Imatge:
Sobre la projecció: Actitud molesta d'entrada quan una persona expressa un problema en què nosaltres ens sentim identificats.
Sobre la lliçó: Ens tornem a trobar aquella situació que en el passat varem evitar, per tal de superar-la amb els recursos existents.
L'exercici:
1. Fixa una situació. Que pots aprendre d'aquesta situació? Quina és la qualitat que has de desenvolupar? Com desenvolupar-la?
En lloc de sentir-te víctima d'una situació difícil, és preferible agafar l'actitud de posar-se a treballar en base a alimentar una qualitat. Si un fixa una qualitat a desenvolupar se sentirà inspirat i actuant amb fe, esperança i caritat trobarà el "petroli" i s'enriquirà.
L'explicació:
Sobre la lliçó. La vida cal acceptar-la tal com és, i saber escoltar que s'espera de nosaltres, ni més ni menys, saber prendre decisions intel·ligents escoltant la veu interior que ens guia. Aquesta guia interior d'alguna manera vol que complim una determinada missió, superar unes determinades proves, uns exàmens de la vida, perquè existeix l'instint de superació en tots nosaltres. Aquest instint de superació està relacionat amb l'instint de supervivència des d'un punt de vista físic, però també mental i moral. El desenvolupament de la salut, l'equilibri emocional, les facultats intel·lectuals i també les morals són objectius que d'alguna manera tota persona té de manera més o menys conscient .Com diu un amic meu, la felicitat es troba en treure el màxim d'un mateix en totes les esferes o plans d'existència tenint en compte les capacitats que cadascú tingui.
Aleshores quan ens trobem en dificultats (una altra cosa diferent és el fet que un a consciència s'imposi en perills i dificultats no assumibles respecte el seu nivell de preparació), és convenient acceptar-les com a punt de partida, i aleshores fer ús dels recursos que un tingui i fer el millor que un pugui, acceptant la veritat.
No es tracte de no presentar-se a l'examen, perquè aleshores quan més tardi un en preparar-se i presentar-se, més dificultats tindrà per aconseguir els objectius. Com ja he dit tampoc es tracte de presentar-se en un examen que es requereixi un nivell superior al que un està preparat, sinó acceptar l'examen que correspongui segons el nivell en què un es trobi i s'examini. Aleshores un pot aprovar, o suspendre. Més val suspendre que no presentar-se i aleshores un es pot adonar compte en què pot millorar.
Val la pena comentar que grans esportistes comenten que gràcies alguns fracassos s'han adonat del que poden millorar, han treballat i han acabat tenint èxit. De la mateixa manera que hi ha més d'una oportunitat per superar proves, si un suspen, no passa res, es tracte de continuar treballant amb més amor, voluntat i bona direcció per aleshores tornar-se a presentar a l'examen amb confiança per reeixir.
Per tant, en la vida, la lliçó a superar o la prova, és torna a presentar, perquè d'alguna manera nosaltres volem evolucionar. Per altra banda, hi ha proves similars que es tornen a presentar no perquè no les hàgim superat en el passat sinó perquè són més potents (per exemple pot haver Mates II pels que hagin superat les Mates I). De fet, la vida és com una mena de roda en què van apareixen proves físiques, emocionals, i mentals. Precisament en la superació de tals proves són les que ens donen confiança no per relaxar-nos sinó per continuar treballant, lluitant amb fluidesa, per fer el millor cadascuna de les nostres activitats.
I precisament, alguna d'aquestes proves té a veure amb acceptar-nos a nosaltres mateixos com a punt de partida per aleshores treballar i evolucionar. I una manera de veure'ns a nosaltres mateixos, està en les relacions humanes amb els altres. Quan una persona té un comportament que ens molesta, és probable que d'alguna manera estigui reflectint un defecte que un té. Aleshores en lloc de repugnar-nos, cal acceptar-ho i treballar-ho amb paciència, respecte, tolerància i fent servir tal molèstia per ser més savi també.
Si així un es tracte amb un mateix, el desenvolupament serà millor perquè la lluita contra un mateix sempre acaba malament. En lloc d'eliminar o suprimir les nostres debilitats, els nostres instints, és preferible tenir una conversa amb ells i tenir l'autodomini per redirigir aquestes forces perquè se sotmetin i treballin pel bé.
Finalment escriuré dos escrits que vaig llegir i que em varen servir per fer aquesta fletxa:
"El que més odíem en els altres é el que més negues en tu mateix, el que més estimes és el que més estimes dins teu, utilitza el mirall de les relacions per guiar la teva evolució"
"La vida és tant bona mestre que si no aprens la lliçó te la repeteix. Si no aprens consciència d'una situació interna, succeeix a fora com a destí. És a dir, quan una persona no pren consciència de les seves contradiccions interiors, la realitat forçosament representa el conflicte"
Carl Jung
Salutacions i saviesa!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
