La imatge: El joc del tennis.
El tennis no és un esport solsament de força, ja que cal precisió i per tant d'una força ben dirigida.
Per tant, en el tennis no només guanya aquell qui s'arrisca més, ni tampoc aquell qui és més segur, sinó aquell jugador que combina el risc i la seguretat amb un nivell superior que el seu adversari.
Primer cal cercar seguretat amb els cops per mitjà d'una bona tècnica i cal per això executor els cops sense massa força al principi.
Poc a poc, amb encerts i errors, el jugador va trobant el moviment, la força adequada per executar diferents tipus de cops, més segurs, més arriscats en funció del moment o situació que es trobi. D'aquesta manera, és a dir amb seny, amb motivació o intenció sense ego i pràctica, el jugador va assolint la confiança necessària per millorar la seva performance.
Cal combinar cops de contenció, estabilitat i defensa i també cops de valentia i risc especialment aquells que se li donin bé (focalització en allò positiu que un té).
Per no perdre la consciència d'un mateix, de la sensació d'un mateix, cal començar a fer els cops amb certa lentitud com si d'un escalfament es tractés, sense forçar i anar a acostumant a les neurones i les cèl·lules, els exercicis que cal fer, per aleshores una vegada ja estiguin més adaptades fer esforços més importants.
L'exercici:
La pràctica d'un esport com el tennis, l'aprenentatge d'un instrument musical, qualsevol objecte d'estudi i activitat.
L'explicació:
Doncs la vida, en altres aspectes també requereix el següent:
Risc per assumir responsabilitats, per provar els propis límits, per millorar les accions, els pensaments i sentiments. En definitiva, assumir riscos prudents amb seny i amb la preparació adequada per tal de traslladar-se a nous nivells de consciència.
Per menjar, caminar, netejar-se, estudiar, comunicar-se, practicar esports o qualsevol altra activitat és rellevant començar poc a poc per ser conscient i només un pot anar més enllà, una mica més ràpid sempre hi quan no perdi la consciència, la sensació de ser un mateix i l'enfocament interior per fer quelcom positiu a l'exterior.
L'error es troba en les presses per fer les coses, en l'ambició de voler determinats resultats a curt termini sense la preparació adequada ni en qualitat ni en quantitat. Una persona amb presses, amb desitjos injustos, al final es tensa i aleshores els resultats són negatius. Cal ser més humil, poc a poc i segur i aleshores provar noves aventures, assumir nous riscos des d'una certa prudència amb confiança i essent conscient que a vegades els riscos suposen determinats errors necessaris per prendre consciència però també nous increments de consciència, evolutius.
Cal ser audaç sense deixar de ser una mica prudent, és a dir sense deixar de ser conscient de les pròpies possibilitats, dels avantatges i inconvenients d'una activitat o determinat nivell d'una activitat, o amb un cert nivell de previsió per així tenir certa capacitat d'anticipació i de resolució de problemes que puguin sorgir. Feta la preparació i superació de determinades proves, es pot assumir noves proves, sense pensar massa més, per evitar deixar de fer o paralitzar-se a partir de la por. Si un treballa correctament, és just passar al nou estadi i cal ser valent per assumir noves responsabilitats en diferents àrees de la vida, des de la unió, i no separació, des de la naturalitat.
Es pot començar des dels petits exercicis com menjar, caminar, amb consciència i aleshores aquests hàbits es traslladaran en altres àmbits de la vida, de manera que la persona viurà amb més força interior i menys vulnerable a les vicissituds del món exterior.
Parlo sobre el risc aproximadament mesurat, perquè la persona mai coneix el risc el qual s'exposa en la vida, i això també és bo, perquè si no hi hagués un cert misteri en la vida, seria molt avorrida. El que és important és la voluntat d'evolucionar a partir de petits exercicis per anar adquirint la confiança necessària per aleshores anar assumint nous compromissos, responsabilitats i majors reptes.
Salut i evolució!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
