La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris .... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris .... Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 d’octubre del 2012

101. Sobre la imatge. Parlar amb públic,...

La imatge: 

Una persona parlant amb púbic.
Una persona a dalt d'un escenari tocant música o cantant ben acompanyat.

L'exercici: 

1. Quan actuis des d'on sigui centra't en el teu rol com observador i actor a la vegada, com un instrument per executar unes forces, o accions orientades en el bé i bon propòsit o bones intencions d'una obra. 
2. L'actitud desinteressada, bondadosa, justa, sàvia, valenta et dona confiança i serenitat.
3. Sigues tu de manera natural sense deixar de mantenir un bon ideal de tu mateix, des de la unió en lloc de la separació, des de l'abundància en lloc de la mancança.
4. Dóna't poca importància, allò que és important és el que presentes, sigui música o l'obra que hagis participat, ja que tu no ets solsament subjecte sinó també i sobretot objecte.


L'explicació: 

Tal com assages, entrenes es tal com sortirà si actues de manera natural, si prestes atenció a la teva actitud humil i de servei i no la teva actitud de xuleria,...
És important ser natural dalt d'un escenari sigui per parlar amb públic o sigui per aportar quelcom de música.
Actuar a dalt d'un escenari és una metàfora perquè l'escenari pot ser davant dels familiars, pot ser dins una cuina, pot ser en relació amb les altres persones, és a dir qualsevol mena d'actuació davant d'algú altra.
Certament és molt diferent que t'observi una persona com 10.000 persones però hi ha una dada a tenir en compte, és a dir, encara que fins i tot un estigui sol també es observat. Per a qui? Per les entitats invisibles i no dubteu que n'hi ha que són molt més importants que els homes que tot sovint s'obliden dels protagonistes d'una determinada nit, i més en el pas dels anys.

El que és important davant de qualsevol actuació es aprendre a donar-se poca importància, a mostrar-se de manera natural, essent conscient que serà el resultat del seu entrenament en condicions normals i per tant esperar ser el que un és realment. Cal ser conscient que un és un conductor de determinades energies, forces en funció del seu estat i inspiració i per tant cal fer una vida serena, justa, i pura per atraure les entitats celestials que ens ajudin a actuar sigui on sigui de la millor manera i aprendre de les experiències el millor possible.
Quan un creu que no és el protagonista, sinó que és un conductora, aleshores les coses canvien, quan un s'adona que no és subjecte solsament de la música que emet o del discurs que llegeix o expressa, sinó sobretot objecte, les tensions i les pressions disminueixen. Quan un s'adona que no és el protagonista sinó que el protagonista és la música o les idees que venen de dalt i solsament ell o ella ha estat la persona escollida per executar una determinada obra, un se sent més tranquil.
Com deia en Guardiola, ell va ser l'escollit per dirigir un equip de futbol amb grans jugadors i per tant tot i que també té la seva part de mèrit, ell no veu que sigui el protagonista, ho delega en els jugadors i a altres forces que el varen ajudar,....(per exemple els ànims dels afeccionats i...)

Recordo una frase que va pronunciar en The Edge, el guitarrista de U2, a principis dels anys 80, en què deia que ell presentava la música, mostrant una cara totalment humil.

Per tant, cal pensar en què un és posseïdor d'uns recursos, eines, talents, i qualitats i que cal fer mèrtis per aconseguir allò que s'adapta més en la nostra manera de ser, però en tot cas, pensar que provenen d'entitats  i si atraiem bones vibracions cal ser agraït i ser generós perquè tothom hi pugui participar.

Estima l'actiivitat que facis i no et preocuparàs per altres coses (l'opinió de la gent,...). L'energia es dirigeix on es troba el pensament, dirigeix el pensament en l'activitat i la resta d'oblidaràs. 

Un lema sigues natural, agraït, generós i inspirat,....

Alegria, confiança, serenitat!