134. Sobre l'educació a un adolescent, una qüestió d'identificació.

La imatge: 

Diferents estats d'un jove adolescent en funció del que s'identifica.

1. Evita el dolor i cerca el plaer.
2.  Actuar en base a recompenses + (premis) i en base a recompenses - (càstigs)
3. Actuar per rebre acceptació en allò que per un és significatiu.
4. Actuar en base al compliment de lleis.
5. Actuar en base el bé col·lectiu.
6. Actuar responent els béns ètic universals.

L'exercici: 

1. Si tens un fill a casa, observa com t'hi relaciones, com t'hi comuniques, com dialogues.
2. Parleu amb llenguatges diferents?
3. En quin sentit fas un treball per posar-te a la seva pell? és a dir en base a la informació i formació que té? en base al seu estat de consciencia?
4. Que pots fer per millorar la seva connexió amb ell?

L'explicació. 

Aquí tinc algunes idees que poden ser útils en relació aquests temes.

- No alimentar a una persona pel que realment necessita per la seva evolució pot ser negatiu per la seva autoestima i creixement. De la mateixa manera que un animal petit se li dóna atenció adequada perquè creixi i pugui aleshores sostenir-se per ell mateix, doncs, també cal considerar-ho amb els nens. Se'ls ha de donar aliment (sigui material, però sobretot carinyo, i també condicions perquè desenvolupi la seva intel·ligència). Certament això pot implicar alimentar el seu ego personal i una mica egoista però és necessari per la seva evolució sempre que vagi acompanyat i complementat amb l'ensenyament de valors com la generositat, el servei i el fet d'aprendre a gaudir dels assoliments dels amics per exemple. Posteriorment en funció de la persona se'l haurà de facilitar el que demani. És a dir, per exemple si primer demana atenció pels seus assoliments, és convenient sense passar-se de reconèixer el seu mèrit, si llavors demana idees, i activitats per fer un treball en grup i d'alguna manera alimentar algun ideal basat amb l'altruisme, caldrà ajudar-lo en aquest sentit. En el primer cas per exemple si ha estudiat música i fa un bon concert, cal celebrar-ho d'alguna manera, és a dir que noti el recolzament, en el segon cas, caldrà ajudar-lo i animar-lo a participar en alguna associació per exemple. Certament el jove pot estar participant a un camp de treball o una associació per alimentar la seva necessitat d'expressar altruisme però aleshores se'n adona compte moltes vegades que no és ell qui ajuda sinó que està essent ajudat i això fa al jove ser més humil. També passa que hi ha gent que té càrrecs sense "cobrar" però que hi és més alimentar el seu ego o prestigi personal que per fer aportacions amb una visió desinteressada, però això seria endinsar-nos en un altra tema. En aquest cas em refereixo el fet de la importància de saber-se posar als ulls del nostre interlocutor i fins i tot el seu estat de consciència per comprendre'l. Si un nen s'identifica amb una recompensa com a estímul per realitzar una activitat és preferible que el diàleg no giri entorn a les lleis universals o el bé comú tot i que puguem fer alguna referència perquè hi reflexioni com a estímul pel seu creixement. Esperar que un nen pensi com un adult és un error, cal respectar l'estat de consciència, el seu natural creixement, a l'obertura de la seva curiositat per aleshores adaptar-nos-hi i ajudar-lo a partir de fer-lo reflexionar o de determinades activitats a evolucionar.

En aquest cas es relaciona aquest aspecte de l'educació amb la felicitat en el sentit que la felicitat dependrà del objectiu que un es proposa. Si l'objectiu que un es proposa es caracteritza es rebre aprovació i reconeixement dels altres per haver aconseguit alguna cosa que per a un és important, aleshores si un rep l'aprovació estarà content i sinó se sentirà insatisfet. Per tant en la mesura que un estigui content en base sobretot de la reacció exterior serà vulnerable i en la mesura que un sàpiga viure amb alegria interior per decisió pròpia i a partir del treball (estigui més o menys ben fet) serà menys vulnerable a la reacció exterior.
També m'agradaria comentar que en el cas de l'educació, és important que un nen se senti estimat, que senti un amor incondicional de la mateixa manera que també es tracte de crear les condicions perquè sigui conscient que generalment és difícil de trobar aquest amor, excepte que sigui ell qui l'emani, l'expressi de manera constant, perquè aleshores a través de la llei de l'afinitat s'anirà trobant persones i situacions que connectin amb aquest estat. L'educació i l'amor incondicional no vol dir complaure els capricis del fill sinó precisament a estar disposat sempre a ajudar-lo, estimar-lo, a confiar amb ell sempre, però que lògicament se sentirà més estimulat a fer-ho si un també dóna de la seva part. L'autèntic amor no va separat de la saviesa ni de la veritat.