La imatge:
La posició en el cotxe:
a. Endavant, pendent dels altres, pendent d'un mateix amb un estat d'alerta tensa amb un excés de consum d'energia.
b. Amb el cap i l'esquena recolzat adequadament en el seient. Amb el peu dret en el fre o o en l'accelerador amb el taló a terra, aprofitant la llei de la gravetat i amb les mans al volant sense fer pràcticament força i deixant que el pes baixi cap avall aprofitant la llei de la gravetat. Amb la vista una mica mirant l'horitzó i en determinats moments els voltants més propers, controlant la situació, sentint un estat de moviment harmònic, sentint-se plenament amb un mateix.
L'exercici:
1. Pensa amb una activitat qualsevol (jugar a tennis, estudiar música o qualsevol altra matèria, conversar, etc,).
2. Identifica alguna tensió i deixa-la anar a través del:
a. amor (prestant atenció en elements que t'agradin i estimis amb agraïment)
b. saviesa (prestant atenció al mètode perquè sigui més eficient)
L'explicació:
En la vida també podem tenir aquestes dues actituds:
a. Estar més pendent dels altres que d'un mateix o bé estar pendent d'un mateix de manera tensa i massa esforçada. Viure amb tensions sigui per les pressions dels altres o bé d'un mateix, per arribar a no se sap a on. Es produeix un estat de certa inserenitat i el consum d'energia és important.
b. Estar pendent de fer la feina entre mans de manera centrada, concentrada, d'alerta relaxada. Entrant en contacte amb les pròpies sensacions, observant-se i observant l'exterior eficientment. Es produeix un estat de serenitat i el consum d'energia és mínim. Conduir estant centrat amb la respiració, permet aquest tipus d'observació i atenció relaxada.
En el primer cas el gaudiment per l'activitat (en aquest cas conduir) és reduït, en el segon cas, el gaudiment, esdevé una realitat en tota la seva plenitud.
De la mateixa manera que la nit es fa de dia sense massa esforç i el dia es fa de nit sense massa esforç, si nosaltres formem part de la naturalesa i l'imitem també hem de viure sense massa esforç. Lògicament ha d'haver voluntat, un impuls de pensament, una disciplina en actuar, un esforç, però aquest deixa de ser tens, en el moment en què un estima la vida, estima el que fa. Si a més la dirigeix amb seny més eficient serà.
Curiosament aquesta intel·ligència no només s'assoleix a partir de la lectura de llibres sinó també a través de la pròpia experiència, és a dir, a través d'escoltar el propi cos, és a dir en el fet de barrejar amor i saviesa per entrar en un estat de fluxe i també d'harmonia i meditació intuïtiva.
És a dir en definitiva, en el moment que l'esforç es barregi amb amor i també amb seny, saviesa o direcció, aleshores aquest serà l'adequat, ja que en cas contrari si un posa massa esforç per assolir objectius per sentir-se mancat de cert seny i amor, potser sí que aconseguirà objectius però primer no serà molt eficient, es cremarà i fins i tot estarà per sota de les seves possibilitats en comparació en una situació en què també utilitzés més l'amor i el seny.
Salut i equilibri!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
