105. Sobre l'autoexigència. Sigues com Ell.

La imatge: 

Un jugador d'un esport en una competició olímpica que s'esforça, treballa, juga amb intel·ligència, motivació i coratja pel bé col·lectiu, en comptes per la seva pròpia imatge.

Aquell deixeble que viu en representació d'Ell, de manera que ell no és realment important sinó les petjades d'Ell.

L'exercici: 
1. Comets un error, no assoleixes un objectiu.
2. Accepta el sofriment associat com a punt de partida. Acceptes la veritat. Jesús va dir "la veritat ens farà lliures". Si acceptes l'error en lloc de tenir por a ell, estarem més interessats en fixar l'atenció en fer les coses ben fetes. Pensa que la por és l'absència de llibertat i només es pot vèncer acceptant-la, estimant-la. Procura a tenir respecte a les normes morals en comptes de tenir por el deteriorament de la teva imatge personal o material.
3. Aprèn l'ensenyança, la lliçó que et permet sortir de la ignorància.
4. Quan tinguis ganes de recriminar-te o recriminar els altres pel sofriment que ens ha ocasionat en un moment donat, para't i recorda. Sigues com Ell. Ell és amor, bondat, justícia, saviesa, i veritat.
5. Obeeix a Ell. Evitarem sofriments que provenen de defensar un ego egoista i personal. Obeir normes morals té simil·litud en obeir normes de normes de circulació ja que d'aquesta manera evitarem multes, és a dir, sofriments innecessaris.
6. Experimenta la sensació de llibertat pel fet d'identificar-te amb l'esperit sense abandonar la matèria. Per tant passa l'intel·lecte a prop del cor perquè es converteixi amb saviesa.
7. Estigues amb la consciència tranquil·la després de treballar per reparar errors o pel fet d'haver treballat per la perfecció. Això és el que és important a ulls del Creador. 



L'explicació: 

Es tracte de ser autoexigent i estar alerta per complir normes morals. Curiosament per aquells qui creuen amb un Creador, cal saber que és just i també és amor, per tant alguns sofriments que patim són fruït a negligències presents o passades per recordar-nos que aquest Univers està fet d'unes lleis no només físiques sinó també morals.  Amb això vull dir que quan una persona es menysté o es recrimina massa durament per no fer les coses com cal, comet un error, ja que no actua com Ell, és a dir amb amor, comprensió, tolerància, humilitat, justícia. Ell és bondadós i només ens recorda el camí a dirigir-nos tot i els obstacles, caigudes que tinguem pel camí. Ell vol que estiguem alerta per tenir com objectiu la seva missió, però no vol que nosaltres ens maltractem perquè seria un tret d'un insà orgull. Ell vol que acceptem les nostres derrotes, els errors, els nostres fracassos i els veiem com a temporals i no ens identifiquem amb ells, posant l'atenció en primer lloc en l'acceptació i l'autoacceptació i aleshores el treball per la perfecció. Ell no ens exigeix que siguem perfectes, sinó que treballem per la perfecció.
La vida és un aprenentatge, i de la mateixa manera que quan érem petits i no teníem prou consciència no ens recriminem d'haver comès algun acte d'egoisme, sinó que senzillament ho veiem com un procés d'aprenentatge, passa exactament el mateix quan un és adult. Certament la ignorància no justifica res. Només vull dir, que cal acceptar el dolor de la negligència i encara més la responsabilitat de reparar els errors comessos per alliberar-nos, ara bé, a partir d'aquí cal saber perdonar-se i passar pàgina i no identificar-se amb actes imperfectes que hàgim comès en el passat, ja que seria una actitud massa personal o egoista. Cal acceptar-se i sobretot com he dit, obrir o abraçar qualsevol activitat que implica la reparació de les faltes encara que suposi un cert sofriment temporal o necessari per adquirir la saviesa o consciència que permeti evolucionar la persona. Cal perdonar-se si un està disposat a reparar els errors comesos, aleshores aleshores aquest sofriment es transforma en treball, i alliberament perquè la persona ja no s'identifica amb els errors del passat sinó en els encerts, en el treball de les qualitats i virtuts humanes. A més si un es capaç de perdonar-se, d'acceptar les seves limitacions, i fins i tot imperfeccions per un costat se sentirà més lliure per avançar, ja que haurà reduïtl a seva por, al sentir-se menys pressionat (recordo que Ell vol que treballem per la perfecció i no ens exigeix que siguem perfectes) i per altra banda tindrem la capacitat de perdonar els altres.

Com millorar, pensant amb la fórmula "jo sóc com Ell" vàries vegades al dia. I ell és generós, desinteressat, just, bondadós, savi i valent. Tots portem una llavor d'Ell a dins nostra i veure els altres amb aquesta mirada és una forma de protegir-se dels pensaments i sentiments injustos i impurs.


Sigues com Ell!