La imatge:
L'individu que no es capaç d'observar-se a ell mateix i és presa fàcil de la inestabilitat del cos emocional i de les pors i dubtes propis del intel·lecte.
L'individu que es capaç d'observar-se a ell mateix a través del triangle equilàter i de les dues naturaleses per manifestar-se de manera equilibrada, essent conscient que el més important es viure degudament amb coherència amb la seva naturalesa i les lleis supramorals. Com a resultat obté certa pau encara que estigui enmig de dificultats.
L'exercici:
1. Atura't.
2. Pregunta't, quin és el mòbil de les meves accions? Tenen direcció egoista, personal o bé tenen direcció desinteressada, i generosa? Una naturalesa personal (mirant el que un pot treure de profit de qualsevol situació) o una naturalesa impersonal (mirant la manera més adequada de comportament no només per beneficiar-se sinó també el seu entorn).
1. Atura't.
2. Pregunta't, com és el teu triangle equilàter? Ha deixat de ser-ho?
3. Que has de fer perquè ho torni a ser?
L'explicació:
Respecte el triangle equilàter té tres costats que representen l'intel·lecte, el cor i el físic en les seves dimensions superiors i inferiors.
Si la persona no viu de manera que el seu triangle s'acosti en un triangle equilàter, sofrirà un desequilibri en un dels seus costats que es troba més curta que les altres. Per tant és important ser conscient del estat en què es troba el triangle per aleshores fer els reajustaments adequats per tornar a un equilibri.
El costat de l'intel·lecte tenim:
El cos mental que té a veure amb l'estudi o meditació d'allò material exterior com també del món de les idees, normes, principis i lleis de diferent naturalesa.
El cos causal que té a veure amb l'estudi de les idees, o lleis abstractes o morals.
El costat del cor tenim:
El cos astral o emocional o sentimental que té veure amb activitats artístiques sigui la poesia, la música (cant, instrumentació,...) i socialització.
El cos búdic que té a veure amb activitats tals com l'oració, adoració i la contemplació.
El costat del físic tenim:
El cos físic o material o la inconsciència que té a veure amb activitats relacionats amb l'activitat física i el dinamisme.
I està relacionat amb la voluntat o la subconsciència que té a veure amb activitats tals com la respiració, dança i gimnàsia.
Diria que dins del triangle equilàter tenim un punt que representa:
L'esperit que té a veure amb el cos àtmic i amb activitats tals com la identificació amb l'essència divina que tots tenim a dins.
Si un treballa molt el cor en detriment dels altres cossos, aconseguirà certa felicitat però li mancarà direcció, intenció assenyada i també força, voluntat.
Si un treballa molt la voluntat en detriment dels altres cossos, aconseguirà poder, força però li mancarà direcció i amor en les activitats que desenvolupi.
Si un treballa molt a nivell intel·lectual en detriment dels altres cossos, aconseguirà discerniment però li mancarà poder per materialitzar les seves idees i sobretot amor.
Per això és important treballar de manera equilibrada. Cal comentar que és important escoltar-se i saber el que un necessita en funció del seu estat evolutiu, i també de la seva naturalesa. No cal exigir el mateix a tothom. Es tracte de descobrir la part més innata ja que si una persona ha nascut amb unes qualitats, dons innats és per alguna cosa, és a dir per treballar-los, ara bé amb el bon complement dels altres cossos perquè estigui equilibrat i ser realment útil. En la mesura que una persona treballi de manera equilibrada tindrà més possibilitats de passar l'intel·lecte que jutja, diferencia, i separa, cap al cor per aleshores experimentar una saviesa o perspectiva de la vida, més àmplia i poder abraçar de manera més persistent el valor de la bondat per exemple.
En el meu cas m'adono que durant molt de temps he utilitzat l'intel·lecte en deteriment del cor i com a conseqüència vaig viure en un estat d'angoixa, de manca d'harmonia o confiança interior. En el moment que m'adono d'això, m'involucro més en el cos causal a través de la reflexió i lectura sobre la vida, redueixo el treball en el cos mental, i sobretot obro les portes del cor a través de la música i el cos àtmic a través de l'oració. Al mateix temps treballo físicament per tal d'anar-lo purificant. Val a dir que hi ha activitats en què tots els cossos estan relacionats però sempre n'hi ha un que predomina. Per exemple, llegir un llibre és una activitat intel·lectual però si un estima el que llegeix d'alguna manera també està involucrant el cos emocional i això és intel·ligent. Per exemple, en el passat quan feia esport estava més pendent de la marca que de gaudir de l'experiència (cos emocional), la respiració i la tècnica. Ara ja procuro prestar més atenció a la respiració, llavors a la tècnica, en l'experiència de gaudiment i finalment el resultat. La voluntat persisteix si va unida a l'amor i en una bona direcció.
Si bé per un costat és important preguntar-se quins reajustaments i cossos cal atendre per sentir-se més equilibrat, també és convenient tenir la capacitat d'autoobservar-se en el sentit de veure si un està mobilitzat per interessos egoistes i injustos o bé interessos generosos i justos i preveure les conseqüències d'anar en una direcció o bé una altra, ja que d'aquesta manera un podrà aturar-se amb anticipació quan estigui en terrenys perillosos i adreçar-se immediatament pel camí adequat, és a dir el noble, pur, just, adequat, pacífic, generós i desinteressat.
Salut i evolució!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
