El jutge estudiant el cas i dictaminant una sentència.
Les projeccions, judicis dels pares en un fill des de l'amor, consideració, invitació a la reflexió i llibertat de pensament, sentiment, i acció.
1. Observa el judici que et fas i fas els altres.
2. Experimenta com ets sents, és a dir sigues conscient de les emocions que hi ha al darrera de les sentències, punts de vista o opinions.
3. Etiqueta'ls.
4. Reconsidera'ls o reetiqueta'ls o silencia'ls.
5. Escolta ara com et sents.
6. Escull aquells sentiments i pensaments més ben intencionats.
És bo preguntar-se, que estic fent per caminar cap a la saviesa, la generositat, i l'audàcia?
L'explicació:
De la mateixa manera que aquí a la terra hi ha judicis, al Cel també n'hi ha.
Al Cel ens demanaran explicacions, del que hem fet.
Si hem posat els nostres talents i sobretot qualitats al servei de la humanitat.
Si hem après quelcom de les proves que hem estat sotmesos.
En definitiva, el que valora el Cel, més que els diners, la glòria, les comoditats, és el treball interior per ser més intel·ligent, savi, generós i valent. El que l'importa per sobre de tot és saber fins a quin punt, hem respectat les lleis divines, fins a quin punt hem treballat per les forces del amor, de la saviesa i la recta i ben dirigida audàcia.
Respecte el judici hi ha diferents actituds, sigui envers a un o envers els altres.
1. Jutjar amb o sense coneixement des del rebuig, fet solsament des de l'intel·lecte.
2. Jutjar amb o sense coneixement des de les bones intencions, fet des del cor. Si el judici es fa des del coneixement i el cor, es converteix amb observació sàvia i desinteressada (sense cap afany d'imposar ni rebuig).
3. No jutjar.
Quina és la millor? A vegades és millor no jutjar i a vegades és millor jutjar des de les bones intencions sigui amb un mateix o envers els altres. Perquè? Perquè el que fa que la vida sigui vida, és amor, i per tant amb el rebuig o autorebuig un s'empetiteix i amb el desig de bondat un s'engrandeix.
Certament l'intel·lecte és necessari en el moment de fer judicis, però és interessant passar la idea a través del cor, ja que aleshores el judici sigui exterior o interior es dulcifica, es torna ben intencionat en el fons i en la forma. Es comenta que quan una persona de manera inicial jutja a una altra persona, està projectant una part de la seva manera de ser que no li agrada en l'altra persona. Per exemple si una persona li diu a una altra que hauria de ser imaginatiu, d'alguna manera s'ho està dient a ella mateixa. Posteriorment, si se'n adona, pot canviar la forma de dir-li, per exemple, seria bo ser imaginatiu, d'aquesta manera l'actitud punitiva, sancionadora, rebutjadora, es converteix amb una actitud observadora, propositiva, invitativa, reflexionadora, generosa i positiva.
Per tant el judici a una altra persona no està malament en sí mateix, perquè? Perquè necessitem els altres per veure'ns a nosaltres mateixos, per corregir-nos, per millorar les nostres accions i si bé no és impossible tenir una consciència en què un es pugui veure a un mateix, a través d'opinions sensates i vertaderes i objectives de la gent que tenim al voltant, ens poden fer una idea millor de nosaltres mateixos. De totes maneres normalment cal agafar certa distància respecte les opinions dels altres ja que tendeixen a exagerar sigui per bé com per mal, és a dir que solen ser distorsionades. Si les opinions que rebem com les que emetem estan influïdes pel cor, sempre seran més ben acceptades que si es fan des del neguit o rebuig. És important acceptar-se i acceptar les coses tal com són com a punt de partida per aleshores perfeccionar-se.
De totes maneres, sense menysprear les opinions de la gent que ens estima, el millor judici que un pot fer-se a un mateix, és la pròpia quan es connecta amb la seva ànima, el seu Àngel de la Guarda, perquè aquest sense error, li diu les coses tal com són, el guia els passos a fer per anar prosperant i a més es pot convertir en un gran guia si el sabem escoltar. La gràcia rau en el fet de comunicar-se amb ell, deixar-se guiar per ell ja que d'aquesta manera un podrà ajudar els altres a connectar-se amb ells mateixos per així conèixer-se millor.
Per tant és important evitar la distorsió mental d'identificar un error amb una persona, per exemple respecte l'educació de la mare a un fill, és millor corregir a través del exemple que de la paraula i quan la paraula és necessària, és convenient que sigui juntament amb el gest de manera considerada i sobretot parlar amb base a fets i no en base a acusacions generals i dirigides a una entitat concreta i sobretot mantenint una actitud d'obertura, per rebre inputs que tot sovint la gent no identifica i que cal tenir en compte en el moment de fer valoracions. Ja se sap, a vegades les diferències són fruït a formes de necessitats generacionals diferents i com deia algú, parlant la gent s'entèn.
És important saber que serem jutjats, però no davant d'algú que ens vulgui fer mal, sinó "algú" que ens vol el bé, que seguim el camí de la llum, de la pau i que ens avisa, alerta de tant en tant "de la consciència superior" perquè seguim el camí recte.Si un és criticat injustament també, a part de defensar-se justament, també té la capacitat d'imaginar-se les bones intencions del seu interlocutor encara que sigui latents, i d'aquesta manera no caure en la concepció i actitud que està projectant.
Salut, judici, observació, escolta de la veu Superior!
