118. Sobre les relacions. La nova mirada.

La imatge: 

Dues persones que es tornen a trobar i repeteixen els mateixos patrons de sentiments i pensaments relacionats amb les seves anteriors experiències.

Dues persones que es tornen a trobar i es perceben com si es veiessin per primera vegada, amb obertura de mires, amb capacitat de generar intercanvis positius i justos.

Dues persones es tornen a veure i mentre una persona percep l'altra en base a les seves experiències passades, l'interlocutor el percep amb obertura de mires. Aleshores la relació estarà més o menys condicionada pel passat en funció de qui tingui més força. De la mateixa manera que físicament dos persones fan el joc del pols per esbrinar qui té més força, això també succeeix a nivell mental o psíquic. Per tant si la persona que té obertura de mires, està molt focalitzat en la part positiva d'una relació i amb la flexibilitat que pertoqui d'una manera més intensa que aquell qui està focalitzat amb la imatge que té del seu company condicionada per un determinada passat, la relació d'intercanvi serà més rica.

Si t'hi fixes això ja passa de manera natural quan dos persones que fa temps que no es veuen i es retroben és com si comencessin de nou una relació perquè el temps ajuda per oblidar sigui per bé com per no tant bé.

L'exercici: 

1. Pensa amb una determinada persona.
2. Pensa com la teva ment està condicionada mentalment amb aquella persona tant pels aspectes positius com negatius.
(pensa que la teva ment vol la senzillesa, i per tant és normal que hi tingui una determinada impressió, imatge amb vinculació emocional envers a una determinada persona per tal d'aprendre com relacionar-se amb ella en el futur, per saber que és el que pot esperar, que és el que pot oferir, que és el que ha d'evitar, etc.).
3. Percep els aspectes positius sense recrear-t'hi, percep els aspectes negatius sense rebutjar-los, ja que sempre hi ha quelcom a aprendre, mostra't equànime i estigues serè i també sincer.
(és important saber que en la mesura que la persona no faci de les seves experiències doloroses, més sofriment, més llibertat aconseguirà, en la mesura que no reaccioni amb odi davant d'odi, sinó amb serenitat, comprensió, compassió, aleshores s'alliberarà).
(el dolor que un soporta a nivell físic sense queixar-se, també té correspondència a nivell psíquic i per tant per exemple passar una mica de gana potser positiu per aleshores fer-se menys dependent de determinades emocions).
4. Centra't en la part divina interna que tens per desenvolupar-la, invitant que el teu exterior també faci el mateix.
5. Experimenta el procés creatiu d'atmosferes positives, justes i col·lectives, unint-te amb les entitats superiors.

L'explicació: 

Si en lloc de centrar-te amb el que és d'una relació amb base el passat, et centres amb el que pot ser, a partir de la teva creativitat positiva, i nova mirada en la vida, dins teu i dels altres, les relacions poden transformar-se, renovar-se, millorar-se o com a mínim en el pitjor dels casos que no resultin nocives.

En lloc de tenir por a ser criticat, per exemple, cal acceptar la situació i al mateix temps treballar interiorment per crear una atmosfera positiva, valorant-se de manera justa i pura per així també estimar la vida i la gent del voltant. D'aquesta manera per la llei de l'afinitat atraurà situacions i persones que vibren de manera similar i fins i tot serà capaç de convertir en els seus interlocutors la importància de seguir en el camí de la pau, l'amor, la veritat i la saviesa. Un s'hi ha de comprometra si realment vol millorar la seva situació. Si vol millorar la seva realitat, en lloc d'esperar que els altres li donin bones llavors, la qual cosa pot passar però no necessàriament, és important que un sigui capaç de trobar-les, crear-les per un mateix i llavors regar-les perquè un dia creixin bons fruïts.

El gest de regar és important, potser és la imatge en què un ha de quedar-se i que és un el que ha d'agafar la regadera i no esperar que els altres agafin la iniciativa.

La percepció que un tingui d'ell mateix i dels altres no depèn tant de la naturalesa dels intercanvis acumulats amb aquella persona sinó també de les interpretacions que en faci.
Per tant, per un costat és convenient amb la relació amb una persona, agafar l'hàbit de pensar o associar-la amb les virtuts que tingui ja que d'aquesta manera un serà capaç d'associar-la positivament, de confiar perquè aquella persona manifesti el millor que tingui d'ella mateixa, i serà possible en la mesura que un es concentri sovint amb les pròpies virtuts i per altra banda, ser capaç d'interpretar les coses de manera equànime i amb esperit d'aprenentatge valorant-ho positivament i també de tenir la iniciativa de crear atmosferes positives centrant l'atenció en la manifestació de les qualitats o virtuts humanes.

Salut!