127. Sobre la proactivitat: la saviesa interna davant les fletxes que van i venen.

La imatge:

La fletxa i conjunts de flextes de pensaments i sentiments que la persona rep i emet durant el dia.

Com et comportes? Observa't? De manera reactiva (quan les coses giren a favor de corrent somrius i quan giren en contra plores i et queixes)? o bé de manera proactiva (quan les coses giren a favor de corrent, somrius una estona i continues treballant, i quan les coses es giren en contra, acceptes el dolor, aprens la lliçó, et desafies, fins i tot somrius i et mostres agraït i continues treballant)? 

L'exercici o procés:

Algunes accions poden ser les següents:

1. Donar gràcies més de 10 vegades el dia.
2. Desitjar que els teus amics i familiars siguin feliços pensant en alguns d'ells en aquest sentit cada vespre (pots recordar prèviament manifestacions d'amor que t'hagin expressat).
3. Sortir a passejar i emetre sentiments de bondat a la gent del voltant.
3. En lloc d'associar crítica amb decepció, es pot associar crítica amb agraïment.
4. En lloc d'associar fracàs amb ignorància o debilitat, es pot associar fracàs amb aprenentatge i oportunitat.
5. En lloc d'associar rebuig amb por, es pot associar rebuig amb acceptació.
6. En lloc d'associar ira rebuda amb rebuig, es pot associar ira rebuda amb acceptació i compassió i en defensa de les bones actituds.
7. En lloc d'associar sacrifici amb dolor, es pot associar sacrifici amb gaudiment per mitjà de la trasladació de l'energia cap a un altra centre d'atenció o pla d'alimentació.

L'explicació:

Les persones tenim una part receptiva i també emissiva.

Pel que fa a l'emissió, és important emetre llum, direcció i a la vegada bones intencions independentment del entorn més o menys favorable que un es trobi. 

Especialment per les persones sensibles i receptives, davant la gran necessitat que tenen de protegir-se davant els atacs i agressions exteriors, és important que es protegeixin. Una gran manera de protegir-se és agafar la responsabilitat de ser més emissiu, de prendre la iniciativa per construir ambients més humans, i lluminosos en comptes de queixar-se o instal·lar-se en un estat de victimisme que no condueix en lloc. Veure la part postiva de les coses, dir-s'ho i dir-ho, és realment saludable.

Per tant no només es tracte de discriminar els pensaments, sentiments, emocions que un rep per fer més cas d'aquells que ens vivifiquen i ignorar aquells que d'alguna manera ja percebem que ens empobreixen, sinó que també, es tracte de crear-ne o atraure'n de nous, noves associacions que ens permetin viure amb sentit durant les 24 hores del dia en la mesura del possible. Certament la llei de la vida i la mort, és present, cada instant és un morir i néixer, i en la mesura que el naixement sigui en la bona direcció anirem construint un terreny fèrtil perquè de tant en tant podem no només percebre i alimentar-nos dels bons fruïts de grans persones o grans actes de persones sinó també anar repartint bons fruïts a la gent del voltant.

És important acceptar els pensaments i sentiments que s'experimenten sense rebutjar-los ja que si un els rebutja, vol dir que hi posa atenció i al posar-hi atenció, aquests s'enforteixen. Per tant ni es tracte de desitjar ni tampoc de rebutjar qualsevol pensament o sentiment sigui positiu o negatiu que provingui de fora, sinó acceptar-los ja que és inevitable i també inestable, va i bé, per tant, quina ha de ser l'actitud? Ser positiu internament, és a dir treballar i emetre positivitat des del nucli interior de la persona, ja que d'aquesta manera un atraurà, sense voler, per la llei de l'afinitat situacions, persones també en coherència amb el seu estat intern. Això vol dir, ser responsable de la pròpia felicitat, vol dir responsable de la pròpia atenció, és a dir atenció en l'aspecte diví de cada instant, és a dir de tenir la consciència que un pot escollir els sentiments, emocions que vulgui. Noves investigacions, constanten la força de les creences i paraules com efectes guaridors per la persona des d'un punt de vista psicològic i també físic, amb un estat d'agraïment, amb la sensació que allò que un desitja interiorment ja ho ha assolit. D'aquí la importància de l'oració no des de la perspectiva de la mancança sinó de l'abundància i agraïment. 

Salut i responsabilitat!