La imatge:
Aquell qui viu amb pressa o amb apatia en contraposició d'aquell qui viu amb motivació, atenció i observació.
Aquell qui perd el temps o aquell que viu darrera d'ell amb presses enfront d'aquell qui viu generant qualitat al temps.
Aquell qui viu sota la influència de la cobdícia (per això mai té temps de fer tot el que vol fer, perquè vol massa), enfront d'aquell qui viu sota la influència de la senzillesa (per això té temps de fer les coses, perquè té un desig moderat).
Aquell qui viu amb soroll sigui extern o intern, enfront d'aquell qui viu amb silenci intern i extern.
Aquell qui viu sense intenció o intenció interessada i per tant tensa, enfront d'aquell qui viu amb intenció més aviat desinteressada i per tant de manera relaxada.
Aquell qui viu amb expectatives (que l'estimin, l'ajudin, etc.), enfront d'aquell qui viu expectatives raonables i justes.
Aquell qui viu de manera dissipada, o desconcentrada, enfront d'aquell qui viu de manera concentrada.
L'exercici:
1. Observa quin tipus de comunicació tens (en relació amb una feina, en relació amb l'entorn, en relació amb altres persones, en relació amb tu mateix, en relació amb un estat creador).
2. Observa si t'apartes del objectiu del teu tipus de comunicació, és a dir, si la teva ment està centrada amb flexibilitat o està divagant o dissipant-se sense cap mena d'objectiu.
3. Mira un punt, observa l'objectiu de l'activitat i el tipus de comunicació que estableixes en un moment donat.
4. Estima'l, abraça'l, emociona't positivament.
5. Observa, gaudeix, experimenta el flux mental de fer quelcom amb certa passió, sigui perquè hi tinguis afinitat o bé perquè la generis.
6. A través de l'atenció, és important observar el moment de canviar d'activitat amb promptitud, de canviar el tipus o d'observar el canvi del tipus de comunicació com si es tractés de fer un canvi d'intepretació d'una partitura a una altra.
7. Observa com poc a poc ets tu qui controla la teva vida amb espontaneïtat, confiança i amor, en lloc d'anar o viure darrera els desitjos. Es tracte de viure amb objectius però utilitzant el llenguatge de vull fer en lloc de he de fer.
Breu reflexió:
Només m'agradaria dir que hi ha una connexió clara entre atenció, o observació o autoobservació amb amor, o motivació. És important viure des de l'interior, de l'essència, de la naturalesa superior de cadascú cap enfora.
I també m'agradaria definir breument els tipus de comunicació que he mencionat.
- En relació amb l'entorn. Aquest entorn pot ser natural, però també social, polític o cultural.
- En relació amb la feina, sigui quina sigui la professió, tasca o activitat que un desenvolupi.
- En relació amb les persones, siguin familiars, amics, coneguts, desconeguts.
- En relació amb tu mateix, amb els teus sentiments, pensaments i intencions.
- En relació amb el creador, amb la part divina que tens i que té cadascú de nosaltres i que es troba a dins i fora nostra d'una manera més o menys expressiva, desenvolupada o latent.
Lògicament, aquests tipus de comunicació estan relacionats, en el sentit que molts es desenvolupen a la vegada, però hi ha moments que queda clara la prioritat, per exemple quan un ressa, vol dir que està focalitzant la seva atenció en la comunicació amb el creador.
Finalment m'agradaria dir, que hi ha una eina que ajuda a ser autoobservador, i un millor comunicador sigui del tipus que sigui, es tracte del SILENCI. A través del silenci interior com exterior, la persona pot recordar la importància d'estar centrat amb la seva essència i tenir el sentiment que d'alguna manera dirigeix la seva vida tot i els condicionaments i les influències que existeixen.
Salut, silenci, comunicació i atenció!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
