167. Sobre l'adaptabilitat. El peu i la sabata. Individu i societat un procés d'adaptació.

La imatge:

El peu i la sabata.
Quan un individu es posa les sabates, la botes o la vambes per primera vegada.

Si el primer dia corre uns 10 km és bastant probable que obtingui alguna durícia després de l'exercici. En canvi si se'ls posa poca estona, lògicament el resultat serà diferent. I finalment si no se'ls posa, no hi haurà cap resultat.
Doncs bé, hi ha una simil amb la vida i l'individu. La vida s'ha d'adaptar a l'individu o l'individu s'ha d'adaptar a la vida? Les dos coses.

L'explicació:

Si el peu és l'individu i la sabata és la vida, està clar que la persona ha de respectar la vida, la de conèixer, la d'estimar ja que en cas contrari pateix, com aquella persona que després de caminar o córrer amb unes sabates noves, acaba amb durícies. La vida també s'ha d'adaptar a la persona. Si l'individu en lloc d'anar a córrer el primer dia amb les sabates noves, les fa servir poca estona, dóna temps perquè la sabata també s'adapti en la forma del peu. Doncs, bé, les coses amb la seva mesura i ritme, es fan de manera més harmònica i que vol dir fer les coses de manera més harmònica?
Doncs bé, vol dir el següent, actuar de manera coherent amb el que un senti i pensi i que al mateix temps sigui coherent amb les lleis de la vida. Fer el contrari, és orgull, ignorància, etc.
En definitiva, davant d'una nova activitat cal anar pas a pas, sense deixar de tenir una visió global i actuar amb harmonia, amor i seny i evitar d'aquesta manera el que em va passar a mi per ignorància, és a dir acabar amb algunes durícies en els peus (per cert sense massa importància).

L'exercici:
1. Davant una nova activitat (especialment), pensa amb els objectius, desfes-los amb petits objectius.
2. Pensa amb les condicions d'actitud, de pensament, de mètode, de disciplina, de motivació, de mitjans o recursos humans i materials per assolir-los.
3. Actua amb convenciment, fe i sobretot amb visió.
Procura no pecar d'orgull, d'ignorància, és a dir pensa en les conseqüències de les accions i sobretot actua, ja que actuant un sap realment la veritat.
Si cal demana ajut els més grans, els més experimentats, els grans models, que t'ajudaran, et guiaran, a adquirir confiança amb tu mateix per llavors transmetra les teves ensenyances en els altres.
I sobretot hem de recordar que la millor manera d'adaptar-nos a la vida, és estimant-la ja que aleshores ella també ens estimarà i ens salvarà, ens donarà revelacions i un podrà anar sortint de certa ignorància.

Salut!!!