La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 161. Sobre el bé i el mal. No hi ha mal que per bé no vingui. L'endarreriment d'una classe de música.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 161. Sobre el bé i el mal. No hi ha mal que per bé no vingui. L'endarreriment d'una classe de música.. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de maig del 2011

161. Sobre el bé i el mal. No hi ha mal que per bé no vingui. L'endarreriment d'una classe de música.

La imatge: 

No hi ha mal que per bé no vingui.

Està associat el mal amb el bé. El bé no existiria sinó existís el mal.
Per superar el mal no s'ha de lluitar, o condemnar-lo, sinó estimar la seva funció com a punt de partida i aleshores centrar-se en el bé i sobretot alçar-se i aliar-se amb les entitats superiors per estar lliure dels seus trucs i seduccions tenebroses.

Perquè estan associats? Us poso un petit exemple.

Tinc classe de flauta.
Havia estudat molt.
Tenia moltes ganes d'anar a classe.
Em truquem per demanar-me per endarrerir-la.
Dic que sí.
M'empipa la situació, tinc un petit ennuig.
Me'n vaig a la sala on tinc el faristol amb la partitura.
Volia més deures.
M'adono compte que puc fer més deures dels que m'havien posat.
Se'm passa l'empipament.
Estic seré i content.

Breu explicació: 

Si realment, no hagués estat motivat per anar a classe no m'hagués molestat gens que s'endarrerís la classe.
Com que estava motivat per anar a classe em va molestar no anar-hi.
LLavors vaig fixar l'atenció en el treball i vaig tornar a estar seré i content.

Lògicament també hi ha l'actitud molt equànime que hagués suposat que la persona no s'hagués immutat sobre la notícia d'endarrerir-ho fixant l'atenció en el treball de manera immediata.

Per tant, sigui d'una manera molesta o poc molesta, és important transformar ràpidament la molèstia amb gaudiment fixant l'atenció en el treball.

Endarrerir la classe farà que faci els deures millor i fins i tot ampliar-los, demostrant que estimo la música. Endarrerir la classe, lluny de desanimar-me, m'anima a fer les coses més ben fetes, a anar una mica més enllà.
Per tant la conclusió, en aquest exemple és el fet que aquesta molèstia en mesura va ser bona, perquè em va fer estudiar amb més motivació, amb més ganes de demostrar el meu aprenentatge i fer alguna aportació. Probablement i en general si no m'hagués molestat no hagués estudiat suficientment.

El mal com a punt de partida i amb dosis petites poden desencadenar unes forces interiors, que ben utilitzades poden ajudar a fer grans proeses. 

La importància de tenir la mirada més posada en el bé que en el mal!