La meva llista de blogs

dissabte, 8 d’octubre de 2016

278. El diàleg interior per millorar la nostra identitat.

La imatge: 

La persona executant diferents rols en què expresa la seva identitat en diferents períodes de temps (des dels comportaments més immadurs a comportaments més madurs)

Rol de pare, de mare, de fill, de germà,...
Rol de metge, advocat, d'escriptor, de treballador...

Rol de  ser esportista
Rol de ser cantant o músic
Rol de ser deixeble d'una ensenyança
Rol de ser bona persona i centrada o bé errant

Rol de la persona que només actua com actor
Rol de la persona que actua com a observador
Rol de la persona que actua com actor des de la figura d'observador

Reflexió: 

La identitat es va configurant a partir de diferents factors.
Les característiques genètiques o el temperament i el caràcter. Aquest últim es configura entre la interacció entre el temperament i l'entorn social, laboral, artístic, econòmic o cultural que la persona es trobi donant com a resultat una manera de pensar, sentir i actuar.
Fins i tot hi ha qui diria que la identitat de la persona està influïda per la numerologia, l'astrologia i altres factors més, però en definitiva, en aquest article es tracte d'examinar la capacitat que té la persona per influir en el seu comportament, en la reconfiguració de la seva identitat per la seva elecció i decisió o reflexió interior.

Les experiències en què la persona es va trobant en la vida, siguin encertades com errònies, el van modulant en la seva manera de fer, sentir i actuar d'una manera més o menys correcte, més o menys harmònica. 
Sovint la persona va actuant sobre la marxa i va fent reajustaments per tendir a l'equilibri. Ara bé, també és cert que les persones fem coses correctament, altres mitjanament correctes i altres bastant millorables. Aleshores quan la persona es desvia de la veritat, l'amor, la saviesa, la justícia i la bondat, comença a tenir més problemes del normal i pot entrar en una mena de crisi.
 Aquesta crisi és millor o preferible evitar-ho per mitjà dels examens de consciència diaris i mensuals qüestionant-se la manera de pensar, sentir i actuar per ajustar-ho a l'harmonia que al meu entendre es base en els valors o qualitats ja mencionades.
A vegades hi ha senyals en la vida que ens avisen que les coses no van bé i que cal modificar els patrons de pensaments, sentiments i accions, per tal d'evitar una crisi important en la que sigui més difícil sortir-se'n. Per tant, és convenient fer tant els examens de consciència com també saber escoltar aquestes senyals que ens avisem si anem o no pel bon camí.
Dit això,  el diàleg interior, no el que un fa una persona de manera autòmatica, sinó el que es caracteritza per ser més aviat conscient, és necessari per la pròpia evolució i superació de les proves que ens trobem en la vida.
Per qüestionar-se la pròpia conducta cal aprendre a ser humil i per millorar-la cal un compromís, una motivació i una dedicació constant amb molta paciència.
Per exemple la persona pot haver assimilat el patró d'exigència i superexigència amb ell mateix, de manera que no el fa viure de manera tranquil·la, serena, alegre, espontània. Arriba un dia que aquesta exigència es trenca quan de sobte l'acomiaden de la feina, o pateix una malaltia, o per algun altra motiu. Llavors, l'individu a través d'un diàleg intern recolzat d'algun ajut extern sigui psicològic, familiar, filosòfic, se'n adona de la causa del seu problema, obra la llum del seu interior, i es quan pot escollir deixar anar aquesta creença o patró de comportament o com a mínim per modificar-lo o substituir-lo per un altra per exemple de ser més comprensiu i relaxat. Sens dubte que la persona a través d'un examen de consciència hagués pogut evitar la crisi modificant el seu comportament molt abans, però a vegades la vida dóna correctius a la persona que no sap escoltar la Mare Naturalesa a través d'un llenguatge suau, amable i  fluix.

Per tant, saber parar, aturar-se en el camí per adonar-nos si anem en la direcció correcte o ens estem estraviant, ens pot ser útil, tant per a nosaltres com per a les persones del nostre voltant i sobretot i si exercim influència envers a altres persones.
Com es pot saber la causa dels errors? Quina ha de ser la tècnica que ens permeti que el diàleg interior sigui eficient?
Hi ha qui fa meditació per centrar la ment i deixar de jutjar per aleshores a través del silenci veure la realitat tal com és, el perquè de les coses, les conseqüències d'unes o altres actituds.
Hi ha qui a través de l'oració amb sentiment d'abundància i gratitud, i no de mancança, també l'individu pot atraure situacions que visualitza.

Sovint busquem enemics a l'exterior dels nostres problemes, però si fem cas de la nostra sinceritat ens podem adonar compte que sóm responsables d'atraure cadascuna de les situacions que ens trobem. Des de l'assumpció de la nostra responsabilitat important envers el que ens passa, podem tenir més motivació per canviar la nostra realitat externa.
Per tant, l'enemic està en el nostre interior d'alguna manera encara que s'expressi a través d'un interlocutor o una situació externa. Les ensenyançes espirituals diuen que és millor no lluitar contra aquest mal, sinó que és millor ser-hi amable, i convèncer-lo que ens vagi deixant en pau.
Si lluitem, odíem o anem contra aquest mal, al posar-hi energia, aleshores aquest creix i és més difícil de gestionar-lo, en canvi si l'observem des de la distància podem descobrir que és el que ens fa mal o el que ens fa bé i podem escollir.
Des de la distància des de la figura de l'observador pot adonar-se compte que ser massa exigent o sever amb un mateix sense cor, aleshores condueix a la separació i la generació de sentiments negatius i que en canvi a través de la compassió, comprensió de la situació o les conseqüències d'una o altra manera de pensar condueixen a l'individu a una major quota de llibertat i serenitat.
Per tant si li donem una funció allò que no ens agrada en lloc de voler-ho suprimir, aleshores la persona pot convertir una experiència negativa, una crisi en una experiència fins i tot positiva en la mesura que tingui una mirada, i un comportament més saludable, madur i adaptatiu. 

Per tant, per mitjà d'un diàleg intern la persona pot identificar si està respectant les lleis divines o sinó les està respectant, pot ajudar a la persona a ser sincer amb un mateix i no enganyar-se més i fer els passos adequats per fer les reparacions adequades.

Certament al principi que la persona s'inciï en algun tipus de pràctica o tècnica d'autoconeixement o saviesa interior, és difícil que pugui saber la causa dels seus errors de fons, però a mesura de pràctica, treball i fe i sobretot per mitjà de la pràctica de bones obres, la persona pot millorar el seu coneixement intuïtiu i arribar a la causa dels seus problemes, fins i tot conèixer la seva missió o propòsit en la seva vida, i prendre consciència i decidir canviar el rumb de la seva vida.

En definitiva el propòsit del diàleg interior és la capacitat d'identificar i distingir ràpidament si un pensament, un sentiment o una acció està a prop de l'egoïsme insà o bé a prop de la generositat sincera, si té una vibració emocional baixa o elevada, si ens acosta a la virtut o bé ens allunya de la virtut.

Aleshores com a resultat del diàleg interior conscient, pot ajudar a l'individu redefinir i millorar els rols que un executi:

- A ser millor pare: Per exemple sense imposar les seves creençes en els seus fills, sinó fent-los dialogar.
- A ser millor esportista o artístic: Per exemple, jugar per gaudir en l'aprenentatge i en l'experiència en la pràctica d'unes destreses esportives, sense tenir la pressió de guanyar o perdre.
- A ser un millor company de feina: Per exemple, en lloc de toxificar l'entorn elaborant judicis de valor envers els altres sense cap compassió, la persona pot esdevenir més silenciosa, més respectuosa, més compassiva, i més positiva. Pot aprofitar el fet de tenir un cap una mica irrespectuós per ser més pacient.

Es tracte de descobrir o identificar-se en el Jo Superior en lloc d'inferior. De jo's en podem tenir molts, en tant que un jo és una manifestació pensant, sentint i actuant d'una manera determinada en un moment donat, per fer-ho fàcil, en distingim dos, un de desprès, virtuós, lliure en la responsabilitat, previsor i un altra egoista, pecaminós, ignorant, limitat.
En el Jo Superior, la persona se sent alegre i en el jo inferior se sent trist.
El desafiament és atraure a les Entitats Superiors perquè s'alimentin de nosaltres i només vindran quan nosaltres ens acostem l'amor, la saviesa, la generositat, la justícia i la bondat. Un camí que dura més d'una vida.

Salut!

Finalment m'agradaria mencionar una frase que diu:

"La saviesta no és sense amor, l'amor no és sense saviesa"

Exercici: 
a

1. Relaxa't amb l'esquena recte.
2. Observa els teus pensaments sense observar-los.
3. Envia llum blanca al teu voltant.
4. Pregunta't un dels teus rols en la vida (treballador, familiar, etc.) que fas bé, mitjanament bé o que pots millorar.
5. Escolta sense fer cap esforç de racionalització. Escolta algun dels missatges reveladors que pots obtenir.

b
1. Estigues atent al que penses i el que et dius.
2. Quina emoció tens?
3. Escull si és una emoció amb vibració negativa, deixe'm-la de banda, si es tracte d'una emoció amb vibració positiva, abraça-la.
4. Tingues un compromís amb l'amor incondicional. (allà on hi ha amor, hi ha perdó, compassió i no hi ha espai pel ressentiment, o odi).

Salut!
 



 











 




















Exercici:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada