La imatge:
El jugador de tennis que entrena i juga en base a les seves qualitats i/o en disminuir les pròpies debilitats.
La persona que vol millorar com a persona i treballa en base a les seves fortaleses i/o bé en disminuir les seves debilitats.
L'exercici:
1. Escull una activitat que t'agradi.
2. Identifica aquells aspectes d'aquesta activitat que et resultin còmodes i que destaquis.
3. Identifica aquells aspectes que et resultin incòmodes i que d'alguna manera et frenen en la teva evolució.
3. Destina energia en fer allò que fas bé amb amor, disciplina i mètode en un 65-70% del teu temps.
4. Experimenta la confiança que tens,
5. Destina energia en aquells exercicis que et costen més des d'una manera que et sentis desafiat i per tant fent ús d'alguna facultat en què et puguis recolzar i experimentar una certa incomoditat, és el que anomeno, transformar la incomoditat a través de la comoditat. Transformar el mal en bé des del bé.
6. Experimenta el sentiment d'assoliment i la millora.
7. Avalua't i actua amb confiança però també amb humilitat per tenir cada dia motius de millora.
Exemple:
En la pràctica d'un instrument si ets molt creatiu pots trobar avorrit fer exercicis de tècnica i pots sentir dificultat. D'alguna manera saps que adquirir habilitat en la tècnica és important per tal d'anar evolucionant. Pots fer el següent:
- Dedicar un 65-70% del teu temps a composar o interpretar per oïde si aquesta és el teu desig.
- Dedicar un 30-35 % del teu temps a fer exercicis de tècnica.
- Fes els exercicis de tècnica amb un suport de comoditat. Per exemple si tens bona memòria, memoritza una part del exercici i aleshores practica'l fins que l'interioritzis. Per exemple, si tens un bon sentit de la musicalitat, escolta i canta el tros de partitura o del exercici vàries vegades i aleshores interpreta-la de poc a poc a més ràpid.
- Experimenta l'assoliment tant del treball de compisició i interpretació d'una partitura com d'exercicis.
- Queda't amb aquest assoliment i sent com evoluciones com a músic, no només la teva memòria física o motora, sinó també la teva capacitat de memorització i el teu sentit de musicalitat.
Els exemples també poden ser en altres activitats per exemple en ser més bona persona o en ser una persona més pacient a través d'alguna activitat que t'agradi, a través de la visualització anticipada del resultat que desitges o del tipus de persona que et vols convertir.
L'explicació:
És curiós, hi ha persones com Roger Federer que prefereix treballar sobre les seves qualitats, estimant-les, potenciant-les ja que d'aquesta manera adquireix confiança amb ell mateix. En canvi no treballa directament o estrictament en eliminar les seves debilitats ja que aleshores no tindria tanta energia o temps per dedicar-se a treballar les seves qualitats i deixaria de ser un jugador perillós.
De fet, tothom sap que el seu cop dèbil és el revés especialment si la pilota li bota amb una alçada important, ja que aleshores no pot executar el cop amb la confiança i comoditat que desitja. Aleshores com que els seus rivals ho saben miren en la mesura que poden agafar la iniciativa del joc de fer-li la guitza. Com a resultat, el revés d'en Federer no es tant dolent, de fet, si bota a una mitja alçada, es pot convertir fins i tot ambun cop ofensiu.
El guitarrista geni i virtuós Steve Vai, afirma que es fixa amb les seves fortaleses encaminades a un determinat objectiu, per petit que sigui i en canvi ignora les seves debilitats.
Certament al ignorar les debilitats es fan més petites, tenen més poder, ara bé també és cert que si un vol fer quelcom una mica diferent el que ha estat acostumat a fer, aleshores d'una manera o altra es trobarà de fer front a les pròpies debilitats. Amb això no vull dir que en Vai no tingui dificultats i que no evolucioni, certament aprofundeix, té molts desafiaments al enfrontar amb amor els obstacles que té, i no para d'aprendre, ara bé vull que si es troba un entorn en què es requereixen unes habilitats diferents a les que té, aleshores d'alguna manera s'hi haurà d'encarar.
En Gary Kasparov diu que el més fàcil és centrar-se en el que fem bé i si un no es capaç d'analitzar-se críticament, si un no és capaç de saber en què falla i en què pot millorar per tal de posar-hi remei el creixement i l'aprenentatge és limitat. També diu que les habilitats i els talents cal estimar-los i trobar espais d'expressió perquè es manifesti.
De fet, he sentit dir d'en Federer que és molt important qüestionar-se tant quan les coses van bé com les coses van malament. Quan les coses van malament és molt fàcil qüestionar-se el que no es fa bé, però qüestionar-se quan les coses van bé, és més díficil. Per tant d'alguna manera en Federer reconeix que tot i focalitzar la seva atenció en les seves fortaleses també examina en què pot millorar.
També he sentit a dir a en Vai, que cal ser humil, escoltar-se i amb el cor a la mà observar-se i adonar-se del que un fa bé i del que pot millorar. És un músic autoexigent, i ha arribat a on ha arribat. Per tant, tot i que es centra en les fortaleses i ignora les debilitats també treballa per aprendre i millorar dia a dia a través d'un mètode, disciplina i sobretot amor en el que fa.
Per tant, crec que tots volen dir el mateix, és a dir que només es pot millorar quan un confia amb ell mateix, i la confiança prové de sentir bones sensacions, i aleshores cal certa humilitat per treballar amb allò que ens frena per tal que deixi de ser un obstacle que ens limiti el creixement.
Diria que es tractaria que cadascú de nosaltres cal trobar un espai de confiança en què alguns talents es possèssin a la pràctica però al mateix temps, continuar posant l'ull en la millora constant. Comoditat davant la certa incomoditat que provoca adonar-nos d'aspectes a millorar, o errors comesos.
Si una persona s'identifica amb els errors és molt difícil agafar confiança amb ell mateix sigui en el treball, en els estudis, en la música, en la pràctica d'un esport o sigui en el camp que sigui.
Per agafar confiança és important identificar una activitat que ens agradi, aplicar un mètode en què poguem posar en ús algunes facultats que tinguem i llavors cal decidir trobar-nos en espais de certa incomiditat inicial que supòsin un repte individual o col·lectiu per tal d'avançar i experimentar el sentiment d'assoliment, d'evolució i per tant de certa satisfacció i confiança basada en la voluntat sostinguda per l'amor i també la direcció en una activitat escollida. Cal tenir paciència, perquè els obstacles sobrevindran i cal examinar en què un pot millorar no només en l'ús del mètode o les hores que un dediqui sense cremar-se a una activitat sinó sobretot en l'actitud. L'actitud és molt important. L'actitud guanyadora, que està orientada en fer ús de les virtuts humanes fa a la persona una millor persona.
Finalment m'agradaria parlar de l'ensenyament, ja que hi ha almenys una escola de Barcelona que imparteix un sistema pedagògic basat en les intel·ligències múltiples de Howard Gardner (espaial, cinestètica, intrapersonal, interpersonal, natural, lògica-matemàtia, lingüística i existencial). La característica és el fet que les assignatures amb les limitacions i condicionants existents, s'elaboren de manera que s'involucren el màxim d'intel·ligències per tal que el nen vaig descobriment quines són les que sol destacar més, per potenciar-les i així d'aquesta manera agafi confiança. Certament és bo que el nen o jove estudiant s'involucri amb tots els tipus d'intel·ligència, però de la mateixa manera que un jove és lliure d'escollir la seva vocació o carrera professional en funció dels seus interessos i talents, no es pot començar a fer el mateix ja de jove perquè esculli aquells mètodes, aquelles assignatures, que li agradin i destaqui més? Si anem per aquest camí no només reduirem el fracàs escolar sinó que també aconseguirem fer créixer entre tots estudiants més feliços.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
