159. Sobre la justícia. Les relacions d'intercanvi.

La imatge: 

envers el menjar
"aquell qui menja malament via qualitat i quantitat envers aquell qui menja bé en qualitat i quantitat"
"aquell qui menja sense atenció o sense agraïment, envers aquell qui menja amb lentitud en el mastegar i agraïment o devoció en el menjar"

envers els pares
"aquell qui s'oblida d'ells quan són grans, i aquell qui els presta l'atenció deguda, mostrant-se agraït per tot el que han rebut d'ells (encara que no sigui perfecte)"

envers els coneixements
"aquell qui obté molts coneixements però en posa a la pràctica pocs, envers aquell qui potser té menys coneixements però té l'enginy de fer-los servir, de fer-los viure, i créixer per donar-li una utilitat pràctica"

envers a les qualitats i talents
"aquell qui té qualitats però per ignorància o bé per mandra o per algun altra motiu no els posa a la pràctica en la mesura desitjable, envers aquell qui després d'un treball d'autodescobriment individual o a través d'activitats o de la relació amb els altres, identifica talents i qualitats positives més o menys latents i crea les condicions perquè les pugui expressar amb freqüència"


envers els amics, o companys
"aquell qui sempre reclama i dóna poc envers aquell qui sempre dóna i no vol rebre, envers aquell qui dóna i rep de manera adequada (sigui en el camp que sigui a nivell físic o logístic, emocional, mental, espiritual, etc.)"
"aquell qui dóna esperant quelcom a canvi, envers aquell qui dóna sense esperar res a canvi"
"aquell qui s'involcra en una relació de guanyar-perdre o perdre-guanyar, envers aquell qui s'adona de la relació que ha d'existir perquè funcioni, sigui justa i tothom hi guanyi d'alguna manera"
"una relació que és mercenària, envers a una relació gaudible o beneficiosa per les parts"
"una relació massa còmode o incòmode per les parts, o una relació treballada i compensatòria a la vegada per les parts"
"una relació en què dues parts volen rebre o només volen emetre o en què un emet i un rep sempre igual, envers a una relació en què cadascuna de les parts rep i emet de manera complementària"

envers els recursos

"aquell qui fa ús dels recursos (aigua, plàstics, eines, roba, materials) de manera ordenada, com un mitjà per satisfer necessitats justes i raonables en lloc d'aquell qui fa un ús de materials basat en desitjos cobdiciosos"

envers la música

"aquell qui escolta molta música, però poca música aporta en la vida, envers aquell qui fa un bon ús de la música, sigui perquè és músic i per tant construeix, interpreta melodies o harmonies individualment o en grup o sigui perquè se sent inspirat per fer coses profitoses en el seu àmbit d'activitat i en la vida en general"

envers el propi cos

"aquell qui el fa servir massa fins a l'esgotament o que el fa servir poc fins a l'oxidació o atrofia d'algunes parts, envers aquell qui el fa servir amb equilibri respectant l'activitat necessària (sigui físic, mental, emocional, mental i espiritual) i el repòs adequat". 



L'exercici: 

Pregunta't, questiona't i comprometa't a fer millores en les relacions d'intercanvi perquè siguin més justes.
Que pots fer per millorar o que és per a tu millorar les relacions d'intercanvi envers a la música, amb les relacions amb persones, empresa o entitat per la qual treballes, envers als recursos que fas servir, envers al teu cos, els teus coneixements, els teus talents i qualitats, etc.?


Explicació: 

Hi ha qui es neteja massa i hi ha qui es neteja massa poc. Hi ha qui malbarata recursos siguin materials o energies internes del propi cos i hi ha qui fa un ús intel·ligent dels recursos, amb una finalitat justa, noble, constructiva. No qui gasta poc, és millor que qui gasta més, sinó qui gasta o inverteix de manera intel·ligent acaba establint relacions de justícia d'intercanvi més importants. Per exemple, aquell qui té facultats intel·lectuals importants és convenient que rebi una bona formació per llavors aportar nous coneixements, i solucions als desafiaments tecnològics  i socials que demana la societat. Si la persona no té mitjans, tindrà més dificultats per treure profit del seu capital. Per tant ni és bo dotar a la persona d'excessius coneixements i exercicis mentals amb el perill del desequilibri, com tampoc és convenient deixar a la persona sense estímuls.

És important ser conscient d'anar millorant les nostres relacions envers el medi sigui físic, social i econòmic basades en la justícia.
Com es pot anar seguint aquest camí?
L'austeritat de desitjos ajuda a tornar la persona més senzilla, més creativa, a comptar més amb el poc que tingui i sobretot les múltiples facultats internes a vegades adormides per tal d'anar assumint la responsabilitat de la pròpia vida i destí.
No es tracte de deixar-se anar i caure en la cobdícia ni tampoc castigar-se i fer renúncies sense comprendre ni estimar, ni sense rumb o sentit. En definitiva, cadascú en funció de l'edat, les seves necessitats, i situació ha d'anar trobant aquest equilibri entre donar i rebre de manera intel·ligent.

Saber rebre és estar obert a la vida, en el sentit que dóna possibilitats perquè altra gent expressi generositat. Lògicament la saviesa ajuda a saber rebre quelcom que sigui útil i noble a la persona i descartar allò que sigui perniciós o innecessari.
Saber donar és estar obert a la vida, en el sentit que un és mostra generós, fa una renúncia d'energia, diners i temps per oferir quelcom vàlid al pròxim.

En definitiva, cal regir la relació d'intercanvi en base a la saviesa com també a l'amor, al noble gaudiment que es base en el bon sentiment o bondat o desig de la prosperitat per a tothom.
No es tracte de ser dur, ni de ser gandul, amb un mateix i els altres, es tracte de saber estimar i trobar el punt intermig ja que allà es troba la virtut, en base a l'autoconeixement necessari que ens ajudarà a saber exactament les dosis que necessita el nostre cos (sigui donant com rebent) per acostar-se a l'harmonia. (cos físic, emocional, mental i espiritual). 
I quina és l'autèntica prosperitat o desig de bondat per a tothom.  Desitja els altres el que vols per a tu, que siguin virtuosos, purs, savis, valents, justos i desinteressats.

En definitiva, és convenient identificar perquè un és més just que en el passat. Quan un s'adona compte que és més just, sense caure en el relaxament, cal adonar-se i sentir els efectes d'aquest recte comportament perquè alehores un sent nou respirar, una nova vida, sobretot més àgil, menys carregosa o dificultosa, en definitiva més lliure.

Justícia!