La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 129. Sobre la decisió: Direccions i camins diferents.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 129. Sobre la decisió: Direccions i camins diferents.. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de setembre del 2011

129. Sobre la decisió: Direccions i camins diferents.




La imatge:

Camins diferents. En un t'allunyes del objectiu i en l'altra t'hi acostes. Però sempre aprens si vols.

L'explicació:

Es tracte d'escollir entre diferents camins no solsament des d'un punt de vista físic, sinó també des d'un punt de vista d'ideals i valors que afecten a les decisions diàries pel que fa a la vida professional, individual, espiritual, etc.

Certament hi ha tres possibilitats:

1. No prendre decisions i això és dolent, ja que estar permanentment en dubte és negatiu per l'evolució de la persona. Actuar sense dosis de convenciment, és a dir amb inseguretat o motivació tampoc és bo.

2. Prendre una decisió desencertada. Això provoca sofriments, problemes, mals de consciència i també increment de consciència per prendre millors decisions en el futur.

3. Prendre la decisió encertada. Això implica avançar, tot i les resistències i nervis normals inicials i suposa un ajut en la consolidació de la confiança.

En la vida prenem constantment decisions sigui per omissió o per acció amb encerts i desencerts, i això ens obliga a millorar, a recapacitar i fer reajustaments per sortir més victoriosos i adaptables a les proves que ens trobem en la vida.

Més val equivocar-se i aixecar-se i actuar que no prendre decisions o bé dubtar constantment ja que aleshores un es paralitza i acaba estancant-se. O que quan un era petit senzillament actuava de manera espontània, i aprenia de manera natural sense gaire interferències, intromissions? Doncs bé, es tracte d'adult ser més conscient per fer els reajustaments necessaris més des del cor o intuïció que des del intel·lecte i que aquest no es converteixi en l'amo, ser més espontani, i entrar en contacte amb l'Ego Superior, oblidant-se en bona mesura dels interessos personals i egoistes, ja que aleshores les decisions i accions flueixen i un només fa el paper d'intermediari. 

És important tot i que a vegades ens equivoquem, actuar tenint en compte la saviesa, l'amor o les bones intencions i l'audàcia prudent.  La vida, les persones, esperen el millor de cadascun de nosaltres segons les seves possibilitats en quant a actitud, direcció, motivació i disciplina o entrega, per tant es tracte de trobar algun element motivador en l'activitat que es desenvolupa, és a dir sigui quina sigui la decisió ser conseqüent amb les conseqüències tant si ens agraden com no, i amb l'actitud millor possible. Els dubtes sovint venen de la por, i de no veure elements positius en les decisions que prenem o hem de prendre. Es dubtes també provenen del fet de pensar que un no té el poder de canviar les seves actituds davant el que ens passa. Cal ser conscient que d'una experiència quelcom negativa sempre hi ha quelcom positiu a aprendre i per tant si un té aquesta mirada i atenció, no només es podrà allunyar de la por de tenir quelcom que no desitja, sinó que a més estarà creant una nova realitat més positiva. Des d'aquesta mirada, si bé segons quines decisions cal pensar en les conseqüències, també al reduir la por, i augmentar la confiança amb un mateix (pensar que la felicitat d'una o altra situació sobretot té en part un caràcter intern i volitiu) no només fa que un sigui més decidit, sinó que redueixi el dramatisme que suposa una decisió. Si la persona aconsegueix ser més moderat en els desitjos, també tindrà més facilitat en prendre decisions, i si es coneix millor amb ell mateix també, perquè sabrà la manera més adequada d'alimentar-se renunciant a molts camins poc fructífers. En definitiva, si un veu la part positiva de les coses, fins i tot encara que un esculli un camí equivocat, podrà aprendre quelcom. I si un sap que els errors formen part del aprenentatge al igual que els encerts, també serà més fàcil prendre decisions. M'agradaria comentar que  hi ha un criteri bo per prendre decisions, que es base en la justícia i la bondat, és a dir en prendre decisions que no perjudiquem els altres ni a nosaltres mateixos, i que d'alguna manera estimem. En la mesura que un sàpiga estimar, aleshores podrà sentir el que li convé i la decisió serà més fàcil. Per exemple, en el món de la parella, vol dir sentir aquella que ens convé en l'evolució i desenvolupament, en què sigui possible desplegar virtuts humanes i l'amor amb una certa incondicionalitat o desinterès.


Quan un comandant arriba amb vaixell a una illa per conquerir a l'enemic aparent i dóna ordres de cremar les embarcacions, d'alguna manera està dient "o guanyar o morir" és a dir no hi ha punt de retorn. Per prendre aquestes decisions cal estar segur i preparat i haver-se entrenat prèviament, ja que aleshores, podem guanyar, podem ser ferits, podem fins i tot perdre però almenys amb el convenciment que hem treballat i hem fet sacrificis per aconseguir l'ideal. En canvi si un no ha treballat suficientment cal ser humil, cal ser realista i no caure en la supèrbia, orgull o vanitat i deixar per més endavant els grans reptes i proves fins que un estigui segur i preparat. D'aquí la importància de la prudència. Ara bé, l'excessiva prudència o cautela o evitació es pot convertir en una mena de por o covardira que també cal evitar al igual que la imprudència.

Comentar que la millor guerra és la guerra d'amor, desitjar el bé i estimar els altres per amor a un mateix.

Insisteixo davant el moment de prendre decisions és important preguntar-se.
Això només em beneficia a mi o també els altres?
De quina manera? Per ser més valents o per ser més egoistes i acomadaticis.

Aquesta decisió fa que d'alguna manera em senti més generós o egoista?

Aquesta decisió és valenta o covarda?

El desenvolupament és un procés, i moltes vegades ens trobem en valors confrontats i al final el que és important potser no és tant la decisió que també sinó sobre la direcció o les intencions en què fem les coses. I en aquest sentit és convenient pensar en què siguin justes i respectuoses i valentes amb certa dosis de prudència.

L'exercici:

Reflexionar i decidir sobre:

- La formació pels meus fills.
- Viure amb una altra persona.
- Muntar un negoci o continuar treballant allà on estic amb esperit de millora.
- Iniciar una o altra pràctica esportiva.
- Fer o no fer una marnatón.
- Seguir una o altra creença espiritual.
- Altres


Quan un sap quin és el seu propòsit de l'ànima o en la mesura que el va descobrint, les coses les veu més clares, les decisions són pràcticament automàtiques, tot és més fàcil, sobretot si es pren des de la intuïció i no tant des del intel·lecte o de la simple mecànica inconscient.

Per guanyar seguretat:

1. Identifica una activitat. Una partitura, un capítol d'un llibre, un exercici de matemàtiques, un moviment de tennis.
2. Interpreta'l, llegeix, resumeix, fes-lo respectivament. 
3. Observa el que sents.
4. Repeteix el moviment amb suavitat, amb fluidesa, sense judicis, com si es tractés d'un ball.
5. Observa el que sents. Experimenta el flux mental.
6. Ara ja pots captar la imatge, la pots recuperar quan vulguis per tornar en aquest estat de flux mental. Si hi ha amor, hi ha pràctica, si hi ha pràctica hi ha domini. 

Pensa en els sofriments innecessaris i les energies robades dels dubtes no raonables, per tant més val deixar de banda la dilació com la precipitació. Cerca coherència entre el que fas, sents i penses de veritat des del cor i aleshores serà més fàcil decidir-te. 

Salut!