La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 111. Sobre l'evolució. Canvi de nivells.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 111. Sobre l'evolució. Canvi de nivells.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de novembre del 2012

111. Sobre l'evolució. Canvi de nivells.

La imatge: 

L'estudiant que passa d'un curs a un altra.

L'estudiant que abans de fer les mates II estudia les mates I.

La pregunta: 

1. Quina activitat tens dominada i per tant d'alguna manera et mereixes passar a una altra etapa.

Explicació: 

Vaig llegir un text que deia el següent: per aconseguir les teves metes has de desenvolupar-te fins el punt d'estar llest, mai pots permanentment aconseguir quelcom fora pel que no estiguis preparat a dins.

De la mateixa manera que un nen necessita 9 mesos per concebre's dins la panxa de la mare, i les persones necessiten un temps per estudiar i tenir coneixements adequats com a base per exercir una professió, també passa el mateix en altres àmbits de la vida.

Aquell qui promocionen i no estar preparat no dura ni pocs dies, per tant en lloc de patir excessivament més val preparar-se abans d'ocupar un lloc de responsabilitat.
És cert que ningú és perfecte i tothom comet errors, però és important trobar-se en un lloc en la societat desenvolupant un rol amb una certa confiança, amb una certa comoditat dins de la incomoditat que un es pugui trobar, la qual cosa és ben normal. De fet, les dificultats són bones, ja que obliguen les persones a esforçar-se, a concentrar-se i adonar-se de l'actitud adequada a demostrar així com també dels recursos a utilitzar per sortir-se'n de la situació que es trobi. Ara bé, implicar-se en una posició en el que un no està preparat és un acte d'imprudència i d'irresponsabilitat que suposa grans frustracions i desequilibris emocionals. Cal ser imaginatiu per inspirar-se pel que un pot arribar a ser a partir del que és però també cal ser realista del que un pot fer en aquests moments i per això cal primer de tot autoconeixement i també cal humilitat i sobretot molt de treball per avançar en el camí traçat.

Lògicament hi ha persones que venen amb uns talents especials, innats i el mèrit està en descobrir-los i posar-los a la pràctica. El fonambulista Philipe Petit que va caminar sobre la corda fluixa o un cable d'acer lligat entre les dos torres bessones el 7 d'agost de l'any 1974, no només tenia i té habilitats especials, sinó que també molta motivació o amor a l'activitat que feia que practiqués durant moltes hores. En definitiva la seva proesa s'explica no només per dons innats sinó perquè també anteriorment n'havia fet d'altres encara que no fossin tant importants, que li varen servir de preparació o d'entrenament.

La vida ens posa proves i també ens avisa del moment de determinats canvis, quan algunes coses ja ens deixen de motivar i en canvi hi ha altres activitats o facetes de la nostra dimensió humana que cal treballar per avançar i evolucionar com a persones integrals i completes. Saber escoltar la veu interior no és fàcil, cal estar amatent i deixar espais de silenci.

Si un s'escolta amb humilitat i també amb coratja a la vegada, és a dir amb ímpetu per avançar però també amb seny o certa prudència, la persona va adquirint l'habilitat de prendre decisions encertades, o de preveure les conseqüències de les accions, de visualitzar-les amb anticipació per llavors calibrar millor les accions a prendre i el moment més adequat per prendre'ls amb coratja i convicció. Això no vol dir que un no tingui problemes, però com a mínim farà les coses amb coneixement, aquell tipus de motivació que ens ajuda a desenvolupar la confiança interior.

A part d'escoltar-se, una manera o prove que ens permet saber si és el moment de passar d'una situació a una altra es fer determinades proves encara que siguin petites. Sí, és preferible començar per les petites coses. Per exemple, una persona que vol desenvolupar la faceta de parlar amb públic, si participa en debats sobre determinats temes d'interès i per tant aprèn a parlar, a debatre, a defensar els punts de vista, a qüestionar-ne d'altres, en definitiva a parlar tranquil·lament i serenament davant dels altres, aleshores aquesta pràctica l'ajudarà a parlar davant un auditori amb plena confiança i essent conscient que el que dirà no agradarà a determinada gent però també agradarà a altra gent.


Cal descobrir el llenguatge de la naturalesa, del curs dels esdeveniments, per intepretar-los adequadament tant si van bé o malament, en el moment que sabem intepretar-los, podem adquirir una certa saviesa interior i per tant aprenentatge que ens ha de servir per estar inspirats per fer els reajustaments adequats si cal i continuar avançant, i construint la nostra funció en aquesta vida el millor que un pugui. 

Evolucionar amb serenitat!