La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 155. Sobre la veritat. Història en el tren (I).. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 155. Sobre la veritat. Història en el tren (I).. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de març del 2011

155. Sobre la veritat. Història en el tren (I).

La imatge: 

La veritat segons el punt de vista.

1. Resulta que dos amics es troben en un tren i apareix una persona desconeguda per a ells que els hi pregunta. Perdoneu, sabeu quan dura el trajecte per arribar a Girona? Un respon dura una hora i mitja i l'altra respon que dura una hora i quart.
Qui té raó? Els dos es mostren segurs i finalment la persona els respon, de fet el que m'interessa es quan falta per arribar.
En això estan tots dos d'acord, és a dir mitja hora.

Penseu en la resposta a la pregunta,...........


i aquí tenim la solució,.i reflexió .....................









2. La resposta a la pregunta és tots dos. Tots dos tenen raó, ja que un sortia de Barcelona i l'altra de Granollers. Sí, la veritat sovint és un punt de vista, és a dir, segons com un s'ho mira pot cercar la seva veritat. Resulta que per ignorància entre les dos persones, per no posar-se el costat de l'altra seguien en les seves posicions respectives. Els amics s'havien trobat a mig camí en el tren i havien donat per suposat que la persona també provenia de les ciutats respectives d'origen.
No donar per suposat, allò evident, és un exercici de pensament lateral.

Finalment, la persona els fa una altra pregunta, més essencial, és a dir el temps que faltava en arribar i tots dos estan d'acord.

Conclusions.
- La veritat sovint és un punt de vista.
- La veritat com a punt de partida és molt variat.
- La veritat com a meta final no hi ha lloc per la discussió, en els seus atributs bàsics.
- Per arribar a la veritat superior, cal tenir diferents punts de vista, cal tenir empatia.
- Per arribar a la veritat superior, cal tenir la saviesa de fer les preguntes adequades.
- Per arribar a la veritat superior, a vegades no cal recòrrer al intel·lecte, ni en l'amor, sinó sentir-la a través de la intuïció (barreja de saviesa i amor) que a vegades es base en l'experiència però sobretot en la sensació.
Si la persona hagués escoltat a la seva intuïció, ja no hagués fet cap pregunta en els dos amics, hagués sentit la resposta dins seu.

Veritat i salut!