La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 115. Sobre la decisió en la comunicació i resolució de conflictes.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 115. Sobre la decisió en la comunicació i resolució de conflictes.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de desembre del 2012

115. Sobre la decisió en la comunicació i resolució de conflictes.

La imatge:

Una persona que dubte de si comunicar una informació que no agradarà d'entrada en el seu interlocutor.

Una persona segura en la manera com comunicar-se davant el seu interlocutor.

L'exercici: 

1. Una persona ha de comunicar quelcom que no agradarà en el seu interlocutor i és empàtic en excés i per tant és sensible a sentir-se rebutjat de manera que d'entrada dubte.
2. Experimenta aquesta sensació desagradable amb acceptació.
3. Mira les conseqüències de l'acció per mesurar si és o no just i si té quelcom de desinterès o es tracte d'un caprici.
4. Pren una decisió afirmativa si sent que és correcte o com a mínim més correcte (just i pur) que incorrecte, pensant en les conseqüències de les accions o bé pren una decisió negativa, és a dir desestimant una determinada acció si un s'adona que no és correcte.
5. Valora diferents opcions de comunicar-se, escollint la manera més respectuosa, justa, posant-se a la pell de l'altra, és a dir amb la voluntat de tractar de la mateixa manera que un voldria ser tractat.
(pensa en el terme compensació a tenir en compte, per exemple un pot anunciar que deixa la feina per raons justes però està a la disposició de l'empresa per ajudar en el substitut al màxim).
6. Actuar amb seguretat, fermesa, i amor (no dic amb seny però d'alguna manera aquest exercici es fa prèviament tot i que moltes vegades les persones actuen i llavors pensen (a vegades també estar bé sobretot quan un fa les coses ben fetes de manera automàtica)).
7. Aprendre i assumir les conseqüències de les accions i sobretot experimentar la sensació de llibertat i de confiança.

L'explicació: 

Hi ha una petita imatge que ajdua a les persones a no donar més voltes sobre una determinada qüestió. Per exemple un camina d'un costat a un altra i aleshores quan arriba a una senyalització d'entrada, fa un gest, com dient aquí et deixo, i un d'aquesta manera simbòlica, s'oblida d'aquell tema, senzillament ja ha pres una determinació. El dubte etern provoca inestabilitat física i psicològica i per tant un s'ha de mostrar segur. S'accepta un cert període de dubte i també de reqüestionament de les pròpies idees sobretot si aquestes són egoistes però aleshores cal actuar i prendre decisions amb seguretat amb alguns arguments i sentiments justos i desinteressats, en un sentit o un altra. 


Decisió, fermesa i consideració!