La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 150. Sobre la previsió. La pluja i el paraigües.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 150. Sobre la previsió. La pluja i el paraigües.. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’abril del 2011

150. Sobre la previsió. La pluja i el paraigües.

La imatge: 

Un home va amb paraigues i en canvi l'altra no hi va. Plou i un es mulla i l'altra no.
Un ho ha previst, sense esperar-ho necessàriament i l'altra no ha previst res.


L'exercici: 

1. Pregunta't de tant en tant el següent:
a. Quines són les conseqüències de l'actitud que tinc? del sentiment que alimento? del pensament que creo? de tal acció?
b. Que puc preveure de tal situació, de tal relació?

Les coses succeeixin i nosaltres ens col·loquem en una situació o bé en una altra en funció en part de l'afinitat que un tingui envers de la naturalesa d'una activitat, o d'un determinat paradigma (conjunt de creences).




Breu explicació: 

Lògicament es tracte d'un exemple simbòlic i per tant cal interpretar-se.

Hi ha una frase que diu el següent: espera el millor i estigues preparat pel pitjor.

En efecte, cal ser intel·ligent, saber com actua i es comporta la naturalesa i aleshores prendre les decisions preventives adequades sense arribar a cap obsessió, sinó com una forma de seguretat i essent flexible davant el cas. En aquest exemple, fins i tot la persona no previsora podria anar ràpidament a una botiga a comprar-ne un o bé demanar-li a un amic el necessitat paraïgues, i deixar de mullar-se i ser tant feliç, però en aquesta imatge, vull reflectir el comportament que no es capaç de preveure res en comparació aquell que sap preveure el que pot passar. 



La previsió o no previsió no només afecta en el món material, sinó també en el món invisible.

Per exemple si una persona està molt ansiosa, pot deixar de menjar unes hores i beure aigua i estar en moviment durant un moment i descansar estant atent a la respiració, per anar serenant les seves cèl·lules i exercitant la seva capacitat d'autodomini.
Si la persona té més capacitat de domini dels seus instints sensorials, com la gana, també ho serà dels seus sentiments.
D'aquesta manera els perills del món astral, els sentiments inferiors començaran a allunyar-se al veure com la puresa i el guadiment de la persona fruït d'aquest sacrifici interior, s'imposa en la persona. Les entitats inferiors del món astral se senten amenaçades davant de tanta llum, i aleshores un pot preveure les conseqüències de sentir d'una o altra manera, i pot decidir de posar atenció en els sentiments d'alegria, pau i goig.

En definitiva, és bo preguntar-se que puc preveure de tal situació, de tal relació, de tal actitud? Certament que a vegades no cal preguntar-s'ho ja que un ho sent i ho veu clarament, però més val fer-se aquesta preguntat de tant en tant encara que tampoc obtinguem una gran resposta, ja que és millor que viure d'una manera totalment ignorant i sense direcció.

Salut i previsió!