La imatge:
Una persona buscant a Déu fora d'ell i té dificultats de trobar-lo.
Una persona que el descobreix a dins i fora d'ell.
L'exercici:
Per un costat solem estar atents en la informació externa o bé de tant en tant prestem atenció a la informació interna a través de l'atenció a la respiració. Es tractaria en aquest exercici d'integrar els dos tipus d'atenció, prioritzant l'atenció en la informació interna en la mesura de les possibilitats. En la mesura que hi hagi més integració, la persona controlarà millor el seu entorn i podrà actuar d'una manera més coherent amb els seus pensaments, valors i sentiments. Òbviament en la mesura en què sigui capaç de profundir l'atenció sigui interior com exterior, tindrà més possibilitats que la integració sigui més eficient. Vull dir que per exemple caldrà fer exercicis d'atenció a la respiració per exemple, si un no hi està acostumat per llavors fer exercicis d'integració. És important recalcar que l'atenció segueix allò que sigui emocionant per part del cervell, per tant cal identificar algun element de motivació en l'activitat.
a.
1. Observa un objecte amb atenció i imagina't a dins d'aquest objecte algun paisatge agradable, una excursió amb els amics, un bon partit de tennis, qualsevol activitat afí i que t'agradi. Roman en aquesta posició entre 5 i 10 minuts.
2. Observa la teva respiració com entra i surt l'aire del nas o bé com s'infla i es desinfla la panxa. Pensa que entra harmonia, llum, colors, qualitats com la paciència, el valor, la generositat i altres qualitats positives i observa com surt la impaciència, l'enveja, la tristesa, i altres qualitats negatives. Sent que et vas trobant millor amb tu mateix. Roman amb aquesta situació entre 5 i 10 minuts.
3. Escull una activitat, sigui cuinar, llegir, caminar, córrer, nedar, escriure, conversar, etc. i presta atenció al mateix temps tant l'activitat com el teu cos, la teva posició, la teva respiració, la teva mirada, el teu gest de la manera més harmònica, relaxada possible.
4. Imagina't més que un subjecte que interactua amb un objecte, un objecte que és utilitzat per la mare naturalesa per fer l'obra que tinguis entre mans amb naturalitat.
Es tracte d'anar integrant la ment objectiva amb la ment causal o abstracte i l'emoció amb el sentiment bondadós incondicional, la voluntat instintiva amb la voluntat impersonal, per així anar adquirint saviesa, amor incondicional i voluntat impersonal.
b.
1. Cada dia el vespre o dos o tres vegades el dia, observa quin és el teu comportament, si realment creus amb tu, si relament treballes amb la direcció correcta, si tens o t'allunyes de l'actitud correcte.
2. Sobretot recordar que més important que analitzar els altres i jutjar-los, és millor focalitzar l'atenció en el propi comportament per millorar-lo i donar bon exemple.
3. Està bé observar els bons models per aprendre'n. És igual d'important de treballar-se a un mateix perquè un dia hi ha hagi algú que es fixi amb nosaltres encara que sigui en algun aspecte positiu de la nostra manera de ser i així donar bon exemple.
L'explicació:
Qué vol dir creure en un ordre còsmic, en Déu, en un creador?
Des del meu punt de vista vol dir creure en un mateix. I qui és aquest "un mateix"? Bàsicament em refereixo a la naturalesa superior que tots tenim a dins nostra de manera més expressiva o latent que es base en l'amor incondicional, la saviesa i la veritat.
Que és una persona carismàtica? És una persona que dóna o emet centelleigs de llum blanca de manera molt més intensa que altra gent. Quan una persona està enamorada de la vida, d'ella mateixa i dels altres, es nota i sol atraure l'atenció. Tot i que ja se sap, és difícil contentar a tothom i sovint una persona sol tenir detractors i també defensors. Però ja m'enteneu el que vull dir, una persona carismàtica, que transmet llum i saviesa en el seu costat, es pot dir que està descobrint en aquesta llum interior i l'està emetent al seu voltant.
Lògicament la persona en funció de l'època de la seva vida, el seu estat evolutiu, les proves que ha de superar, es pot trobar més lluny o més a prop d'aquest ordre còsmic que existeix a l'exterior però també a l'interior. El que es tracte és de ser-hi conscient i crear les condicions perquè la naturalesa superior és manifesti de manera sovintejada.
Aquells qui busquen en aquest creador fora d'ells, s'equivoquen, no el trobem mai, se li escapa, perquè s'està separant, al no reconèixer que també es troba a dins.
Ja ho diu la Bíblia, Déu, el Creador està a tot arreu. Dins i fora nostra. De fet, el nostre interior és un microcosmos d'un macrocosmos. Tenim aigua a través de la sang, estructura a través dels ossos, aire a través de l'ajut dels pulmons, i foc a través de les combustions que es produeixen constantment a l'interior del cos, perquè aquest funcioni. Per tant, en la mesura que la persona, cerqui amb ella mateixa, en la seva part generosa, justa, sàvia, valenta, bondadosa, i íntegre, s'anirà desenvolupant un jardí interior amb plantes, fulles, flores i fruits que atrauran a les entitats superiors, per una qüestió d'afinitat, i anirà construint en l'exterior una realitat en coherència amb els seus valors interiors. En definitiva, s'anirà connectant amb aquest ordre universal no tant perquè el desitgi sinó perquè el descobreix, el treballa amb agraïment, i le'xperimenta a través de l'elevació de la consciència.
Per tant, com a conclusió, quan un digui si creu o no en Déu, no en feu massa cas. Un pot dir que creu però fins que no visqui realment aquesta realitat, realment no hi estarà creient des de dins. La creença íntegre es base en l'acció o demostració. Un pot dir que creu que l'esport li anirà bé fins que no demostri que practica esport, no tindrà credibilitat. Aquell qui és creïble ja no té necessitat de dir que creu en el Creador, perquè senzillament ja es nota.
M'agradaria recordar que és important cada nit, i dos o tres vegades el dia, fer una maner d'autoanàlisi o autoboservació positiva envers el propi comportament per adonar-nos is estem en la direcció adequada, és a dir si realment demostrem que creiem amb nosaltres mateixos o bé ens hi estem allunyant. La confiança interior és important per construir quelcom sòlid en aquesta vida. No està malament pensar de tant en tant en persones, amics, coneguts, però cal prioritzar i en lloc d'analitzar o jutjar els comportaments externs és preferible analitzar-se a un mateix, perquè? Senzillament perquè sobre nosaltres sí tenim cert poder de canviar per millorar, en canvi respecte els altres és molt díficil, potser a través del exemple, però precisament per donar un bon exemple cal envoltar-se dels millors, cañl imitgar els bons models, i també treballar interiorment.
Fe, creença interior i acció o demostració!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
