La imatge:
Una planta que es rega, es cuida, i creix adequadament.
Un
arbre que està ben col·locat, les seves arrels reben el calor del sol,
l'aigua de la pluja, el tronc creix i s'expressa, les branques cerquen
el sol, les fulles es manifesten lliurament, les flors alegren la vista i
l'olfacte i els fruïts expressen la seva vitalitat i fertilitat.
L'exercici:
1. Medita i pensa en una qualitat a desenvolupar i aplicar-la en la vida real. Per exemple la generositat.
2.
Pensa en diferents formes de manifestar la generositat i escull
aquella/es que d'alguna manera t'hi sentis més identificat, acceptant
qualsevol mena de tendència egoista inicial.
3. Prega, visiona,
sent com expresses aquesta qualitat. Es tracte d'imaginar-se l'escenari,
comprendre'l, sentir-lo com si un ho estigués vivint.
4.
Experimenta l'experiència, el teu gest, la teva cara, els teus cossos
físic, emocional i mental. Si et sents bé, endavant, fes d'aquesta bona
imatge quelcom a repetir com aquell qui entrena un determinat tipus de
musculatura a partir d'un exercici físic.
5. Pensa en les conseqüències positives de tal actitud, aquesta predisposició a ser generós en una determinada activitat.
6.
Visualitza com creix aquesta planta que regues, i dóna els seus fruïts
dins teu i exteriorment, per compartir-ho amb els altres.
Pensa que el cos, el subconscient, actua en base a les ordres que li donis, a les interpretacions de la realitat que copses i que pertant tens cert poder conscient o inconscient pel bé o pel mal. Aleshores es tracte de dirigir la ment en aquest cas a expressar aquesta qualitat i d'alguna manera el cos s'encarrega de preparar la seva expressió. D'alguna manera es pot dir, que el cos respon abans que s'hagi materialitzat allò que un visiona, el condiciona, el prepara. Per tant, és important fer un bon ús de la visualització i al mateix temps la suggestió o autoanimació d'aconseguir allò que considerem noble i positiu, ja que aleshores un estarà creant les condicions perquè es materialitzi d'una manera similar allò pensat. Lògicament, cal insistir en una direcció de manera ferma, segura, convincent, però també abans de tot pensant en les conseqüències de les accions abans de decidir-se per o bé descartar la idea o bé abraçar-la.
Per
exemple la generositat té múltiples cares: ajudar el teu germà,
col·laborar en les tasques domèstiques, fer servir un talent per
mostrar-lo els altres de manera natural, etc.
L'explicació:
D'alguna
manera aquest exercici, involucra la voluntat de créixer a partir de la
meditació, reflexió, que ens serveix d'estímul per visionar el que
volem expressar. Posteriorment es tracte de sentir-ho, desitjar mostrar
aquella qualitat amb una activitat concreta. Repetint l'evocació
d'aquest sentiment la persona es predisposa a actuar d'aquesta manera.
Finalment es tracte d'adonar-se compte que està regant plantes interiors
que estaven latents o mig caigudes, de manera que un s'està
revitalitzant i un es pot adonar compte que si és constant obtindrà
resultats positius amb el temps.
En definitiva aquest exercici
involucra la meditació i l'oració amb agraïment per poder sentir-se
inspirat per transformar-se i interactuar amb la societat perquè també
en surti beneficiada.
En definitiva aquest exercici involucra la
llei de l'afinitat perquè un es col·loca amb una predisposició a sentir,
aprendre quelcom que necessita pel seu creixement amb humilitat
atraient determinats estats de consciència.
Segon també involucra
la llei de la repetició en la mesura que la persona es concentri amb
aquesta imatge, aquesta actitud que en el fons el serena i el fa més
humà.
Finalment aquest exercici presta atenció a la llei de la
causa i efecte, en la mesura en què un observa les conseqüències de tal
activitat en un mateix i fins i tot en els altres o la gent del voltant.
En
lloc d'esperar que ens toqui el sol, ens hem d'acostar a ell, en lloc
d'esperar ser regat, es tracte d'anar a buscar l'aigua pura de la font,
en lloc d'esperar ser transformat, es tracte d'agafar la iniciativa per
crear les condicions per així fer mèrits per ser transformat.
No
passa res si un no és perfecte, i si té tendències egoistes, es tracte
de posar-hi a sobre les tendències generoses i experimentar el que un
sent. Aleshores tot és més fàcil.
Sovint cal examinar-se
i preguntar-se l'arrel de les preocupacions, i si aquestes són
personals, egoistes, que es preocupen de la pròpia imatge, del propi
benestar i comoditat, en lloc d'inquietar-se cal deixar-les de banda i
en canvi preocupar-se per fer el bé amb els recursos i eines siguin
interiors i exteriors en la mesura de les possibilitats i capacitats que
un tingui.
Alguns missatges són aquests:
-
Acceptar la realitat i agafar la responsabilitat de prendre una actitud
sàvia i positiva davant d'ella ens agradi més o menys d'entrada,
millorant el que estigui a les nostres mans. El que no estigui a les
nostres mans és millor acceptar-ho en lloc de preocupar-se ja que
d'aquesta manera un disminueix el sofriment, el sofriment de la
ignorància i distorsió mental. Per exemple és preferible no preocupar-se
per ser un bon venedor si no té talent per ser-ho per aleshores canviar
de professió en lloc d'obstinadament ser el que un no ha nascut per ser
o per destacar.
- És bo despreocupar en bona mesura de tot allò que alimenta l'ego
personal i preocupar-se pel que un pot aportar de positiu com a ésser.
-
Es estimar-se i estimar la vida i els altres posant èmfasi les virtuts i
aspectes positius que tinguem. Estimar-se vol dir respectar-se, tenir
paciència, ser humil, ser generós, ser agraït, i ser compassiu.
Es
pot concretar amb la següent frase que repetida vàries vegades al dia
pot acabar essent un lema: jo estic agraït a la vida, estic bé i els
altres també.
- És millor posar èmfasi, i reconèixer els punts forts que un tingui i a partir d'ells que els dèbils ens deixin de frenar.
- En lloc de queixar-se és important viure amb agraïment per tenir l'oportunitat per créixer.
-
Identificar-te més com una presència o una ànima dins un cos físic,
l'aspecte espiritual, immortal. És important identificar-se amb les
virtuts, qualitats subjacents a una activitat i especialment en
l'actitud i el bon esperit que un transmet més que amb els premis,
aprovacions i assoliments exteriors. Pensa en el tipus de persona que representa disminuir el seu ego personal, i incrementar el seu ego impersonal o transpersonal.
Tota actitud que ens condueixi a la sinceritat, a la veritat, a la humilitat, ens allibera.
Tot actitud que ens condueixi al coneixement, a la saviesa, ens clarifica.
Tota actitud que ens condueixi a l'amor, ens acalora, vivifica amb significat.
Tota actitud que ens condueix a l'autodomini a través del gest, ens dóna força i relaxació.
Tota actitud que ens condueixi al treball ens alimenta, vigoritza i vivifica.
La realitat és com un creu que sigui.
Un pot escollir els pensaments i sentiments i crear nous condicionaments
que ens deixi d'esclavitzar l'acció i reacció típica emocional de
supervivència.
Dóna bon exemple i llibertat perquè els altres pensin, sentin i actuïn com vulguin.
Distingeix
els fins dels mitjans. Els diners, possibilitats, talents, virtuts,
recursos com a mitjans per construir un món millor per a tots (
físicament, intel·lectualment i moralment).
És important viure amb silenci, lliure de judicis, i estar atent a les observacions de l'ànima que vol el bé.
En lloc de preocupar-se cal ocupar-se en crear bones condicions.
En
lloc d'evitar, fugir o lluitar davant una realitat incòmode que per exemple et faci por, és millor
acceptar-la, aprendre d'ella i fins i tot prendre's la vida amb una mica
d'humor i fins i tot ridicularitzar-la.
Treballar la part
positiva de la vida predisposa i disposa a l'individu a donar el màxim
d'un mateix. Més que obsessionar-se o preocupar-se per fer el bé, cal
tenir el desig i deixar-se portar per les mans del Creador.
Treball, fe i temps!
ESQUEMA
Fa 2 mesos