Sobre la perdó, la reparació i l'alliberament.

Sobre el perdó.

Estem en la vida per aprendre a estimar. Moltes vegades ens entrebanquem en aquest camí.
La persona tendeix a buscar el bé, el gaudiment, la comoditat, i a fugir o lluitar contra del mal, del patiment i la incomoditat.
Ara bé, la persona que va aprenent a estimar, sap que significa sacrificar els seus diners, la seva comoditat, la seva energia, per bons ideals encara que això signifiqui de tant en tant certa incomoditat, però aquesta incomoditat ajuda a la persona a ser més sàvia, perquè fa les coses amb un significat i alimentar un bon ideal.
La persona que també aprèn a estimar s'adona compte que no cal fugir del mal, el sofriment, les dificultats o els obstacles sinó que cal acceptar el que vingui de cares amb confiança, comprensió i valentia. Aprèn a estimar les dificultats i sofriments que a un li toca viure perquè sap que darrera aquestes dificultats s'amaguen grans lliçons, que una vegada compreses, es converteix amb un ésser més savi. No cal buscar les dificultats o ser orgullós de voler-les per poder-les superar. Quan venen en lloc de fugir, en lloc de lluitar contra elles, cal ser agraït perquè d'alguna manera, ets conscient que la Naturalesa et parla o et comunica un missatge necessari per aprendre si un vol evolucionar i continuar pujant la muntanya.

Si la persona fuig de la dificultat, aquesta es converteix en el futur, més difícil, i s'està perdent el temps. Si per altra banda la persona lluita contra el mal o la dificultat, per mitjà del rebuig, per mitjà del odi, el ressentiment, aleshores aquesta dificultat es multiplica i es gira contra l'emissor, per tant és perillós. Per tant, davant allò que no ens agrada en lloc de rebutjar, un pot ignorar com a mínim o bé pot transformar la situació per mitjà de la comprensió, la compassió, i l'ajut desinteressat.

Per això quan un rep una ofensa, una injustícia, més val perdonar. Allotjar sentiments negatius, té efectes nocius sobre la persona. En la persona pot escollir ignorar la situació de manera que no li afecta massa i se sent protegit.  I també pot escollir perdonar, comprendre, mostrar-se compassiu i ajut i és aleshores que pot transformar la situació, de manera que les persones que l'han ofès, s'adonin compte i facin el que puguin per ajudar-lo o reparar les faltes comeses sobre ella.

Perdonar allibera la persona que ha estat ofesa. La persona que demana perdó, no queda alliberat fins que repara la falta a la persona. Si pel que sigui la persona a qui un ha ofés ja no hi és o bé està molt lluny, un pot enviar-li pensaments i sentiments positius i demanar al Creador que li creï situacions que li permeti reparar si no aquesta persona a d'altres.

Quan la persona que ha comès una negligència, s'adona compte, li sap greu, i aleshores  pot tenir por per les conseqüències negatives que això suposa. Un cert penediment és bo per saber la causa dels seus errors, per una vegada identificats, es tracte de corregir, d'actuar en el moment present fent les coses el millor possible, per evitar que d'aquí uns dies ens hàgim de penedir per no haver fet avui el que calia.
Per tant, l'actitud consisteix en imitar al Creador. Si acceptem que nosaltres varem signar un contracte on estaven escrites les lleis divines, aleshores cal acceptar les conseqüències de les nostres faltes com dels nostres encertes, patiments o sofriments com també gaudiments. Per tant, si no sabem exactament que succeirà, més val acceptar-ho, perquè serà en el fons pel nostre bé, perquè així aprendrem una lliçó important. Si un rebutja la realitat, aquesta es fa més difícil. Estimar una situació difícil fa que es transformi, com a mínim que la situació es visqui d'una manera millor i amb el temps quan s'hagi reparat el dolor ocasionat, la persona s'allibera.

Per tant en lloc de recriminar-se, al estar d'acord amb les lleis divines, és important donar gràcies perquè aquesta experiència, el fa més sensible, amb més ganes d'ajudar els altres, amb ganes de reparar i alliberar-se.

Per tant, l'actitud de la persona que ha comès una negligència, no solsament es tracte de demanar perdó, sinó que tambés es tracte de treballar la causa i erradicar la debilitat amb molt d'amor. Sí, cal donar gràcies pels èxits, com pels fracassos, perquè també ensenyen.

Per tant, el que cal aprendre en aquesta situació, és associar el dolor amb gratitud per poder aprendre i ser més sensible, associar el dolor en fer algun tipus de reparació amb la força i energia que un tingui per aminorar les càrregues, en associar el dolor amb amor a la humanitat.

Cal entrar en la consciència de Déu, d'alguna manera, encara que sigui notar la seva influència per pensar d'aquesta manera perquè és la manera d'alliberar-se. Déu no vol el nostre mal, vol que siguem forts, justos, purs, savis, i bondadosos. I si cal passar per un prova difícil perquè ens enterem d'una vegada per totes el camí de l'evolució, cal passar-hi, és pel nostra bé, per la nostra evolució.

Per tant, en definitiva, una malaltia, una petita disminució energètica o pèrdua de qualsevol tipus, pot ser una oportunitat per  ser més espiritual, per ressar, meditar, i esdevenir més desprès i fins i tot per descobrir la missió que és la d'estimar cadascú per mitjà d'una o altra activitat o prova en funció del seu temperamet, talents i necessitats de l'ànima.

Per tant, en mals moments bona cara amb paciència perquè aleshores les càrregues s'aniran alliberant.
I t'adonaràs que aquell qui va cometre una negligència no eres tu, tu ets un altra, més humil, a partir de la focalització en ser una millor persona en l'aquí i ara.

Salut !!!

 

281. Sobre la interacció. Les 4 vibracions.

La imatge: 

Dos persones interactuant entre ells. Hi ha una actitud emissiva positiva, receptiva positiva, emissiva negativa, receptiva negativa entre dos persones.

L'explicació: 

És molt important tenir la iniciativa en donar o emetre una vibració positiva i valorar-se per aquesta vibració que la persona emeti.
M'explico si la persona actua per reacció o imitació i rep una vibració positiva serà fàcil que respongui de manera positiva, si en canvi rep una vibració negativa, és probable que també respongui de manera negativa, però pot passar que emeti una vibració positiva perquè ho decideixi.

La persona proactiva, la que té iniciativa de crear una atmosfera positiva, no l'importa tant si rep vibracions positives o negatives i en canvi està pendent d'emetre vibracions positives al seu voltant, perquè sap que d'aquesta manera se sentirà protegit i serà capaç d'interactuar i influir positivament al seu interlocutor.

Certament és important en l'inici d'una relació, saber escollir aquelles persones que tinguem una certa afinitat, que ens agradaria semblar-nos-hi d'alguna manera per alguna qualitat positiva que tinguin. En canvi és bo renunciar o distanciar-se de persones que no ens agradaria semblar-nos-hi o que no tinguem afinitats o com a mínim acceptar una proximitat amb certes condicions, per tal de sentir-se preservat. Ara bé, si la persona ha après l'art de l'autèntic amor, que l'importa més donar amor que estar pendent si rep més o menys amor, no l'importa tant qui es troba al seu camí, per la seva gran capacitat d'estimar els enemics i de transformar-los en amics.
Per tant la meva recomanació seria distanciar-se de persones que no ens sentim properes per un costat, per ser prudent i saber-se defensar i per altra banda treballar en l'emissió positiva més que està pendent del comportament dels altres. Això implica una mena de lideratge que pot ser molt expressiu però també pot ser molt silenciós.

Exercici: 

Preguntar-se a quina entitat o energia estem alimentant durant varis moments del dia.
Si tenim pensaments egoistes, tristos, desencoratjadors voldrà dir que hi ha entitats baixes que ens influeixen. Si en canvi tenim sentiments amorosos i inspirats i alegres, voldrà dir que ens visiten entitats celestials.
És important per mitjà de virtuts humanes i també per mitjà de la voluntat sostinguda per l'amor i la saviesa, atraure tals entitats positives. També les podem saludar i conversar amb elles.

Estar més pendent de ser emissors positius, com per exemple per mitjà de la salutació a les persones passejant pel carrer, o emetent mirades compassives i positives a la gent del nostra voltant.

Vigilar no emetre sentiments o pensaments negatius, reactius, que provinguin d'imatges negatives, per mitjà de la repressió o expressió amb la capacitat de deixar-los anar o entregar-los, sense identificar-nos-hi.
Per exemple si un té un ressentiment o odi envers a una persona de tal manera que s'intoxica, pot aconseguir deixar-lo anar, desidentificar-se, observant que el sentiment que una persona experimenta no té a veure amb la divinitat de tal persona. Per tant concentrar-se en la divinitat de la persona, ajuda a transformar enemics en amics.



Salut!

279. Sobre el poder de la intenció que es troba per sobre del desig.

La imatge: Sobre la intenció per sobre del desig 

- El sentiment positiu, compassiu, reconciliador, pacífic envers el teu enemic.
- El sentiment de gratitud de tenir feina encara que en aquests moments no en tinguis,
- El sentiment de gratitud perquè posseixes un mínim d'energia i salut que fa que puguis viure amb normalitat encara que en aquests moments no en tinguis.
- El sentiment de viure amb suavitat, amb profunditat, sense presses ni angoixes, ni amb endarreriments, sinó de manera pacífica.
- El sentiment de gratitud per recuperar l'alegria de la vida, l'alegria de tenir facultats físiques, mentals, emocionals i espirituals.
- L'esportista que juga amb relaxació, amb gaudiment, amb una focalització d'aprenentatge constant, més enllà del resultat que obté.
- La persona que viu amb una alegria interior, independentment de les desgràcies, negativitats que veu en el seu exterior, perquè sap que la seva missió és estimar, donar llum i calor que rep a la gent. En lloc de deixar-se infectar per un entorn tòxic, decideix purificar i purificar-se des del seu microentorn inicialment per llavors expansionar-lo.  És a dir que la seva missió es emetre calor en lloc de queixar-se que la vida no és prou calenta o lluminosa.

La reflexió: 

Si decidim que la persona té tres parts i un nucli, per exemple la ment, el cor, el físic amb l'esperit com a nucli, tenim que el poder de la intenció necessita aquestes parts, i en què consisteixen.

La ment es caracteritza per visualitzar de la manera més concreta allò que la persona vol. Defineix i verbalitza allò que forma part del seu objectiu.

El cor es caracteritza per estimar allò que d'alguna manera forma part d'ell o de la vida, abraça l'objectiu i està ben protegit a partir de la fe, és a dir d'una força interior que sap que fent els exercicis adequats, fa que se senti convençut d'assolir allò visualitza. Connectar-se amb amor amb l'objectiu, implica sentir-se mereixedor de formar part d'ell.

El cos físic és l'instrument que ha d'utilitzar la persona per concretar la idea, per gaudir en el món terrenal o per fer el que hi ha en el Cel a la Terra o contribuir de manera humil a fer-ho possible, amb la concentració i la disciplina que sigui necessària.

Quan la persona treballa en aquesta direcció no hi ha esforç asfixiant, sinó que no hi ha esforç perquè hi ha gaudiment, perquè un estima o troba raons per estimar el que fa.

Finalment perquè aquesta actitud funcioni es requereix la connexió amb una xispa divina, que és l'esperit, és la connexió amb l'abundància que hi ha dins i fora nostra. 
Per tenir aquesta actitud, cal ser conscient que la persona o l'individu necessita empetitir-se en el sentit que es deixa alimentar per una entitat, una força creadora superior a ell, de manera que s'exposa a ser un instrument per fer una bona obra d'art, i només d'aquesta s'engrandirà i rebrà la glòria potser no de la gent del seu voltant però sí de les entitats celestials, que els agrada ajudar o fer servir a la gent que és pura, que estimen la vida, i saben callar, estar en silenci per rebre les revelacions per ser uns millors conductors de la veritat.  Aquesta actitud desinteressada, implica treballar i entregar-se i acceptar el resultat que sigui, sabent que hi ha una intel·ligència superior a nosaltres que sap millor que ningú perquè les coses són com són.
 Es tracte de tenir una actitud que no es resisteix a l'amor, les bones notícies, als èxits interiors sigui quan sigui que es produeixin, senzillament el deixeble treballa, amb fe i paciència i poc a poc va rebent revelacions per fer les coses millor, deixant que es vagin desenvolupant de la millor manera possible.
La persona s'identifica en el ser més en el que en el fer i el tenir. No es tracte de la quantitat sinó de la qualitat del que fa i el que fa ho sent de veritat o estima perquè així sap que hi ha prosperitat i contribuir en la bellesa de la societat. Canalitza la seva energia de manera positiva i gaudeix perquè aprèn en el viatge de la vida.

La persona que viu amb intenció, propòsit i a la vegada amb desinterès, amb la capacitat d'entregar a Ell, el resultat de les seves accions amb un ànim d'aprenentatge i humilitat, creix i sap desempellagar-se del desig amb aferrament.

Està connectat amb el poder interior, i està agraït pels dons que ha rebut i les inspiracions que rep per seguir creixent.  Sap que les persones, cadascú des de la seva individualitat, se senten identificats amb el carisma que és una barreja d'amor i saviesa que la persona transmet sempre des de la seva genuïnitat. Això implica enamorar-se d'un mateix, dels altres i en definitiva de la vida.

L'individu actua amb aquesta seguretat, visaulització, amor i disciplina en múltiples accions diàries però sempre es pot millorar, per exemple en el menjar, quanta gent menja amb atenció, devoció i gratitud?

Sí, és comença per les petites coses i llavors un pot assolir els grans objectius amb una sensació de gaudiment i no de patiment.

L'actitud contrària és la següent. Falla una o totes de les condicions necessàries per aconseguir fer les coses des del poder de la intenció i no des de la força del desig.

Desitjar sense tenir una visió clara del  que un vol, manca de claredat mental, influït per la distorsió mental i manca de previsió.
Desitjar quelcom per obligació, no per realment devoció o amor a l'activitat. Aleshores si no hi ha amor, hi ha por al fracàs, hi ha manca de fe, inseguretat, i per tant sofriment, insatisfacció permanent o ansia.
Massa orientació al resultat en lloc de l'aprenentatge.
Una acció poc disciplinada, focalitzada, persistent o tensionada. 
Posseir un sentiment de mancança, manca de poder interior, massa focalitzat en el posseir, i en el fer i no tant en el ser, massa aferrat en el resultat, en el que pot aconseguir des d'una separació amb la seva essència.
Hi ha un desig a fer content a la màscara que un porta i no la seva essència i per això un es crea massa tensió en el moment d'assolir allò que vol. Hi ha control en lloc d'acceptació.

Per tant és clar que és millor actuar des de la confiança, del poder de la intenció, acceptació i harmonia.
Aquesta actitud s'ha d'alimentar estimant, descobrint, treballant amb amor, fe i paciència els talents, qualitats, recursos que un té al seu abast.

Per recordar aquesta actitud en cadascuna de les activitats de la vida, sigui en el passejar, perquè es comença així, en les petites coses, essent eficient en l'ús de la pròpia energia, és important preguntar-se gaudeixo o poso massa tensió en allò que faig? Estic focalitzant en millorar i aprendre allò que faig o estic massa orientat en el resultat? Estic ocupat amb humilitat per ser un instrument d'una obra que va més enllà de mi mateix (la humanitat és una família) o bé estic massa preocupat per oferir una bona imatge? A on estàs col·locat en la ment, o en el cor superior? Quan neixes i vius no et preguntes a on estàs, senzillament vius des de l'amor, per tant si ens hem desviat es tracte de tornar a ser conscients de viure des de l'amor perquè hem estat fets des de l'amor.

El Cosmos ens donarà allò que emetem, perquè? Perque d'alguna manera nosaltres sóm una part representativa del Cosmos. Déu està més o menys representat dins nostra, i per tant, cal el nostre treball per ajudar a que es pugui manifestar cada vegada més.

Aleshores focalitza't en el sentiment positiu!!!

278. El diàleg interior per millorar la nostra identitat.

La imatge: 

La persona executant diferents rols en què expresa la seva identitat en diferents períodes de temps (des dels comportaments més immadurs a comportaments més madurs)

Rol de pare, de mare, de fill, de germà,...
Rol de metge, advocat, d'escriptor, de treballador...

Rol de  ser esportista
Rol de ser cantant o músic
Rol de ser deixeble d'una ensenyança
Rol de ser bona persona i centrada o bé errant

Rol de la persona que només actua com actor
Rol de la persona que actua com a observador
Rol de la persona que actua com actor des de la figura d'observador

Reflexió: 

La identitat es va configurant a partir de diferents factors.
Les característiques genètiques o el temperament i el caràcter. Aquest últim es configura entre la interacció entre el temperament i l'entorn social, laboral, artístic, econòmic o cultural que la persona es trobi donant com a resultat una manera de pensar, sentir i actuar.
Fins i tot hi ha qui diria que la identitat de la persona està influïda per la numerologia, l'astrologia i altres factors més, però en definitiva, en aquest article es tracte d'examinar la capacitat que té la persona per influir en el seu comportament, en la reconfiguració de la seva identitat per la seva elecció i decisió o reflexió interior.

Les experiències en què la persona es va trobant en la vida, siguin encertades com errònies, el van modulant en la seva manera de fer, sentir i actuar d'una manera més o menys correcte, més o menys harmònica. 
Sovint la persona va actuant sobre la marxa i va fent reajustaments per tendir a l'equilibri. Ara bé, també és cert que les persones fem coses correctament, altres mitjanament correctes i altres bastant millorables. Aleshores quan la persona es desvia de la veritat, l'amor, la saviesa, la justícia i la bondat, comença a tenir més problemes del normal i pot entrar en una mena de crisi.
 Aquesta crisi és millor o preferible evitar-ho per mitjà dels examens de consciència diaris i mensuals qüestionant-se la manera de pensar, sentir i actuar per ajustar-ho a l'harmonia que al meu entendre es base en els valors o qualitats ja mencionades.
A vegades hi ha senyals en la vida que ens avisen que les coses no van bé i que cal modificar els patrons de pensaments, sentiments i accions, per tal d'evitar una crisi important en la que sigui més difícil sortir-se'n. Per tant, és convenient fer tant els examens de consciència com també saber escoltar aquestes senyals que ens avisem si anem o no pel bon camí.
Dit això,  el diàleg interior, no el que un fa una persona de manera autòmatica, sinó el que es caracteritza per ser més aviat conscient, és necessari per la pròpia evolució i superació de les proves que ens trobem en la vida.
Per qüestionar-se la pròpia conducta cal aprendre a ser humil i per millorar-la cal un compromís, una motivació i una dedicació constant amb molta paciència.
Per exemple la persona pot haver assimilat el patró d'exigència i superexigència amb ell mateix, de manera que no el fa viure de manera tranquil·la, serena, alegre, espontània. Arriba un dia que aquesta exigència es trenca quan de sobte l'acomiaden de la feina, o pateix una malaltia, o per algun altra motiu. Llavors, l'individu a través d'un diàleg intern recolzat d'algun ajut extern sigui psicològic, familiar, filosòfic, se'n adona de la causa del seu problema, obra la llum del seu interior, i es quan pot escollir deixar anar aquesta creença o patró de comportament o com a mínim per modificar-lo o substituir-lo per un altra per exemple de ser més comprensiu i relaxat. Sens dubte que la persona a través d'un examen de consciència hagués pogut evitar la crisi modificant el seu comportament molt abans, però a vegades la vida dóna correctius a la persona que no sap escoltar la Mare Naturalesa a través d'un llenguatge suau, amable i  fluix.

Per tant, saber parar, aturar-se en el camí per adonar-nos si anem en la direcció correcte o ens estem estraviant, ens pot ser útil, tant per a nosaltres com per a les persones del nostre voltant i sobretot i si exercim influència envers a altres persones.
Com es pot saber la causa dels errors? Quina ha de ser la tècnica que ens permeti que el diàleg interior sigui eficient?
Hi ha qui fa meditació per centrar la ment i deixar de jutjar per aleshores a través del silenci veure la realitat tal com és, el perquè de les coses, les conseqüències d'unes o altres actituds.
Hi ha qui a través de l'oració amb sentiment d'abundància i gratitud, i no de mancança, també l'individu pot atraure situacions que visualitza.

Sovint busquem enemics a l'exterior dels nostres problemes, però si fem cas de la nostra sinceritat ens podem adonar compte que sóm responsables d'atraure cadascuna de les situacions que ens trobem. Des de l'assumpció de la nostra responsabilitat important envers el que ens passa, podem tenir més motivació per canviar la nostra realitat externa.
Per tant, l'enemic està en el nostre interior d'alguna manera encara que s'expressi a través d'un interlocutor o una situació externa. Les ensenyançes espirituals diuen que és millor no lluitar contra aquest mal, sinó que és millor ser-hi amable, i convèncer-lo que ens vagi deixant en pau.
Si lluitem, odíem o anem contra aquest mal, al posar-hi energia, aleshores aquest creix i és més difícil de gestionar-lo, en canvi si l'observem des de la distància podem descobrir que és el que ens fa mal o el que ens fa bé i podem escollir.
Des de la distància des de la figura de l'observador pot adonar-se compte que ser massa exigent o sever amb un mateix sense cor, aleshores condueix a la separació i la generació de sentiments negatius i que en canvi a través de la compassió, comprensió de la situació o les conseqüències d'una o altra manera de pensar condueixen a l'individu a una major quota de llibertat i serenitat.
Per tant si li donem una funció allò que no ens agrada en lloc de voler-ho suprimir, aleshores la persona pot convertir una experiència negativa, una crisi en una experiència fins i tot positiva en la mesura que tingui una mirada, i un comportament més saludable, madur i adaptatiu. 

Per tant, per mitjà d'un diàleg intern la persona pot identificar si està respectant les lleis divines o sinó les està respectant, pot ajudar a la persona a ser sincer amb un mateix i no enganyar-se més i fer els passos adequats per fer les reparacions adequades.

Certament al principi que la persona s'inciï en algun tipus de pràctica o tècnica d'autoconeixement o saviesa interior, és difícil que pugui saber la causa dels seus errors de fons, però a mesura de pràctica, treball i fe i sobretot per mitjà de la pràctica de bones obres, la persona pot millorar el seu coneixement intuïtiu i arribar a la causa dels seus problemes, fins i tot conèixer la seva missió o propòsit en la seva vida, i prendre consciència i decidir canviar el rumb de la seva vida.

En definitiva el propòsit del diàleg interior és la capacitat d'identificar i distingir ràpidament si un pensament, un sentiment o una acció està a prop de l'egoïsme insà o bé a prop de la generositat sincera, si té una vibració emocional baixa o elevada, si ens acosta a la virtut o bé ens allunya de la virtut.

Aleshores com a resultat del diàleg interior conscient, pot ajudar a l'individu redefinir i millorar els rols que un executi:

- A ser millor pare: Per exemple sense imposar les seves creençes en els seus fills, sinó fent-los dialogar.
- A ser millor esportista o artístic: Per exemple, jugar per gaudir en l'aprenentatge i en l'experiència en la pràctica d'unes destreses esportives, sense tenir la pressió de guanyar o perdre.
- A ser un millor company de feina: Per exemple, en lloc de toxificar l'entorn elaborant judicis de valor envers els altres sense cap compassió, la persona pot esdevenir més silenciosa, més respectuosa, més compassiva, i més positiva. Pot aprofitar el fet de tenir un cap una mica irrespectuós per ser més pacient.

Es tracte de descobrir o identificar-se en el Jo Superior en lloc d'inferior. De jo's en podem tenir molts, en tant que un jo és una manifestació pensant, sentint i actuant d'una manera determinada en un moment donat, per fer-ho fàcil, en distingim dos, un de desprès, virtuós, lliure en la responsabilitat, previsor i un altra egoista, pecaminós, ignorant, limitat.
En el Jo Superior, la persona se sent alegre i en el jo inferior se sent trist.
El desafiament és atraure a les Entitats Superiors perquè s'alimentin de nosaltres i només vindran quan nosaltres ens acostem l'amor, la saviesa, la generositat, la justícia i la bondat. Un camí que dura més d'una vida.

Salut!

Finalment m'agradaria mencionar una frase que diu:

"La saviesta no és sense amor, l'amor no és sense saviesa"

Exercici: 
a

1. Relaxa't amb l'esquena recte.
2. Observa els teus pensaments sense observar-los.
3. Envia llum blanca al teu voltant.
4. Pregunta't un dels teus rols en la vida (treballador, familiar, etc.) que fas bé, mitjanament bé o que pots millorar.
5. Escolta sense fer cap esforç de racionalització. Escolta algun dels missatges reveladors que pots obtenir.

b
1. Estigues atent al que penses i el que et dius.
2. Quina emoció tens?
3. Escull si és una emoció amb vibració negativa, deixe'm-la de banda, si es tracte d'una emoció amb vibració positiva, abraça-la.
4. Tingues un compromís amb l'amor incondicional. (allà on hi ha amor, hi ha perdó, compassió i no hi ha espai pel ressentiment, o odi).

Salut!
 



 











 




















Exercici:

277. Sobre les relacions humanes. L'art de transformar les relacions. Domini mental. Focus en el propòsit.

La imatge: 

La relació d'un fill amb la seva mare.
La relació de parella.
La relació entre un cap i un col·laborador.
La relació entre membres d'un grup de música.
La relació entre companys de feina.
La relació entre persones d'un grup, un equip, una associació o partit polític.


La relació exterior com un reflex de la teva relació amb tu mateix.

n0 situació actual = un relació amb entrebancs

n1 situació present i futura = una relació amb fluïdesa, positiva i fructífera

Exercici: 

1. Escull una persona.
2. Analitza el tipus de relació. Valora'l d 1 a 10.
3. Sigues sincer amb els teus sentiments.
4. Focalitza't en l'admiració en les teves virtuts i en les seves virtuts.
5. Canvi de rol.
D'un rol més aviat egoista (d'esperar que l'altra tingui la iniciativa en valorar-te, apreciar-te, recolzar-te, etc.) a un rol més aviat generós focalitzant l'actitud en servir, en desprendre's d'un mateix per recolzar a l'altra quan sigui necessari i desitjant-li en tot moment el bé i tenint la iniciativa en servir sense esperar ser servit però amb llum, és a dir focalitzant l'atenció en la part divina del interlocutor.
6. Escolta els beneficis de tenir una nova mirada envers el teu amic/ga.
7. Repeteix mentalment i emocionalment l'associació nova que has creat envers amb el teu amic/ga i verifica que sigui positiva, i justa. 
8. Observa la qualitat de la relació per tenir aquesta nova mirada i compara envers el teu passat.
9. Sigues conscient que aquesta nova mirada té a veure amb la satisfacció de nous principis basats en la saviesa, la justícia, la veritat, l'amor incondicional, la bondat i en la ferma creença o fe en la manifestació de la divinitat en cada persona.



L'explicació: 

Les relacions humanes a vegades són fluides i a vegades són difícils. Les afinitats, els punts de vista poden ser més propers o distants entre persones. Tot i això tots tenim necessitats similars, tot i que els individus són diferents en funció del seu temperament, el nivell evolutiu, la missió que han vingut a fer en la vida i altres factors. 
Essencialment tots hem vingut a descobrir la manera d'estimar en la vida. I cal descobrir-ho des de la sinceritat amb un mateix i els altres. 
I una manera d'estimar és ser més tolerant, respectuós i també ser més generós.

Un exemple és la relació entre mare i fill. Lògicament hi ha múltiples diferents tipus de relacions. El que vull remarcar és el fet que la mare sol ser generosa amb el seu fill o filla. I aquest últim es pot acostumar a ser servit per la mare sobretot si aquesta és protectora. Aleshores pot donar peu excepte que el fill sigui considerat, que encara s'aprofiti de la bona fe de la mare i esdevingui exigent envers a ella. D'aquesta manera les relacions es fan més difícils. Estimar no vol dir entregar sense llum. Estimar els fills implica protegir-los però també crear les condicions perquè aquests siguin interdependents i autònoms i sobretot respectuosos. 
En la mesura que la mare es fa més gran, és important que el fill canviï de rol amb la seva mare, de manera que tingui una actitud servicial, generosa i sobretot creant les condicions perquè la mare visqui el millor possible en els seus últims anys de la seva vida, no solament a nivell material, sinó també socialment, culturalment, i espiritualment, però amb respecte, fent suggeriments de millora sense cap ànim d'imposicions. 
Aquesta nova actitud de servir i preocupar-se i ocupar-se que l'altra persona estigui bé, tingui llum, pau, i una relació amorosa amb la vida és el que emplena i dota sentit a la vida. 
Lògicament si el fill pot adoptar aquesta actitud ja en edats primerenques molt millor, serà un indicador d'una fill evolucionat.
El que passa és que degut a la llei d'acció i reacció, quan vol canviar l'actitud i vol millorar-la també hi ha obstacles. Per tant cal ser molt atent a les intencions, a les paraules, ja que en cas contrari encara que s'hagi decidit de tenir un rol més servicial, pot haver complicacions. Una observació o consell de millorar pot ser interpretat com un intent d'imposició i pot haver una sobrereacció exagerada per part de la mare degut a records o aprenentatges d'associacions passades amb el mateix fill o d'altres persones per tal de protegir la seva dignitat o com una reacció a la por a ser trepitjada. Per tant, fins i tot per tallar o eliminar la perpetuació d'esquemes mentals, mentalitats distorsionades, aprenentatges fora de context, entre generacions, cal ser conscient i ser persistent en la convicció de mantenir-se ferm en l'ideal de veure a cada persona com una divinitat. 
L'efecte Pigmalió consisteix en el fet que si creus que un estudiant rendirà més del que esperes tot i que no sigui un estudiant molt notable, les probabilitats que tingui èxit augmentaran i que tingui millor rendiment que si no s'hagués creat una creença positiva en el seu entorn. Perquè? Perquè l'estudiant al notar-ho, mirarà de no decebre. Perquè se sent estimat i voldrà corrobar o correspondre aquest amor. Això és el que s'anomena màgia blanca. Alerta perquè també pot passar el contrari, és a dir no tenir fe o esperança en el millora d'un estudiant, i aleshores aquest últim al no sentir-se estimat no té la motivació necessària per treure el millor d'ell mateix i les coses es compliquen, excepte que l'estudiant sigui molt independent de les opinions alienes i tingui molta determinació de demostrar que hi ha gent que s'equivoca amb ella i es reivindiqui de manera positiva. Una cosa diferent es fer algun comentari o crítica constructiva a algun estudiant perquè reaccioni però al mateix temps esperant el millor d'ell. 

Es pot canviar les relacions entre un cap i un col·laborador quan estan complicades? No sempre. El més important no és tant el resultat sinó sobretot l'actitud interior de la persona per no sentir-se embrutida i contaminada. Si un treballador focalitza l'atenció en les virtuts pròpies i alienes les relacions segur que amb el temps milloren, ara bé, és cert que si passat un temps, i haver treballat uns valors i uns ideals la persona entén que es trobarà millor i podrà rendir més com a persona en un altra entorn, pot fer un canvi, ara bé, després d'haver cultivat uns valors, perquè en cas contrari, marxar pot implicar tornar-se a trobar situacions similars en el passat. Les proves que no se superen solen tornar a aparèixer.

És important cultivar el poder interior, ja que d'aquesta manera un es guareix. I el secret del poder interior és l'amor. L'amor a un mateix. La persona amb qui dialoguem més durant el dia, és amb nosaltres mateixos. Per tant hem de fer de mag blanc amb nosaltres mateixos si volem donar el millor de nosaltres mateixos. Cal tractar-se bé, però de manera sincera, justa, bondadosa, i sàvia. 

I que es pot fer per trobar la divinitat amb un mateix i els altres?  Per polaritzar-se positivament?
Moltes coses tals com: 
- Llegir biografies de persones que han fet contribucions positives a la humanitat. 
- Resar amb amb sentiment de gratitud.
- Meditar ideals com la tolerància, el respecte, la sinceritat, la valentia, la consciència tranquil·la. 
- Observar, i valorar les virtuts dels altres. 
- Ajudar amb el que sigui necessari en funció dels nostres coneixements, habilitats. 
- Viure a partir dels gestos, paraules, intencions positives, és a dir amb amabilitat i suavitat.
- Autosuggestionar-se positivament, repetint amb emoció alguna actitud o frase positiva davant d'un determinat esdeveniment una mica molest per mitjà de l'aprenentatge d'alguna lliçó. 


 És difícil quan un té sentiments de ressentiment o odi o rebuig per haver estat atacat, menyspreat. Però aleshores té encara més valor pensar en termes de positivitat, ja que si ets capaç d'apreciar algú que t'ha incomodat, aleshores venceràs situacions més fàcils. Com fer-ho possible? Cultivant l'amor permanent envers a tot individu i forma de vida, independentment de l'opinió dels altres. Ja ho va dir Jesús "estima els teus enemics", potser el més difícil. No cal buscar relacions difícils sinó un ha de tractar bé el que es troba i les lliçons que ha d'aprendre. 

Si aprens a estimar, a ser compassiu, comprensiu, a veure la part positiva de les persones, aleshores acabarà essent una costum i finalment cada vegada et costarà menys i el més important seràs capaç d'alliberar-te de l'angoixa, la por i el ressentiment, ja que en la ment no pot haver espai per dos sentiments de significat oposat. Si un té la mirada en l'amor permanent i la pau, en la consideració en lloc del judici intel·lectual, distorsionador i separador, aleshores un se sentirà més unit amb un mateix, amb els altres i la humanitat sencera. 

De la mateixa manera que un corredor que s'inicia en els trails de muntanya necessita un pla d'entrenament, una alimentació adequada, un coneixement de la seva fisiologia a efectes de marcar-se un objectius que siguin raonables i que li permetin gaudir de l'activitat, en el domini o gestió de les emocions, també és molt important tenir objectius i que siguin raonables. 

El problema és si no hi ha objectius, l'individu pateix tot i que lògicament amb el pas del temps pot aprendre la gestió i transformació d'emocions negatives a positives per una qüestió d'atenció o focalització (els sentiments negatius no es poden eliminar o combatre, el que sí que es pot fer és posar atenció en els sentiments positius de manera que els negatius no tenen espai de manifestació i queden llunys de ser expressats). 

Per tant, és convenient marcar-se algun objectiu en la gestió dels sentiments, i una motivació especial. Al principi en situacions difícils costarà, de la mateixa manera que la primera cursa de trail de muntanya es fa difícil perquè el cos no està del tot habituat. Però per mitjà de l'entrenament, la gestió emocional davant les dificultats del dia a dia, es fa cada vegada millor. 

Certament hi ha imprevistos en la vida que poden originar determinades crisis, ara bé, per mitjà d'exercicis, és més fàcil superar-los ràpidament. 

El que cal preguntar-se és el que un vol realment i llavors tenir un pla d'acció que permeti posteriorment viure o aconseguir allò que un ha desitjat.

Si un es mentalitza l'actitud positiva davant d'una situació d'atur, la mort d'un familiar, un problema físic, serà més fàcil superar les situacions quan aquestes realment apareguin. L'aspecte de la gestió emocional és molt important per superar qualsevol tipus de crisi. I la gestió emocional depèn de l'exercici de l'individu i també dels exercicis que faci, sigui la relaxació, la meditació, l'oració, l'autosuggestió amb fe, un dejuni de 24 hores (de dinar a dinar) per citar-ne uns quants. 

En definitiva, metafòricament parlant quan un assoleix un cim físicament, cal ser conscient que també existeixen cims emocionals i mentals. Quin és el teu grau de domini sobre el teu estat anímic en situacions normals i adverses? Quin és el teu grau de concentració i atenció de pensaments positius en situacions normals i adverses? Aquestes preguntes ajuden a l'individu a prendre consciència de la seva situació i de fer exercicis que el permetin alliberar-se de les emocions impures o inferiors i els pensaments injustos, distorsionadors i inferiors. 

Cal tenir la mirada posada en el cim, en la puresa, en la justícia, en la direcció adequada ja que d'aquesta manera ens sentirem inspirats per avançar. 

Tornar a l'exemple de la relació entre un fill i una mare, no n'hi ha prou amb el respecte, i l'actitud de servei quan ella ens ho ha donat tot, especialment de petits, sinó que falten dos actituds més per arribar a l'excel·lència, aquesta és l'admiració per les seves qualitats i gratitud ja que d'aquesta manera s'aconsegueix el millor que podem fer amb una persona, que se senti estimada.  

Finalment, m'agradaria comentar que no passa res si un fracassa de manera temporal, ja que és normal perquè hi ha programes que han estat molt de temps interioritzats i és difícil alliberar-se d'ells d'un dia per un altra, de la mateixa manera que quan un adopta un nou hàbit li costa especialment mantenir-lo durant els primers dies. El més important és aixecar-se i continuar tenint la mirada en l'ideal amb una actitud humil, d'aprenentatge constant i ser constant per mitjà de l'atenció en forjar un saludable hàbit basat en la fe i l'acció noble, justa i pura.

Salutacions i salut! 















 

276. Sobre els complexos. El diàleg com a forma de superar-los.

La imatge: 

Una persona que pateix el complex d'inferioritat.
Una persona que supera el complex d'inferioritat.

L'explicació: 

Els complexos que les persones pateixen o tenen poden ser a nivell del inconscient individual per experiències o traumes negatius que han patit en la seva existència o bé poden ser motivats per l'inconscient col·lectiu.
Segons Carl Jung, els complexos no han de ser negatius si un els reconeix, els accepta com a punt de partida per treballar-los i desarmar-los, és a dir, desactivar-los, aconseguir que deixin de fer mal, d'immobilitzar la persona. El problema és la ignorància. Per tant, un cert dolor o sofriment perquè les coses no ens van del tot bé, pot ser un inici de reconeixement d'un complex que ens frena la nostra energia, la nostra necessitat d'expressió harmònica.
El reconeixement d'una actitud defectuosa no ha de ser motiu de desànim, sinó més aviat un motiu d'alegria, perquè la seva consciència és un pas o requisit imprescindible perquè posteriorment la persona s'alliberi. Precisament la manca de reconeixement d'un defecte o error és un obstacle en el desenvolupament com a persona. Per exemple si un és manté orgullós sobre una determinada matèria, i creu que ningú el pot ajudar, s'equivoca i segurament s'estancarà. En canvi, si la persona, és humil i tracte d'imitar els bons models, sap reconèixer els aspectes a millorar se sentirà més alliberat. Per un costat no tindrà la pressió de ser perfecte perquè acceptarà els seus defectes com a punt de partida i segon podrà treballar amb una direcció clara en el tractament de l'actitud. Se sentirà alliberat.
De la mateixa manera que els nens no es frustren quan aprenen a anar en bicicleta, i a mesura que practiquen n'aprenen, doncs la persona en lloc de sentir-se per exemple inferior, pot mirar aquest complex de cara, acceptar les seves limitacions i observar les seves fortaleses per posteriorment treballar per desafiar unes i potenciar les altres. Si observa a l'exterior, també s'adonarà compte que tothom no neix perfecte, que tothom té desafiaments, i que el més important és treballar per la perfecció des del reconeixement d'un punt de partida en què hi ha coses que ens agraden i d'altres que no. No es tracte de resignar-se davant de certes incompetències, sinó d'acceptar-se i focalitzar l'atenció en les fortaleses i aconseguir amb ajut d'altres que les mancances no ens frenin.
Cal saber que tots en major o menor mesura, tenim talents i virtuts més o menys latents i que en la mesura que sapiguem  identificar-los, i potenciar-los, serem més feliços. I precisament els podrem potenciar en presència directa o indirecta dels altres fruït de la llei de l'intercanvi, de la cerca de complementarietats i més en un món cada vegada més interconnectat i relacionat. Per tant, tant important és identificar els talents i virtuts com saber trobar els entorns que ajudin a posar-los en pràctica per ser útil a la humanitat. Per ser útil també cal reconèixer els talents i les virtuts dels altres i cal saber alegrar-se de la victòria dels estimats i germans. Certament estem en una societat molt competitiva, però en el futur el treball en equip i cooperatiu serà cada vegada més important, i ben valorat. Per tant aquesta qualitat de saber ajudar i alegrar-se dels avenços dels altres serà més ben valorada. Finalment també és molt important no solsament identificar el talent, do o virtut, de trobar o crear l'entorn adequat perquè es pugui manifestar sinó sobretot també trobar algun bon model que serveixi d'ajut.
En definitiva, valora't i valora els altres i d'aquesta manera serà feliç. 



L'exercici: 

En el cas que tinguis un complex d'inferioritat.
1. Reconeix aquest complex i les seves conseqüències. Per exemple sentiment de mancança, desagraïment, manca d'autoestima, fracassos temporals en diferents àmbits, crítiques i debilitats vàries, decisions errònies, viure amb el cartell de "sacrificat amb sentiment d'insatisfacció, separació o mancança".
2. Dialoga interiorment i en lloc d'esperar resultats, en lloc d'estar interessat en rebre, sigues  més just, de ser més emissiu de llum i puresa través de la responsabilitat, coratge que et permeti ser proactiu i crear situacions en què hi hagi oportunitats de creixement a través del sentiment d'agraïment o gratitud, d'unió en lloc de separació.

3. Observa les conseqüències:
- De viure amb humilitat és a dir de reconèixer les pròpies fortaleses i debilitats.
- De reconèixer les pròpies necessitats i les alienes.
- De reconèixer el valor de la dignitat i la pròpia vàlua com qualsevol altra ésser viu. 
- D'assumir la responsabilitat de la pròpia felicitat.
- D'assumir el repte d'agafar les regnes de la pròpia salut emocional a través del diàleg interior.
- De treballar un llenguatge assertiu, educat, valent, bondadós, generós, savi, i just.
- De decidir viure amb gratitud per la vida.
- De viure amb un sentiment d'igualtat (ni inferior ni superior) envers als altres.
. De viure amb fusió o unió a la Mare Naturalesa en contacte amb l'Àngel de la Guarda.

Certament hi ha moments de tot, el més important és reconèixer els moments de tristesa i inferioritat per tornar a estar alegre interiorment i equànime a través de la gratitud i el compromís de treball des d'un sentiment d'unió en lloc de separació, d'un sentiment de satisfacció inconformista, en lloc de la lluita amb perpètua insatisfacció. 
Per superar aquest sentiment, és convenient ser conscient de la naturalesa dels desitjos. Si desitges allò que no ets ni et mereixes sofriràs, en canvi si deixes de desitjar-ho et sentiràs més alliberat. Si desitges allò que forma part de la teva naturalesa superior, i t'ho mereixes, rebràs un ajut que t'encaminarà a una evolució.
Treballa amb gratitud, fe i paciència, els resultats vindran.

Salut!

 

 


 

 

275. Sobre el poder de la intenció a través de l'autoconeixement. Com estar en pau amb un mateix essent sincer, valent a través de la humilitat.

La imatge:

La persona que corregeix a un metge en part amb bones intencions.
La persona que dóna una opinió diferent de la majoria de la gent, amb consideració. 
La persona que fa un canvi d'estil de vida, s'allunya d'algunes amistats i s'acosta en d'altres essent més íntegre amb ella mateixa.


Explicació:

En la vida hi ha tendències de comportament.
Hi ha persones que no tenen necessitat de complaure als altres, volen complaure la raó, la lògica, la imparcialitat per tant no tenen tantes dificultats en transmetre les seves opinions encara que sàpiguen que puguin ser més o menys acceptades pels altres com a mínim d'entrada. Perquè? Per si d'alguna manera a ells els demostra que la seva lògica és dèbil o superada per una de superior, seran capaços d'acceptar-la.
Tots ens hem trobar amb persones capaces de llegir el que passa a la realitat, de fer observacions, interpretacions lògiques i emetre opinions. Els costa tractar amb les emocions perquè no són del tot racionals o lògiques. Es presenten com a fermes, directes, sinceres, fins i tot brusques. Certament tenen emocions però no els solen revelar sovint.
Per altra banda, hi ha persones que tenen la tendència a valorar l'harmonia en les relacions humanes i en la seva interacció amb la societat. Tenen tendència a voler complaure, valorar i a ser sensible de la opiníó dels altres fins el punt en el pitjor dels casos a sacrificar la seva opinió i els seus sentiments.Perquè? Perquè d'alguna manera també li agrada ser acceptat pels altres i li agrada sentir que la gent persegueix o accepta d'alguna manera l'harmonia. Per tant, d'entrada aquest tipus de persones, tindran dificultats en emetre opinions que desafiïn la majoria dels presents en una sala. És un desafiament però que està al seu abast.

De la mateixa manera que les persones que són capaces de mirar-se la realitat d'una manera més objectiva poden valorar el món sentimental per estar més equilibrats, les persones que són capaces de mirar-se la realitat d'una manera més subjectiva, poden valorar el món racional per estar més equilibrats.

Passar d'un costat a un altra sense harmonia, pot ser no recomanable. Cal saber conciliar les dues tendències. Com? Donant-li la seva importància i saber llegir contextos. A vegades en funció del context caldrà ser ferm, directa, tenaç, racional, distant, lògic. En canvi en d'altres moments, caldrà ser més emotiu, alegre, expansiu sentimentalment, diplomàtic, proper, indirecte.

La vida i les experiències que tenim ens ofereix moltes oportunitats per expressar-nos d'una o altra manera. Certament cadascú de nosaltres té una o altra tendència. És bo reconèixer i acceptar-la. També és bo acceptar la nostra debilitat, en lloc de rebutjar-la. És a dir si tenim dificultats de pensar en termes de pros i contres i de manera lògica davant la realitat, en lloc de rebutjar a les persones que es comporten de manera racional, és important admirar la seva part positiva i útil ja que d'aquesta manera la persona podrà aprendre i alimentar una determinada actitud més equilibrada. No es tracte de falsificar el tipus de personalitat, i esdevenir molt racional, objectiu, ferm amagant els sentiments quan la persona té una vida potencialment rica a nivell emocional perquè aleshores no farà bé ni una cosa ni l'altra. Cal acceptar la pròpia naturalesa i ser més equilibrat.
 
Es comenta la frase de estima si vols ser estimat, tracte els altres com t'agradaria ser tractat. En termes generals aquestes afirmacions cal considerar-les. Ara bé, en termes concrets cal matisar-les.  Si ets una persona "emotiva" és important tractar una persona "lògica" fent ús de la raó, i la coherència per parlar amb un llenguatge similar i entendre's i a partir d'aquí apropar-lo en el món dels sentiments. De la mateixa manera si ets una persona "lògica" i vols tractar a una persona "emotiva", és important considerar els seus valors, els seus sentiments i a partir d'aquí apropar-lo en el món de la raó lògica i objectiva. D'aquesta manera, amb aquest reconeixement de la naturalesa dels altres i la pròpia, és més fàcil que les relacions millorin. Primer amb un mateix i llavors amb els altres.

Com s'aprèn?

En la vida mateixa i en diferents activitats, però primer de tot, un mateix també pot fer una connexió diferent a través del poder d'observació i pensament.
- Reconeixement de l'associació apresa i tòxica: confrontació amb crítica amb atac amb por amb rebuig amb disharmonia. 
- Reconeixement de l'associació a apresa i pura: confrontació amb veritat amb valentia amb positivitat amb harmonia amb unitat. 

Com es pot passar d'una confrontació de punts de vista diferents a una unitat?
Amb amor. L'amor ho transforma tot. Amb amor a la veritat, i amb el poder de la INTENCIÓ, de la bona intenció, de la focalització en allò que uneix en lloc d'allò que separa. 


Quins estadis un experimenta? Del sofriment a l'alleujament.
1. Quan un ha après que la confrontació de punts de vista diferents està associat a crits, por, rebuig, separació, cal primer de tot reconèixer-ho. 
2. Cal observar la possibilitat d'opinar, actuar, encara que de manera diferent d'altres persones amb una associació positiva, acceptada, rebuda, harmònica per amor a la integritat i a la veritat. Un pot aprendre a observar aquesta associació en les relacions humanes i a través del bon exemple de bons models.
3. Un experimenta l'associació entre confrontació i harmonia sigui com actor emissor com receptor, és a  dir que accepta que el contradiguin perquè valora la sinceritat, la humilitat, la veritat i el respecte amb certa incomoditat inicial.  
4. Un experimenta una comoditat, no fruït tant del canvi dels altres, sinó sobretot de la confiança interior d'estar convençut que es troba en l'actitud correcte, focalitzant l'atenció en el valor del respecte i en la focalització en allò que uneix.
5. Un experimenta una compassió, i comprensió pacient per aquella gent que no és capaç de debatre i discutir i negociar de manera harmònica.
6. Un experimenta una sensació de satisfacció plena quan sent:
...una polarització i una actitud positiva interior independentment de la situació exterior.
...una satisfacció quan pot donar exemple a altra gent
...quan tot i ser incomprès per alguns, se sent valorat per altres
...quan té el sentiment que obeeix a través de l'actitud un mandat superior. 



Quan puc dir que evoluciono? 

Quan puc percebre o poder dir que en una mateixa situació m'ocasionava estrès, angoixa, susceptibilitat, desconfiança, inseguretat, incomoditat, ara, en aquests moments, em produeix paciència, serenitat, compassió, desafiament, confiança, maduresa.
Alerta perquè encara que hagis superat determinades situacions, això no vol dir que en el futur vinguin noves proves. 

Quina és la paraula clau per transformar-se per una persona tendent a ser susceptible perquè ho deixi de ser?
Amor a la veritat, confiança, bondat, convicció envers uns elevats ideals de pau, justícia i generositat.
El PODER DE LA INTENCIÓ. 


Què és egoista i que és generós?
Una intenció egoista és voler trepitjar, fer mal, neguitejar, perjudicar, els valors de sinceritat, justícia, i desinterès.
Una intenció generosa, és pacífica, alegre, sincera, bondadosa, confiada, agraïda.

 Exercici: 

a)

1. Pensa una situació, una connexió tòxica apresa i observa la seva conseqüència emocional.
2. Pensa una persona, una connexió justa i pura i observa la conseqüència emocional.
3. Escull aquella associació que encara que incòmoda inicialment et sentis més bé.
4. Pensa sovint amb aquesta associació com si es tractés d'un exercici de matemàtiques, de llenguatge, esportiu. D'aquesta manera a mesura que repeteixis tal connexió, aquest esdevindrà una realitat interior i sentiràs més amo de tu mateix.
5. Dóna exemple i reparteix l'alegria interior tant com puguis. Emet llum blanca al teu voltant i especialment en aquelles situacions difícils, amb obstacles, de manera que et permeti veure els teus enemics com amics o com a mínim sense rebuig a través de la compassió. Si t'adhereixes a l'amor incondicional, aquest obrirà els cors de la gent del teu voltant i seràs capaç de transformar-te i transformar alguna ànima mig perduda. D'aquesta manera hauràs construït un escut i una arma de llum blanca d'amor que farà sentir-te confiat, segur i protegit.
6. Sigues conscient que hi ha dies i dies, que el treball de la llum no permet dubtes tot i que permet petites contrarietats i tristeses si saps reaccionar ràpidament amb una connexió interior i exterior a una vida més evolucionada, sàvia, generosa, valenta, justa, bondadosa i autèntica.

b)
Pensa quan vagis a criticar o fer alguna observació
-  Com et sents? Quina és la intenció que hi ha al darrera?
Si hi ha enuig, transforma-ho amb compassió, comprensió, esperança, positivitat, connexió amb allò que uneix, amb esperança, bondat, fe i acció. Estima el respecte a un mateix, als altres i als elevats valors.
Si hi ha bones intencions, endavant.

Quan siguis criticat? Com és la teva reacció?
Si hi ha enuig, susceptibilitat, transformo de manera positiva, valora la lliçó.
Si ha compassió, comprensió, endavant.

Les crítiques emeses poden ser:
1 Fonamentades i ben expressades
2 Fonamentades i mal expressades
3 No fonamentades i ben expressades
4 No fonamentades i mal expressades

Si ets un emissor procura que siguin a nivell 1 i en cas contrari, demana perdó i repara.

Les crítiques  rebudes poden ser
Si són emeses
1 Fonamentades i ben expressades = Ser agraït
2 Fonamentades i mal expressades = Ser agraït per un costat i compassiu per l'altra.
3 No fonamentades i ben expressades = Saber defensar-se amb serenitat i respecte
4 No fonamentades i mal expressades = Potser és millor ignorar-les


 Exemples: 

Val la pena polaritzar-se positivament no només per estar bé amb un mateix sinó també per viure amb harmonia amb la vida, cal fer-ho també per amor als germans.

- Dir el teu cap que ha de millorar el vocabulari o la manera de parlar amb els clients.
- Corregir o contradir en algun aspecte al teu metge focalitzant l'atenció en allò positiu.
- Dir alguns amics que algunes de les teves preferències o hobbies han canviat.
- Contradir la direcció d'una empresa, grup polític o associació amb bones intencions, de manera generosa i justa, és a dir amb la intenció de focalitzar en allò que uneix, en influir positivament en la transformació de l'organització en base a la veritat, fets i discerniment.
- Dir el que penses amb integritat i tacte dins d'un grup, en una entrevista de feina tot i el risc que suposa de ser rebutjat.

Salut!