123. Sobre el joc. L'art de superar la pressió a través de la relaxació.

La imatge: 


Un jugador de tennis que perd un parell de match points i veu que el seu adversari l'atrapa en el marcador, se sap aïllar de la pressió i acaba guanyant el partit ja que sap focalitzar l'atenció en el gaudiment de l'experiència.

L'exercici: 

1. Identifica un moment de pressió sigi del tipus que sigui.

2. Sent les diferents emocions i classifica-les amb dues. Una d'elles que té a veure amb el desig de jugar, de gaudir de l'experiència amb una actitud humil i d'agraïment i l'altra que té a veure amb el desig de guanyar amb l'actitud temorosa a perdre. 
3. Focalitza l'atenció en l'actitud de gaudir de l'experiència i deixa de costat el desig de guanyar.
4. Pensa més que en guanyar el contrincant, a guanyar amb tu mateix per esdevenir millor.
5. Finalment el fet de guanyar no tindrà a veure si guanyes o perds un partit, si un cap està o no content amb tu, si realitzes o no una venda en un moment donat, sinó sobretot en el d'haver-te mantingut en l'actitud humil i agraïda de tenir l'oportunitat d'aprendre i gaudir d'una experiència.

L'explicació: 

Aquesta societat premia els resultats externs per sobre dels interns de manera sovint, i això és un desencert. És important que l'individu se sàpiga valorar en funció de la seva actitud i no tant del resultat. El resultat ja se sap, un dia es guanya i un dia es perd, un dia un té poder i un altra dia el poder el tenen els altres, però en canvi el que és important, i que podem aconseguir que es mantingui constant en el pas del temps és l'actitud d'atenció, millora, perfeccionament, aprenentatge, agraïment i dedicació.
És inevitable que si ens han ensenyat que guanyar produeix una sensació de benestar i felicitat i perdre una sensació frustració i fracàs, que el jugador tingui o senti en determinats moments pressió de guanyar o por a perdre. Aleshores si el jugador persisteix en aquest sentiment, la circulació de la sang comença a alterar-se i deixar de funcionar de manera fluïda, i les possibilitats de fer les coses ben fetes segons les possibilitats de cadascú disminueixen. En canvi si al mateix temps, el jugador es capaç de focalitzar l'atenció en el gaudiment i aprenentatge per lògica disminuirà o aillarà la pressió del fet de guanyar i per tant se sentirà més tranquil i més eficient. Aleshores pot guanyar o perdre, però en el fons haurà guanyat si ha sabut dirigir la seva atenció en aquesta consciència serena, relaxada i agraïda.
Per tal de convèncer-se de la importància de tal actitud, és important, o altament recomanable, pensar en les conseqüències de les accions i decisions, ja que si un s'anticipa i pot visualitzar els dos escenaris, l'elecció serà fàcil. Com a mínim pensant d'aquesta manera tindrà més predisposició d'actuar o posicionar-se en l'actitud agraïda en lloc de l'actitud de covardia. El que és important es saber connectar-se amb aquell estat de flux mental que tots desitgem, és a dir en aquella sensació en què un perd la noció del temps ja que gaudeix sencerament de l'experiència, està aprenent constantment independentment dels resultats. L'emoció de l'acció en sí, de desenvolupament ha de ser més positiu que l'emoció de guanyar un partit. Dit d'una altra manera, fins i tot un jugador podria aconseguir estar més feliç perdre un partit però haver après molt de l'experiència i haver-ho donat tot i sobretot haver mantingut una bona actitud que haver guanyat un partit amb un rival no molt fort i haver tingut una actuació notable però no excel·lent.

En definitiva, en la vida sigui en un joc, en la feina,m en les relacions, sempre hi ha pressions perquè hi ha expectatives. En la mesura que aquestes expectatives es generin a través del que un és en lloc del que no és aleshores tot serà més natural, menys artificial, les expectatives seran més realistes i els acompliments més fàcils d'obtenir, i el que és més important, l'actitud serà més relaxant. Un símptoma de tal actitud, es reconeix quan una persona en lloc de valorar-se en funció de la comparació amb els altres, sobretot es valora en funció de la comparació amb un mateix i en la mesura que s'identifica amb el que un és per sobre del que té o fa.

Relaxació!