100. Sobre la compassió. Estimar els enemics.

La imatge: 

Jesús va dir en els seus deixebles, "estimeu els vostes enemics i resseu a qui us persegueixi".

L'exercici: 

En relació a una conversa,...

1. Observeu com l'enemic us maltracte, us insulta, us mensyprea amb equanimitat.
2. Identifica't com l'observador i així deixes el combat de veure qui té o no raó, senzillament expressant amb respecte el teu punt de vista.
3. Deixa d'identificar-te el pensament o sentiment que et fa sentir malament, observa'l.
4. Deixa d'identificar el pensament o sentiment del teu interlocutor amb la seva essència.
5. Oberva com es disgrega tal pensament i sentiment, al acceptar multiplicitats de punts de vista i de sentiments.
6. Expressa el teu punt de vista amb respecte, considerant-lo igual d'importància que qualsevol altra, sense pretendre que et donin la raó, amb obertura per fer nous i millors punts de vista sobre un determinat tema.
7. Col·locat en una posició en què els comentaris no t'afectin, evitant a reaccionar sense discerniment i serenitat.
8. Vulgues el bé teu i dels teus interlocutors, que s'aproximin a uns estats o freqüència de vibració positius, respectuos.
9. Deixa que les coses flueixin i acuta amb indiferència envers aquells que et provoquen dolor i amb llum al teu voltant, tendint sempre ponts de conciliació.
10. Aprèn quelcom positiu de les teves experiències negatives ja que d'aquesta manera et trobaràs i et col·locaràs en la part de l'ampolla mig plena bevent un sentiment d'acceptació en lloc de rebuig, d'abundància en lloc de mancança i aleshores aniràs canviant la teva realitat primer internament i llavors per afinitat també externament. 
11. Fes un petit exercici, desitja el bé a algú que t'ha incomodat, i pensa com et sents, si et sents bé, guanyes la partida.

L'explicació: 

Una petita pregunta que fa reflexionar.
Un partit polític que vol la independència del seu país envers a un país que històricament l'ha retingut i explotat, curiosament s'alimenta de les actituds centralistes i egoistes del estat opressor. Per tant, aquells qui s'alimenten dins d'aquest partit polític independentista sigui a nivell no només material (guanyar-se la vida), sinó també intel·lectual, és fruït a una situació difícil, dolorosa, injusta i per tant si no trobèssin tals dificultats, aquestes persones d'aquest partit no es desenvoluparien de la mateixa manera i per tant hi ha quelcom positiu d'una situació negativa. Es pot dir que els enemics et fan més fort, una persona amb més coratja, amb més capacitat de discerniment, etc. Per tant si això és així d'alguna manera, l'enemic és realment un enemic? Pot ser un amic disfressat d'enemic.

Certament algú que no et defensa i que et deixa morir en la pobresa, i que fins i tot gaudeix envers el dolor extern no és un amic, però certament si un té aquesta mirada més àmplia, en el sentit que algunes dificultats que a vegades provenen de les persones properes, ens enforteixen, ens fan madurar, en lloc de queixar-se, rebutjar-les, cal abraçar-les, acceptar-les com a punts de partida per fer una crida a tot el que un té en el seu interior i demostrar la pròpia vàlua.
Si un reacciona negaitvament, amb le smateixes armes ue l'opressor, es posa el seu nivell i difícilment se'n surt, en canvi si aprèn dia a dia  col·locar-se en un altra posició, s'acabarà ensortint i fins i tot alguns enemics es convertiran en amics i voldran ajudar-lo o a reparar els errors que li han propiciat per una qüestió d'higiene moral.

Per tant es tracte de ser amic, de voler el bé de tothom, de generar sistemàticament pensaments i sentiments positius envers a tothom i per la llei de la correspondència, un rebrà les coses de la manera com les ha considerat, és a dir si un emet amor poderossísim a una persona, aquesta última tindrà dificultats de respondre d'una manera que sigui oposada.
Ser un amic, no vol dir no alçar la veu en el moment adequat o no deixar de dir el que un pensa però amb amor, amb desinterès, sense pretendre guanyar la raó, acceptant els sentiments incòmodes que ens provoca que un interlocutor ens evoca a partir de determinades opinions, observant-les i respectant la seva realitat.

LLibertat, autodomini i amor!