147. Sobre les fletxes del enemic i la col·locació.

La imatge: 

Les fletxes del enemic i la col·locació.

L'exercici: 

1. Identifica atacs, agressions, autoatacs.
2. Experimenta el que sents.
3. Col·loca't a dalt de la muntanya i observa com les fletxes dels enemics els cauen a sobre.
4. Experimenta el que sents.
5. Potser experimentaràs compassió envers els qui t'ataquen i també certa llibertat al col·locar la teva atenció en altres coses i ocupacions més importants, que donin un major sentit a la teva existència. 

L'explicació: 


Si ens col·loquem en la mateixa posició que l'enemic, certament el podem batre, però també podem ser derrotats fàcilment.

No podem atacar a l'enemic i primitiu amb les mateixes armes.
Cal col·locar-se per sobre, pujar a una muntanya i aleshores les flextes no només no ens arriben sinó que cauen a sobre dels enemics com si d'un efecte eco es tractés, s'autoeliminen o com a mínim deixen de tenir interès o motivació per continuar atacant.

Pujar a dalt d'una muntanya, des d'un punt de vista material, és fàcil d'observar, en canvi, des d'un punt de vista, emocional i mental no és tant fàcil.

Situar-se per sobre de determinades emocions negatives, i pensaments egoistes, no és fàcil. Cal força de voluntat, direcció i aleshores tot és més fàcil, ja que un té la sensació que està per sobre d'ells, que no s'hi identifiqui encara que els senti d'alguna manera. Amb distància i tenint la mirada en l'ideal, aleshores tot és més fàcil.

Fins i tot aquesta actitud de pujar a dalt de la muntanya dels sentiments, on es troben els millors, justos, purs i desinteressats, influeix a altres persones a seguir el mateix camí o direcció encara que des de punts d'origen i estils diferents.

Com arribar-hi quan és atacat, insultat, menyspreat? Primer de tot comentar que si una persona amb ella mateixa no es menysprea, serà més fàcil que no sigui mensypreat, ja que normalment existeix un mirall exterior que és un reflex del que ens passa a dins. No sempre és així, però sovint. Per tant si un té una relació, o un diàleg positiu amb un mateix, serà més fàcil que al exterior ens trobem aquesta mateixa energia positiva que estem construint per dins. També passa que no tot és immediat, és a dir que una persona pot treballar pel bé i rebre el mal, o el sofriment degut que encara està rebent les conseqüències d'un passat infructuós. Per tant, cal tenir paciència si aquesta és la situació.
Per altra banda, si algú és atacat per tal de contenir-se, dominar-se, un es pot imaginar que està davant del seu "pare". O que davant el teu pare, en condicions normals, encara que et molesti una mica en determinats moments, els sentiments positius prevalen? Doncs bé, això és una estratègia per dominar-se. Dominar-se no vol dir deixar d'insultar físicament, sinó també mentalment, estar pur, lliure de qualsevol mena d'estat negatiu.

 Insisteixo que lo  bo del cas, es ser conscient que aquests enemics no només són exteriors, sinó també interiors. Per tant, si formen part de nosaltres, no s'han d'atacar, no s'han d'eliminar, sinó esquivar, volant cap amunt i de manera que aquestes forces brutes serveixen de motivació per despertar les forces superiors, de manera que aquestes últimes es converteixen en protagonistes. En definitiva que les forces inferiors facin de criats i subministrin l'energia a les forces superiors que han de fer de directors d'orquestra.

Per tant, per pujar a dalt de la muntanya cal voluntat i direcció però també cal saber demanar ajut a les Entitats Celestials perquè ens ajudi. Ja se sap pujar una muntanya no és fàcil, cal orientació, valor, esforç, paciència, motivació i moltes altres qualitats però sobretot humilitat i respecte per un guia. Fins i tot els bons alpinistes quan pugen a l'Everest, són conscients que cal demanar les forces positives ajut, a les deïtats que hi ha, és a dir, ressen, preguen perquè siguin protegits per fer aquest emblemàtic cim.

A vegades guanyarem, a vegades fracassarem, el que és important és tenir identificat la direcció i al mateix temps començar a acostumar-se a sentir el que vol dir estar per sobre de les circumstàncies, és a dir a sentir-nos identificat amb una ànima més enllà d'un cos físic, més enllà d'un cos emocional i més enllà d'un cos mental.

Salut