La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 107. Sobre la transformació individual. La pregunta diària.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 107. Sobre la transformació individual. La pregunta diària.. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de novembre del 2012

107. Sobre la transformació individual. La pregunta diària.

La imatge:

Aquella persona que viu sota el lema "qui dia passa any empeny". Una persona sense direcció o objectiu de manera que sent un sentiment victimista. Una persona que sent que té poc poder individual.

Aquella persona que viu de manera que té la sensació que puja una muntanya, és a dir que avança, que viu amb significat i especialment en la cultivació del seu caràcter.  Una persona amb un sentiment d'abundància.
Una persona que sent que té quelcom de poder individual i va cap a una direcció determinada, té un objectiu o ocupació que el fa estar centrat.


L'exercici:

Recomano que ens fem dues preguntes diàries i que són les següents com un punt de referència.

1. Que he fet durant el dia que fa que avanci cap a la persona que vull ser a partir del que sóc (paradigma d'unió en lloc de separació)? En quina mesura? En què puc millorar? Com m'imagino ahir i avui? Estic avançant? Quins fets ho determinen?

2. En el projecte, feina o activitat concreta que no funciona? que funciona? quins són els motius? quins són els reajustaments a fer?



L'explicació:

Per un costat es tracte de visualitzar-se desenvolupant una qualitat que d'alguna manera un ja té i per altra banda es tracte d'adonar-se l'impacte que té envers en l'exterior de manera concreta i adonar-se del que fa bé i el que es pot millorar. És a dir per un costat, hi ha una focalització interna (desenvolupament de qualitats) i per una altra costat hi ha una focalització externa (desenvolupament de projectes).
D'alguna manera estan relacionats ja que en la mesura que una persona es desenvolupa internament també tindrà repercussió externament. Ara bé, també passa que una persona actua correctament per exemple a la feina però no el promocionen o el reconeixen adequadament fins passat un temps. De la mateixa manera un pot treballar per estar més focalitzat en la vida en general i no aconseguir d'obtenir els seus fruïts a nivell professional fins al cap d'un temps.
Per això va bé mirar el desenvolupament des d'un punt de vista d'actitud interna (a nivell micro) com des d'un punt de vista extern, és a dir l'impacte de les accions envers a l'exterior (nivell més macro), perquè d'aquesta manera un pot fer unes avaluacions més àmplies del propi desenvolupament.

Si per exemple un estudiant treballa, estudia, fa treballs amb equip i aleshores obté unes proves, unes avaluacions externes que certifiquen aquest treball, un s'adona compte que hi ha una relació amb l'exercici de determinades qualitats d'estudi i treball en equip amb un impacte extern (s'ha fet un treball que s'ha valorat positivament per persones externes). Ara bé, també passa que per exemple hi ha poetes que es presenten a certamens i no obtenen resultats positius. Pot treballar bé, pot tenir la sensació de millora però en canvi si no es veu reflectit de cares a l'exterior pot tenir motius de sospita en el fet pot millorar en algun aspecte. Certament molts bons escriptors i professionals no són adequadament reconeguts per diferents motius i això cal tenir-ho en compte, ara bé, si  el que fa no agrada a pràcticament ningú (sempre hi haurà gent que no li agradarà el que fem, ja que hi ha gustos per tothom), aleshores aquest input extern pot ser rellevant o un estímul important per aleshores fer els reajustaments adequats si és possible i sinó canviar d'activitat.

El destacable d'aquest exercici és la diferència o la repercussió ben diferent que suposa en el sentiment d'una persona que viu amb propòsit o sense propòsit en la vida, La diferència és important.
Si un identifica determinades actituds desequilibradores i que no ajuden a la persona a perfeccionar-se, i llavors sent com una actitud és més sàvia, bondadosa i justa, se la pot imaginar i des del amor, o unió la pot anar adquirint i canviant la seva manera de ser i comportar-se, ja que la persona sol estar determinat per les seves creences i actituds. Lògicament perquè aquestes actituds es tradueixin en la realitat cal estimar-les i anar repetint-les com a aquell aquell tennista que executa 100 serveis diaris. La llei de la gravació ajuda a cultivar hàbits.

I respecte al fracàs que un pugui tenir en per exemple a la seva vida professional, pot tenir a veure amb el fet que cal fer reajustaments. Si actua de la mateixa manera tindrà resultats similars, per tant es tracte de fer quelcom diferent si vol resultats diferents i no ser tant obstinat o tossut en un camí que dia si i dia també el direcciona cap al fracàs. Per tant de la mateixa manera que el fracàs un l'ha de percebre com a temporal i com un estímul per aprendre quelcom també cal el coratja per discernir amb serenitat per identificar aquell element o actitud que cal canviar i actuar amb coherència.

El sentiment que un té al final del dia, que ha fet quelcom per avançar en la bona imatge que un alimenta produeix una consciència força tranquil·la i per altra banda recordar-nos el camí que encara cal avançar ens fa humils.

Com diu la bíblia "serà com tu creus"

Salut i direcció sàvia i bondadosa!