156. Sobre la veritat. Història en el tren (II).

La imatge:

Resulta que arribo a Barcelona d'una convenció musical "Marillion weekend" que va tenir lloc a Holanda. Dormo a Terrassa a casa d'un amic. Baixo a Barcelona amb els ferrocarils de la Generalitat i agafo el tren cap a Girona. Resulta que el cansament d'aquests dies és una evidència plasmada en la meva cara per motius diferents. Estic despert però també una mica adormit. Aleshores, no sóc conscient si he agafat un de mitja distància o un regional (resulta que vaig comprar el bitllet d'anada i tornada uns dies previs). Lògicament m'interessava anar-hi amb un de mitja distància per arribar abans.
Resulta que mig adormit sento que vaig amb un de mitja distància i estic content.
Quan cap al final del trajecte em desperto realment, i presto més atenció, m'adono que vaig amb un regional, però aleshores ho accepto més fàcilment ja que falta poc i m'he tornat més pacient.

L'aprenentatge o reflexió pot ser el següent:

- Si un està adormit, viu enganyat.
- Viure en l'engany i en la il·lusió, a vegades és recomanable. Quan? Si la persona és poc evolucionada i propens a queixar-se, ja que si li diuen la veritat, pot sobrereaccionar negativament i perjudicar-se i també en els altres. Si la persona està més evolucionada, tindrà més facilitat de rebre revelacions ja que estarà capacitada per gestionar-les millor.
- En la mesura que un viu enganyat i en la il·lusió, es pot sentir bé però té dificultats en evolucionar. Per evolucionar cal ser imaginatiu o idealista i també realista a la vegada.
- Les dificultats i les incomoditats són a vegades processos mentals i per tant realitats que nosaltres acceptem però també podem no acceptar. En el moment que m'adono que es tracte d'un regional, per un costat, accepto haver viscut enganyat perquè m'ho he pres millor, però aleshores al saber la veritat i estar una mica evolucionat, en lloc de queixar-me, aprofito aquesta situació per fer un exercici de paciència centrant-me en el moment present i no en el que hagués passat si s'hagués tractat d'un tren de mitja distància. Les dificultats es porten més bé, quan un les accepta, o un treballa per donar-li un significat, ja que aleshores la dificultat es converteix en oportunitat per fer créixer la consciència.