La meva llista de blogs

dissabte, 17 de desembre del 2016

279. Sobre el poder de la intenció que es troba per sobre del desig.

La imatge: Sobre la intenció per sobre del desig 

- El sentiment positiu, compassiu, reconciliador, pacífic envers el teu enemic.
- El sentiment de gratitud de tenir feina encara que en aquests moments no en tinguis,
- El sentiment de gratitud perquè posseixes un mínim d'energia i salut que fa que puguis viure amb normalitat encara que en aquests moments no en tinguis.
- El sentiment de viure amb suavitat, amb profunditat, sense presses ni angoixes, ni amb endarreriments, sinó de manera pacífica.
- El sentiment de gratitud per recuperar l'alegria de la vida, l'alegria de tenir facultats físiques, mentals, emocionals i espirituals.
- L'esportista que juga amb relaxació, amb gaudiment, amb una focalització d'aprenentatge constant, més enllà del resultat que obté.
- La persona que viu amb una alegria interior, independentment de les desgràcies, negativitats que veu en el seu exterior, perquè sap que la seva missió és estimar, donar llum i calor que rep a la gent. En lloc de deixar-se infectar per un entorn tòxic, decideix purificar i purificar-se des del seu microentorn inicialment per llavors expansionar-lo.  És a dir que la seva missió es emetre calor en lloc de queixar-se que la vida no és prou calenta o lluminosa.

La reflexió: 

Si decidim que la persona té tres parts i un nucli, per exemple la ment, el cor, el físic amb l'esperit com a nucli, tenim que el poder de la intenció necessita aquestes parts, i en què consisteixen.

La ment es caracteritza per visualitzar de la manera més concreta allò que la persona vol. Defineix i verbalitza allò que forma part del seu objectiu.

El cor es caracteritza per estimar allò que d'alguna manera forma part d'ell o de la vida, abraça l'objectiu i està ben protegit a partir de la fe, és a dir d'una força interior que sap que fent els exercicis adequats, fa que se senti convençut d'assolir allò visualitza. Connectar-se amb amor amb l'objectiu, implica sentir-se mereixedor de formar part d'ell.

El cos físic és l'instrument que ha d'utilitzar la persona per concretar la idea, per gaudir en el món terrenal o per fer el que hi ha en el Cel a la Terra o contribuir de manera humil a fer-ho possible, amb la concentració i la disciplina que sigui necessària.

Quan la persona treballa en aquesta direcció no hi ha esforç asfixiant, sinó que no hi ha esforç perquè hi ha gaudiment, perquè un estima o troba raons per estimar el que fa.

Finalment perquè aquesta actitud funcioni es requereix la connexió amb una xispa divina, que és l'esperit, és la connexió amb l'abundància que hi ha dins i fora nostra. 
Per tenir aquesta actitud, cal ser conscient que la persona o l'individu necessita empetitir-se en el sentit que es deixa alimentar per una entitat, una força creadora superior a ell, de manera que s'exposa a ser un instrument per fer una bona obra d'art, i només d'aquesta s'engrandirà i rebrà la glòria potser no de la gent del seu voltant però sí de les entitats celestials, que els agrada ajudar o fer servir a la gent que és pura, que estimen la vida, i saben callar, estar en silenci per rebre les revelacions per ser uns millors conductors de la veritat.  Aquesta actitud desinteressada, implica treballar i entregar-se i acceptar el resultat que sigui, sabent que hi ha una intel·ligència superior a nosaltres que sap millor que ningú perquè les coses són com són.
 Es tracte de tenir una actitud que no es resisteix a l'amor, les bones notícies, als èxits interiors sigui quan sigui que es produeixin, senzillament el deixeble treballa, amb fe i paciència i poc a poc va rebent revelacions per fer les coses millor, deixant que es vagin desenvolupant de la millor manera possible.
La persona s'identifica en el ser més en el que en el fer i el tenir. No es tracte de la quantitat sinó de la qualitat del que fa i el que fa ho sent de veritat o estima perquè així sap que hi ha prosperitat i contribuir en la bellesa de la societat. Canalitza la seva energia de manera positiva i gaudeix perquè aprèn en el viatge de la vida.

La persona que viu amb intenció, propòsit i a la vegada amb desinterès, amb la capacitat d'entregar a Ell, el resultat de les seves accions amb un ànim d'aprenentatge i humilitat, creix i sap desempellagar-se del desig amb aferrament.

Està connectat amb el poder interior, i està agraït pels dons que ha rebut i les inspiracions que rep per seguir creixent.  Sap que les persones, cadascú des de la seva individualitat, se senten identificats amb el carisma que és una barreja d'amor i saviesa que la persona transmet sempre des de la seva genuïnitat. Això implica enamorar-se d'un mateix, dels altres i en definitiva de la vida.

L'individu actua amb aquesta seguretat, visaulització, amor i disciplina en múltiples accions diàries però sempre es pot millorar, per exemple en el menjar, quanta gent menja amb atenció, devoció i gratitud?

Sí, és comença per les petites coses i llavors un pot assolir els grans objectius amb una sensació de gaudiment i no de patiment.

L'actitud contrària és la següent. Falla una o totes de les condicions necessàries per aconseguir fer les coses des del poder de la intenció i no des de la força del desig.

Desitjar sense tenir una visió clara del  que un vol, manca de claredat mental, influït per la distorsió mental i manca de previsió.
Desitjar quelcom per obligació, no per realment devoció o amor a l'activitat. Aleshores si no hi ha amor, hi ha por al fracàs, hi ha manca de fe, inseguretat, i per tant sofriment, insatisfacció permanent o ansia.
Massa orientació al resultat en lloc de l'aprenentatge.
Una acció poc disciplinada, focalitzada, persistent o tensionada. 
Posseir un sentiment de mancança, manca de poder interior, massa focalitzat en el posseir, i en el fer i no tant en el ser, massa aferrat en el resultat, en el que pot aconseguir des d'una separació amb la seva essència.
Hi ha un desig a fer content a la màscara que un porta i no la seva essència i per això un es crea massa tensió en el moment d'assolir allò que vol. Hi ha control en lloc d'acceptació.

Per tant és clar que és millor actuar des de la confiança, del poder de la intenció, acceptació i harmonia.
Aquesta actitud s'ha d'alimentar estimant, descobrint, treballant amb amor, fe i paciència els talents, qualitats, recursos que un té al seu abast.

Per recordar aquesta actitud en cadascuna de les activitats de la vida, sigui en el passejar, perquè es comença així, en les petites coses, essent eficient en l'ús de la pròpia energia, és important preguntar-se gaudeixo o poso massa tensió en allò que faig? Estic focalitzant en millorar i aprendre allò que faig o estic massa orientat en el resultat? Estic ocupat amb humilitat per ser un instrument d'una obra que va més enllà de mi mateix (la humanitat és una família) o bé estic massa preocupat per oferir una bona imatge? A on estàs col·locat en la ment, o en el cor superior? Quan neixes i vius no et preguntes a on estàs, senzillament vius des de l'amor, per tant si ens hem desviat es tracte de tornar a ser conscients de viure des de l'amor perquè hem estat fets des de l'amor.

El Cosmos ens donarà allò que emetem, perquè? Perque d'alguna manera nosaltres sóm una part representativa del Cosmos. Déu està més o menys representat dins nostra, i per tant, cal el nostre treball per ajudar a que es pugui manifestar cada vegada més.

Aleshores focalitza't en el sentiment positiu!!!





































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada