277. Sobre les relacions humanes. L'art de transformar les relacions. Domini mental. Focus en el propòsit.

La imatge: 

La relació d'un fill amb la seva mare.
La relació de parella.
La relació entre un cap i un col·laborador.
La relació entre membres d'un grup de música.
La relació entre companys de feina.
La relació entre persones d'un grup, un equip, una associació o partit polític.


La relació exterior com un reflex de la teva relació amb tu mateix.

n0 situació actual = un relació amb entrebancs

n1 situació present i futura = una relació amb fluïdesa, positiva i fructífera

Exercici: 

1. Escull una persona.
2. Analitza el tipus de relació. Valora'l d 1 a 10.
3. Sigues sincer amb els teus sentiments.
4. Focalitza't en l'admiració en les teves virtuts i en les seves virtuts.
5. Canvi de rol.
D'un rol més aviat egoista (d'esperar que l'altra tingui la iniciativa en valorar-te, apreciar-te, recolzar-te, etc.) a un rol més aviat generós focalitzant l'actitud en servir, en desprendre's d'un mateix per recolzar a l'altra quan sigui necessari i desitjant-li en tot moment el bé i tenint la iniciativa en servir sense esperar ser servit però amb llum, és a dir focalitzant l'atenció en la part divina del interlocutor.
6. Escolta els beneficis de tenir una nova mirada envers el teu amic/ga.
7. Repeteix mentalment i emocionalment l'associació nova que has creat envers amb el teu amic/ga i verifica que sigui positiva, i justa. 
8. Observa la qualitat de la relació per tenir aquesta nova mirada i compara envers el teu passat.
9. Sigues conscient que aquesta nova mirada té a veure amb la satisfacció de nous principis basats en la saviesa, la justícia, la veritat, l'amor incondicional, la bondat i en la ferma creença o fe en la manifestació de la divinitat en cada persona.



L'explicació: 

Les relacions humanes a vegades són fluides i a vegades són difícils. Les afinitats, els punts de vista poden ser més propers o distants entre persones. Tot i això tots tenim necessitats similars, tot i que els individus són diferents en funció del seu temperament, el nivell evolutiu, la missió que han vingut a fer en la vida i altres factors. 
Essencialment tots hem vingut a descobrir la manera d'estimar en la vida. I cal descobrir-ho des de la sinceritat amb un mateix i els altres. 
I una manera d'estimar és ser més tolerant, respectuós i també ser més generós.

Un exemple és la relació entre mare i fill. Lògicament hi ha múltiples diferents tipus de relacions. El que vull remarcar és el fet que la mare sol ser generosa amb el seu fill o filla. I aquest últim es pot acostumar a ser servit per la mare sobretot si aquesta és protectora. Aleshores pot donar peu excepte que el fill sigui considerat, que encara s'aprofiti de la bona fe de la mare i esdevingui exigent envers a ella. D'aquesta manera les relacions es fan més difícils. Estimar no vol dir entregar sense llum. Estimar els fills implica protegir-los però també crear les condicions perquè aquests siguin interdependents i autònoms i sobretot respectuosos. 
En la mesura que la mare es fa més gran, és important que el fill canviï de rol amb la seva mare, de manera que tingui una actitud servicial, generosa i sobretot creant les condicions perquè la mare visqui el millor possible en els seus últims anys de la seva vida, no solament a nivell material, sinó també socialment, culturalment, i espiritualment, però amb respecte, fent suggeriments de millora sense cap ànim d'imposicions. 
Aquesta nova actitud de servir i preocupar-se i ocupar-se que l'altra persona estigui bé, tingui llum, pau, i una relació amorosa amb la vida és el que emplena i dota sentit a la vida. 
Lògicament si el fill pot adoptar aquesta actitud ja en edats primerenques molt millor, serà un indicador d'una fill evolucionat.
El que passa és que degut a la llei d'acció i reacció, quan vol canviar l'actitud i vol millorar-la també hi ha obstacles. Per tant cal ser molt atent a les intencions, a les paraules, ja que en cas contrari encara que s'hagi decidit de tenir un rol més servicial, pot haver complicacions. Una observació o consell de millorar pot ser interpretat com un intent d'imposició i pot haver una sobrereacció exagerada per part de la mare degut a records o aprenentatges d'associacions passades amb el mateix fill o d'altres persones per tal de protegir la seva dignitat o com una reacció a la por a ser trepitjada. Per tant, fins i tot per tallar o eliminar la perpetuació d'esquemes mentals, mentalitats distorsionades, aprenentatges fora de context, entre generacions, cal ser conscient i ser persistent en la convicció de mantenir-se ferm en l'ideal de veure a cada persona com una divinitat. 
L'efecte Pigmalió consisteix en el fet que si creus que un estudiant rendirà més del que esperes tot i que no sigui un estudiant molt notable, les probabilitats que tingui èxit augmentaran i que tingui millor rendiment que si no s'hagués creat una creença positiva en el seu entorn. Perquè? Perquè l'estudiant al notar-ho, mirarà de no decebre. Perquè se sent estimat i voldrà corrobar o correspondre aquest amor. Això és el que s'anomena màgia blanca. Alerta perquè també pot passar el contrari, és a dir no tenir fe o esperança en el millora d'un estudiant, i aleshores aquest últim al no sentir-se estimat no té la motivació necessària per treure el millor d'ell mateix i les coses es compliquen, excepte que l'estudiant sigui molt independent de les opinions alienes i tingui molta determinació de demostrar que hi ha gent que s'equivoca amb ella i es reivindiqui de manera positiva. Una cosa diferent es fer algun comentari o crítica constructiva a algun estudiant perquè reaccioni però al mateix temps esperant el millor d'ell. 

Es pot canviar les relacions entre un cap i un col·laborador quan estan complicades? No sempre. El més important no és tant el resultat sinó sobretot l'actitud interior de la persona per no sentir-se embrutida i contaminada. Si un treballador focalitza l'atenció en les virtuts pròpies i alienes les relacions segur que amb el temps milloren, ara bé, és cert que si passat un temps, i haver treballat uns valors i uns ideals la persona entén que es trobarà millor i podrà rendir més com a persona en un altra entorn, pot fer un canvi, ara bé, després d'haver cultivat uns valors, perquè en cas contrari, marxar pot implicar tornar-se a trobar situacions similars en el passat. Les proves que no se superen solen tornar a aparèixer.

És important cultivar el poder interior, ja que d'aquesta manera un es guareix. I el secret del poder interior és l'amor. L'amor a un mateix. La persona amb qui dialoguem més durant el dia, és amb nosaltres mateixos. Per tant hem de fer de mag blanc amb nosaltres mateixos si volem donar el millor de nosaltres mateixos. Cal tractar-se bé, però de manera sincera, justa, bondadosa, i sàvia. 

I que es pot fer per trobar la divinitat amb un mateix i els altres?  Per polaritzar-se positivament?
Moltes coses tals com: 
- Llegir biografies de persones que han fet contribucions positives a la humanitat. 
- Resar amb amb sentiment de gratitud.
- Meditar ideals com la tolerància, el respecte, la sinceritat, la valentia, la consciència tranquil·la. 
- Observar, i valorar les virtuts dels altres. 
- Ajudar amb el que sigui necessari en funció dels nostres coneixements, habilitats. 
- Viure a partir dels gestos, paraules, intencions positives, és a dir amb amabilitat i suavitat.
- Autosuggestionar-se positivament, repetint amb emoció alguna actitud o frase positiva davant d'un determinat esdeveniment una mica molest per mitjà de l'aprenentatge d'alguna lliçó. 


 És difícil quan un té sentiments de ressentiment o odi o rebuig per haver estat atacat, menyspreat. Però aleshores té encara més valor pensar en termes de positivitat, ja que si ets capaç d'apreciar algú que t'ha incomodat, aleshores venceràs situacions més fàcils. Com fer-ho possible? Cultivant l'amor permanent envers a tot individu i forma de vida, independentment de l'opinió dels altres. Ja ho va dir Jesús "estima els teus enemics", potser el més difícil. No cal buscar relacions difícils sinó un ha de tractar bé el que es troba i les lliçons que ha d'aprendre. 

Si aprens a estimar, a ser compassiu, comprensiu, a veure la part positiva de les persones, aleshores acabarà essent una costum i finalment cada vegada et costarà menys i el més important seràs capaç d'alliberar-te de l'angoixa, la por i el ressentiment, ja que en la ment no pot haver espai per dos sentiments de significat oposat. Si un té la mirada en l'amor permanent i la pau, en la consideració en lloc del judici intel·lectual, distorsionador i separador, aleshores un se sentirà més unit amb un mateix, amb els altres i la humanitat sencera. 

De la mateixa manera que un corredor que s'inicia en els trails de muntanya necessita un pla d'entrenament, una alimentació adequada, un coneixement de la seva fisiologia a efectes de marcar-se un objectius que siguin raonables i que li permetin gaudir de l'activitat, en el domini o gestió de les emocions, també és molt important tenir objectius i que siguin raonables. 

El problema és si no hi ha objectius, l'individu pateix tot i que lògicament amb el pas del temps pot aprendre la gestió i transformació d'emocions negatives a positives per una qüestió d'atenció o focalització (els sentiments negatius no es poden eliminar o combatre, el que sí que es pot fer és posar atenció en els sentiments positius de manera que els negatius no tenen espai de manifestació i queden llunys de ser expressats). 

Per tant, és convenient marcar-se algun objectiu en la gestió dels sentiments, i una motivació especial. Al principi en situacions difícils costarà, de la mateixa manera que la primera cursa de trail de muntanya es fa difícil perquè el cos no està del tot habituat. Però per mitjà de l'entrenament, la gestió emocional davant les dificultats del dia a dia, es fa cada vegada millor. 

Certament hi ha imprevistos en la vida que poden originar determinades crisis, ara bé, per mitjà d'exercicis, és més fàcil superar-los ràpidament. 

El que cal preguntar-se és el que un vol realment i llavors tenir un pla d'acció que permeti posteriorment viure o aconseguir allò que un ha desitjat.

Si un es mentalitza l'actitud positiva davant d'una situació d'atur, la mort d'un familiar, un problema físic, serà més fàcil superar les situacions quan aquestes realment apareguin. L'aspecte de la gestió emocional és molt important per superar qualsevol tipus de crisi. I la gestió emocional depèn de l'exercici de l'individu i també dels exercicis que faci, sigui la relaxació, la meditació, l'oració, l'autosuggestió amb fe, un dejuni de 24 hores (de dinar a dinar) per citar-ne uns quants. 

En definitiva, metafòricament parlant quan un assoleix un cim físicament, cal ser conscient que també existeixen cims emocionals i mentals. Quin és el teu grau de domini sobre el teu estat anímic en situacions normals i adverses? Quin és el teu grau de concentració i atenció de pensaments positius en situacions normals i adverses? Aquestes preguntes ajuden a l'individu a prendre consciència de la seva situació i de fer exercicis que el permetin alliberar-se de les emocions impures o inferiors i els pensaments injustos, distorsionadors i inferiors. 

Cal tenir la mirada posada en el cim, en la puresa, en la justícia, en la direcció adequada ja que d'aquesta manera ens sentirem inspirats per avançar. 

Tornar a l'exemple de la relació entre un fill i una mare, no n'hi ha prou amb el respecte, i l'actitud de servei quan ella ens ho ha donat tot, especialment de petits, sinó que falten dos actituds més per arribar a l'excel·lència, aquesta és l'admiració per les seves qualitats i gratitud ja que d'aquesta manera s'aconsegueix el millor que podem fer amb una persona, que se senti estimada.  

Finalment, m'agradaria comentar que no passa res si un fracassa de manera temporal, ja que és normal perquè hi ha programes que han estat molt de temps interioritzats i és difícil alliberar-se d'ells d'un dia per un altra, de la mateixa manera que quan un adopta un nou hàbit li costa especialment mantenir-lo durant els primers dies. El més important és aixecar-se i continuar tenint la mirada en l'ideal amb una actitud humil, d'aprenentatge constant i ser constant per mitjà de l'atenció en forjar un saludable hàbit basat en la fe i l'acció noble, justa i pura.

Salutacions i salut!