La imatge:
Els mossos d'esquadra que vigilen, i capturen a delinqüents.
Els mestres que eduquen la cultura de la pau.
Diferents forces que es neutralitzen de manera que la més forta és la que es sobreposa respecte a l'altra.
La unió fa la força.
L'exercici:
1. Identifica quina energia tens, de quina naturalesa és (amor o por).
2. Identifica el context.
3. Observa les conseqüències de tenir una o altra tipus d'energia en el teu cos.
4. Si vols alia't amb l'energia de l'amor tot i que les circumstàncies t'obliguen en prendre certes cauteles.
L'explicació:
L'altra dia varem intentar entrar a casa la meva mare. Els intrusos varen ocasionar desperfectes en el pany de la porta. Posteriorment ho varem denunciar a la policia local i varem fer l'oportuna denúncia.
Quan estava esperant a les instal·lacions de la polícia local, vaig estar observant com els polícies entraven i sortien i al mateix temps en un dia mig plujós observava alguns núvols i com alguns pensaments feien acte de presència.
Per un costat pensava que era lògic la presència de la polícia per tal de no només agafar a les persones que delinqueixen sinó també per transmetre la sensació de seguretat per la població. Per un altra costat, vaig pensar que no era bo que existíssin un grup de persones que treballessin pensant que sempre pot haver algú que robi, amenaçi, faci mal, o sigui irrespecutosa amb les lleis aprovades al parlament. Perquè? Perquè quan existeix algú que sospita està creant les condicions perquè les idees es transformin en realitats concretes i en aquest cas, no del tot desitjables. Tamb´eper altra banda, anava pensant que en la mesura que millori l'educació de la pau i la generositat, i les persones siguin més respectuoses tot i trobar-se en una situació de mancança de recursos i de crisi econòmica, serà més difícil que els actes delictius facin acte de presència.
Per tant tenim una energia basada en la pau.
Una altra energia que vetlla per la seguretat.
Una altra energia que sospita de les males intencions de les persones.
La realitat demostra en moltes ocasions que cal desconfiar, cal protegir-se i ser caut, però quan es superen uns determinats límits, els pensaments d'aquesta naturalesa obstaculitzen, immobilitzen i aleshores fins i tot propicien les condicions perquè allò que un imagina es produeixi realment. Per tant, cadascú ha d'averiguar quins són els límits sans de la sospita i la desconfiança, de manera que mai deixi de confiar en la inclinació de la naturalesa humana de fer el bé. Confiar és una manera de protegir-se davant dels atacs de certa desconfiança malaltissa.
En la barreja de les energies, el que determinarà que abundin unes en deteriment de les altres, és la intensitat de cadascuna d'elles i la seva durada. La unió fa la força, en la mesura que hi hagi més persones que confiïn en les bones intencions de les persones, en les forces del bé, les forces del mal, tindran menys possibilitats de manifestar-se.
Amb això no vull dir que els polícies haurien de desaparèixer, ja que fan una funció de seguretat important, i la seguretat al final també ocasiona confiança, i això és molt bo l'estabilitat, el creixement sigui humà com ecònomic de qualsevol país. El que vull dir, és el fet que que és bo que els policies i els mossos d'esquadra, no només trobin satisfacció quan descobreixen, enxampen els intrusos degut a la seva perícia i habilitat física i motivació, sinó sobretot quan s'adonen que la població és més educada i percebin la seva funció més informativa i protectora com a positiva i que vagin més amb l'actitud no tant coercitiva sinó compassiva, inspirant-se amb la frase de Jesús "perdona'ls perquè no saben el que fan".
En definitiva, és important sense deixar de veure una realitat que a vegades és incomoda, és la que és, pensar en la millora ètica, social, econòmica, cultural de la persona no només en un o altra indret, sinó arreu del món, ja que tot està relacionat i més encara en un context de globalitat i de la importància de la col·lectivitat.
Dit en altres paraules i exagerant, si tothom fos respectuós, no caldria tenir policia, ni produir armament, ara bé, cal tocar de peus a terra i sense renunciar a tenir un sistema de protecció nacional sigui català o de la nacionalitat que sigui i amb la cooperació internacional necessària, és convenient treballar amb les forces del bé, en la confiança del increment de la consciència i ètica de la civilització en general de manera que per exemple el nombre de delictes i accidents de trànsit disminueixi.
Le forces invisibles també són realitats!
Ressem per la pau conjuntament i la pau cada vegada esdevindrà una realitat més tangible.
Responsabilitzem-nos de trobar primer la pau dins nostra i després a fora.
Salut, protecció i confiança!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
