Dos persones se separen físicament.
Dos persones s'uneixen amb presència visible.
La convivència sigui entre amics, companys de feina, familiars per servir un ideal, una bona intenció de durada més o menys temporal amb col·laboració, amb complementarietat i cadascú des del seu rol, des de la seva vocació, des del seu talent, des de la seva qualitat.
L'exercici:
1. Identifica a un grup de persones en què hi formes part.
2. Pregunta't.
- Que aporto?
- Que m'aporten?
- Perquè és o no és important
- Quina lliçó aprens o estic aprenent?
- Fins a quin punt estic essent millor persona a través de l'activitat?
- M'agrada l'activitat?
- Quin propòsit, quina missió, quin objectiu tinc?
- És més aviat coherent aquesta missió, vocació amb l'activitat que faig?
3. Escolta el missatge del teu cor? Decideix de continuar o fer una altra activitat.
Reflexió:
Les persones s'uneixen per amor. Però quin amor? Amor fisic, amor emocional, mental i/o espiritual?
Es recomana que les persones que s'uneixen per viure junts ho facin des de lògicament la llibertat, l'amor espontani, des del discerniment però també des de la intuició que funcionarà, que rutllarà com a mínim per una bona temporada.
El vertader amor es base en el fet que conté aspectes d'incondicionalitat, és a dir de voler el bé, de comprendre el bé, de fer el bé. És a dir no es tracte de servir-se sinó servir l'ideal i aleshores la persona s'estarà servint.
És important que dins d'una convivència una persona hi trobi un sentit. Tot sovint les persones connecten perquè hi ha afinitats en quant a activitats o preferències, (que els agrada fer les mateixes activitats) però també en relació a ideals. Lògicament en el pas del temps les persones veuen les coses diferents i per tant és normal que els ideals també variïn, de manera que sovint aquestes diferències provoquen separacions.
Una cosa són punts de vista diferents sobre diversos temes, una altra cosa i més preocupant són diferències sobre l'objectiu a on anar. Si les diferències i les necessitats són molt diferents millor que cadascú prengui el seu camí, en canvi si l'objectiu és compartit majoritàriament, i els ritmes són un mica diferents (no massa) aleshores la convivència en la forma adequada que sigui pot ser positiva.
Per tant, és bo i convenient ser conscient davant d'algun tipus de relació sigui familiar, sigui professional, d'amistat, i involucració social, preguntar-se el següent:
- Quina afinitat tinc amb aquesta gent, aquesta persona o fins i tot en aquesta situació?
- Quina aportació faig en el grup i que m'aporten, que aprenc? que puc aprendre de la situació?
- Quin ideal estem alimentant? El comparteixo?
- Em sento entusiasmat? Hi ha alguna cosa que m'entusiasme, algun element?
- Quins canvis d'actitud puc fer perquè la convivència sigui millor, més efectiva? quines habilitats i recursos puc obtenir per tal de generar una espurna d'entusiasme?
- L'activitat associada a la convivència m'agrada? se'm dóna bé? en què puc millorar?
- Qué em diu el meu cor? Amb aquesta persona, o grup de persones, o en aquesta situació, o en aquesta feina puc actualitzar la meva manera de ser, puc fer bones aportacions a partir del que rebo, del que tinc i del que sóc?
És important dos coses. Una ser sincer amb un mateix i amb els altres i l'altra ser raonable, saber sacrificar-se, treballar per obtenir fruïts.
La manca de paciència, l'excessiva exigència no dóna fruïts. La naturalesa necessita temps perquè es manifesti però treball, bones intencions i per tant una relació, com una feina, com un projecte, necessita devoció, dedicació, direcció, discreció, i temps.
Per tant, la separació entre persones pot ser bona o no tant bona, en funció de si s'ha après, s'ha treballat per crear bones condicions per obtenir fruïts o no s'ha après res. Sinó s'ha après res, la naturalesa se'n carregarà per crear altra vegada les condicions similars per tenir la nova oportunitat per aprendre.
Si hi ha s'ha après i no hi ha motiu de continuïtat com aquell projecte que arriba a la seva fi, cal saber separar-se amistosament i recordant el millor.
Si s'ha après i continua havent motius, projectes, per anar avançant junts, cal continuar.
És important sigui en una relació d'amistat, en una relació familiar, o bé en una relació professional, compartir algun ideal. És important tenir-lo present, perquè la comprensió, l'amor o devoció a l'ideal és el que farà que la persona no es perdi, que se senti centrada tot i les dificultats que es pugui trobar la persona pel camí.
En definitiva el que vull dir que cal tenir en compte que les persones en funció del seu temperament, tendeixen o bé a complaure els altres perquè valoren l'harmonia tot i que quan es van fent més grans, les coses canvien i hi ha altres persones que tenen tendència a complaure idees lògiques més que persones per alimentar la justícia. Quina és la millor tendència? Una té una focalització més propera el cor i l'altra a l'intel·lecte. La millor tendència serà aquella que en funció del context sigui més generosa i responsable.
L'actitud en el fons serà aquella que tingui per objectiu servir un ideal que estigui constituït per un principi, una llei, una veritat i a la vegada per un sentiment o intenció positiva, és a dir, em refereixo amb un estat mental que barregi la llum, la saviesa i la veritat.
Per tant en tal actitud una separació física només és això fisica ja que mentalment un pot estar unit a les qualitats que tingui amb agraïment. Per exemple en el cas de la mort d'un familiar, si un sap que pot connectar-s'hi amb agraïment per haver après les qualitats admirant-les, aleshores tal separació és una il·lusió.
Aspectes que uneixen o separen dependrà del nivell
d'internsiat d'nteressos i de complementarietat en diferents aspectes.
Major o menor complementarietat i afinitat en tema d'esports
El símil és el següent:
Per exemple si una persona té un nivell similar que un altra
en el joc del tennis, podran gaudir d'un bon match, en canvi si hi ha molta diferència de nivell, serà difícil que puguin aprendre
d'ells mateixos, és a dir que es complementin i també pot indicar una
disminució d'afinitat o interès per aquest esport. És probable que el
jugador és expert a part de tenir talent, pot tenir moltes més acumulades de
tennis a les seves cames
que l'altra.
Altres activitats poden ser les següets: gastronomia,
excursionisme, qualsevol altra esport, l'escriptura, la dansa, el ball, la
música, la política, etc.
No només ens hem de referir en les activtats relacionades
amb els hobbies sinó també en la feina. Això és molt important ja que ens demana molta atenció i energia. És important identificar
de que ens agrada treballar i fins i tot dins d'una mateixa professió
identificar aquells elements que són més gratificants, en què podem
desplegar més fàcilment les nostres habilitats.
Per això és molt important preguntar-se sovint, que és el
més important per a un, quins són els objectiu que un té, per aleshores escollir aquelles activitats que siguin coherents amb les
afinitats, motivacions, objectius i aleshores allà trobasr persones que ens complementin, que ens ajudin i que nosaltres podem
ajudar i fer bones aportacions. Lògicament hi ha activitats més en grup i altres més individuals, però al final qualsevol activitat
implica una relació amb alguna o altra persona sigui un entrenedor, un competidor, un company d'equip. Per exemple la natació, el t ennis i
l'atletisme són esports individuals però també es necessiten persones per desenvolupar-se.
El que jo vull di, és el fet que tot i que hi ha relacions
de compromís que cal acceptar, hi ha situacions de la vida que de manera
natural, no per anar en contra de ningú, sinó a favor d'unes
inclinacions, és preferible abandonar algunes relacions per establir-ne de
noves.
Seguint l'exemple de tennis, de la mateixa manera que quan
un jugador professional passa a ser top 100 deixa de jugar challengers en
general, aleshores es comença a enfrontar i a tenir com a rivals uns altres
tipus de rivals, en la vida també cal acceptar que determinades persones en
determinats moments de la nostra vida, ens ajudat mútuament amb algunes
persones i en d'altres moments de la nostra vida, els actors d'interacció són
uns altres.
De fet és normal, el que no és convenient és renunciar a a
tenir interaccions amb persones que encara el marge d'aprenentatge és important.
En definitiva, hi ha una imatge que vull recordar, que és un
concert de jazz amb jam session, de manera que els músics anaven desfilant.
El que era realment important, era la música, i els músics
feien el seu rol, la seva feina amb l'objectiu de servir l'ideal, transmetre
bona música.
Doncs és això fins i tot com a pares, cal assumir el rol el
millor possible i adaptar-lo a diferents contextos i edats dels fills, tenint
clar que el més important és la responsabilitat de fer-ho el millor
possible.
| ar | |
