La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 164. Sobre l'amor. La intenció interior per transformar la realitat superior. El poder de la fe.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 164. Sobre l'amor. La intenció interior per transformar la realitat superior. El poder de la fe.. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 d’abril del 2013

164. Sobre l'amor. La intenció interior per transformar la realitat superior. El poder de la fe.

Les imatges i breus reflexions: 

El pare que té fe en el desenvolupament del seu fill.

El jugador que estima, admira a l'adversari.

El voluntari esportiu fent un servei des del desinterès.

El qui deixa de tenir la necessitat de voler tenir raó i s'expressa amb sinceritat, respecte, llibertat i obert.

La persona enamorada d'ella mateixa, que s'imagina un virtuós humil en l'exercici de la seva activitat.

La persona que en lloc d'esperar una opinó favorable dels altres envers a un, emet llum blanca, veient la part positiva de la vida, de les persones, d'ella mateixa, com a objectiu últim, sense deixar de prendre determinades precaucions necessàries, acotant les distàncies adequades amb les persones a efectes de trobar una bona entesa acceptant algunes petites molèsties per despertar alguna part de la consciència.

Aquella persona que es relaciona amb persones difícils per a ell, i li fa entrar en el subconscient però a partir del supraconscient, és a dir a partir de veure bondat a tot arreu i acceptant diferents camíns per arribar a l'amor, la saviesa i la veritat.

Aquell qui estima sense esperar ser estimat.

Aquell qui accepta diferents punts de vista, crítiques, fins i tot burles, i no li afecten perquè ell estan en la bombolla del autèntic amor, pau, bondat que fa que amb el temps els enemics o les actituds enemigues es converteixin en actituds posititives i amigues.

Aquell qui sap que la mort no és solsament esperar aprovació i ser estimat, sinó tampoc menysprear-se, fer-se la víctima perquè els altres l'ignorin, i per tant per viure, escull estimar i estar bé amb un mateix i amb la part divina o espiritual de qualsevol entitat sigui més o menys expressada o estigui més o menys latent.

Aquella persona que se sap observar-se a ella mateixa com si fos una altra persona, amb amor, com si fos el seu fill, amb comprensió i rectitud a la vegada.


Aquell qui sap que l'amor es troba en la comprensió i si la genera, per saviesa sap que també li serà retornat.

Aquell persona que viu amb bones intencions o que sap trobar bones intencions amb cadascuna de les accions que realitza, lleurant el seu jardí emocional.

Aquella persona que sap crear un clima de confiança i amor al seu voltant.

Aquella persona que sap aportar acció quan hi ha inacció, que aporta amor quan hi ha massa intel·lectualització, que aporta visió quan hi ha confusió i distracció, que aporta justícia quan hi ha egoïsme, que aporta bondat quan hi ha maldat, que aporta virtut quan hi ha vici, que aporta llum davant la foscor, sense tenir necessitat de dir-ho. 

Aquell qui sobresurt no perquè vulgui i no vulgui sinó com un estat natural dels fenomens, sense cercar una estima més enllà de les qualitats, i entitats pures que el visiten.

Aquell qui s'enamora o s'admira des de la impersonalitat. 

Aquell qui s'alegra dels assoliments, victòries i progressos dels altres sigui en l'àmbit físic, emocional com mental.

Aquell qui estima incondicionalment, de manera que es desinteressat i d'aquesta manera s'alimenta i és respectat.

Aquell qui sap confrontar punts de vista injustos, des de l'amor, la compassió, comprensió, humilitat, i en defensa dels valors universal no només pel bé d'un mateix sinó també dels altres.

Aquell qui s'adona que estimar és la millor medicina, de manera que no veu a ningú com a dolent, solsament determinades entitats com a negatives que a vegades s'instal·len en determinats cossos que es deixen destruir, de manera que veu a tothom (fins i tot els adversaris) com a fills de Déu i per tant els estima amb desinterès.

Aquell qui viu des del paradigma del amor, l'abundància en lloc de la por i la separació.

Aquell qui viu amb sentit ja que se centra i adhereix amb la bon intenció, per anar purificant els diferents cossos.

Aquell qui viu eternament agraït davant la vida que té així com les dificultats que es troba. 

Aquell qui viu amb confiança perquè la bondat, l'amor, justícia, valentia i saviesa s'instal·lin en totes les persones. (amb ella i els altres).

Aquella persona que viu amb amor (des de l'exemple) i amb confiança que la gent és bona, fent el rol que li pertoca de la millor manera possible. 




 L'exercici: 

1. Vàries vegades durant el dia, un s'atura.
2. Emet llum al teu voltant.
3. Pensa amb algunes persones estimades com també difícils i dona'ls-hi llum, emete'ls-hi llum.
4. Confia en l'expressió del bé, encara que sigui en els petits detalls.
5. Viu des de l'agraïment.
6. Vivifica la teva vida i la del teu voltant.
7. Sigues humil.
8. Associa tothom amb algun element positiu.
9. Observa't i deixa't alimentar per les entitats celestials.

Cultiva el teu jardí emocional i et protegiràs de les malalties!!!


Salut, amor, confiança per a tothom!