La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 183. Sobre el dolor i el sofriment. Quina actitud adoptar?. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 183. Sobre el dolor i el sofriment. Quina actitud adoptar?. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’agost del 2013

183. Sobre el dolor i el sofriment. Quina actitud adoptar?

La imatge:

Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb equanimitat o acceptació amb la mínima expressió del sofriment.
Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb rebuig, aversió, temor, fugida, amb ànim d'evitació o d'atac per eliminar-lo i per tant amb una expressió elevada de sofriment.
Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb recreació.

L'exercici:

1. Observa un dolor sigui del tipus que sigui.
- Físic
+ Una mena de mal d'esquena, de genoll, de cap, de panxa, etc.
+ Una mena de mandra o recreació en la comoditat
+ Una mena de manca de domini dels instints (descans, alimentació i sexualitat)
- Emocional
+ Una mena de tristesa fruït d'un sentiment d'abandonament o de rebuig.  
+ Una mena d'odi  fruït d'una percepció d'haver rebut una humil·liació, traïció, i injustícia.
+ Una mena de por a perdre la salut, l'amistat, l'amor, la feina, o de tenir por a la mort.
+ Una mena d'excés de necessitat de protagonisme basat en l'espera d'una gran atenció o admiració. 
-Mental
+ Una mena de pensament superior envers els altres o orgull
+ Una mena de voler el mal dels altres o crueltat
+ Una mena de pensament de separació envers els altres o la gent d'altres països o cultures
2. Accepta el dolor tal com és, amb la seva identitat, varietat, intensitat, sense fer-li gaire cas, és a dir adopta la següent actitud.
+ Accepta el dolor, amb equanimitat essent conscient que té una durada temporal en lloc d'anar a darrera d'ell per eliminar-lo o fugir d'ell per evitar-lo.
3. Tracte el dolor sense recreació ni tampoc sense rebuig, aprenent l'ensenyança que es deriva, aprenent a connectar una associació entre pensament i dolor ampli més enllà de la reacció de recreació o rebuig que et permeti ser savi, que et permeti passar d'uns estats negatius a uns estats positius tals com:
- A nivell físic
+ Del mal físic a un benestar físic a partir del treball mèdic extern i intern i de la prevenció.
+ De la mandra a partir de l'activitat
+ De manca d'autodomini dels instints a la moderació i a través de la identificació d'un cos espiritual (amb l'ànima immortal) que redueixi la identificació amb la matèria.
- A nivell emocional
+ De la tristesa al sentiment de l'agraïment.
+ Del odi a l'acceptació i l'admiració
+ De la por a la confiança en la vida, amb un ésser que ens protegeix, que ens vol el bé, que vol que aprenguem a passar diferents vicissituds de la vida per ser més savi, amorós i lliure.
+ De la necessitat d'admiració al fet de donar-se la mateixa importància que els altres, al sentiment d'igualtat, de respecte.
- A nivell mental
+ Del orgull a la humilitat, de ser conscient que hi ha entitats o persones superiors en l'àmbit del amor, del pensament i de l'acció.
+ De la crueltat a la bondat, d'adonar-se compte que voler el mal dels altres és el propi mal i per tant que el bé dels altres és el propi bé.
+ Del pensament de la separació al pensament i sentiment de la unió, és a dir que tots estem en el mateix barco, és a dir que tots volem el mateix, la felicitat, la llibertat i la saviesa tot i que cadascú tingui les seves particularitats. 

Importantíssim: Per arribar a la tercera etapa, és convenient treballar en la virtut, tenir fe i paciència i sobretot demanar ajut perquè altres entitats superiors, l'àngel de la guarda ens doni revelacions per tal d'aprendre lliçons per esdevenir més valents, més amorosos, més savis, més justos, més bondadosos i més lliures.


L'explicació: 

Que és el que vol Déu o el Creador de nosaltres? Que volem de nosaltres mateixos? Que és el que vol la part més divina de nosaltres? Quina és l'actitud a afrontar davant el dolor?

Jo crec que hi ha diferents actituds.

- L'actitud castigadora, que un s'odia i odia els altres.  Per corregir aquesta actitud és important treballar el perdó a un i els altres davant de tal actitud, essent conscient que les persones no són bones o dolentes sinó que atrau bones o males entitats i que té poder d'atraure les primeres.
- L'actitud que es despreocupa de tot amb certa irresponsabilitat de les conseqüències dels seus actes. És important per corregir tal actitud, adonar-se compte que al final un atrau allò que emet i per tant millor ser responsable.
- L'actitud que accepta la situació, accepta la veritat i treballa amb el compromís de ser millor persona, a partir del que és, del que li agrada.

Certament penso que hem vingut en aquesta vida, en general a treballar virtuts, a perfeccionar-nos.
Si un creu amb la llei de la reencarnació,  el que ens passa de bé o de malament depèn del que hàgim fet en les encarnacions passades i el que fem en aquesta encarnació té una certa influència en el que ens passarà en aquesta vida però sobretot en les vides futures.
De totes maneres hi ha la frase coneguda de "el que és més important no és el que et passa sinó l'actitud que tens amb el que et passa". Per tant si un cerca feina sense èxit, per un costat és important acceptar la situació ja que posar-se nerviós és pitjor, acceptar la situació com un punt de partida per treballar millor la feina de de trobar feina sigui per treballar per algú altre o com a autònom o freelance coneixent el camí a assolir-ho, la motivació o creença de fer-ho realitat, i de l'actitud disciplinada per assolir-ho des del sentiment d'unitat, és a dir sense separació, sinó ja visualitzant que la persona ja té feina per petita que sigui.  

Els savis orientals distingeixen el dolor del sofriment, una cosa és dolor i és normal sígui provocada per una molèstia física, emocional o mental (pensament distorsionat), i una altra cosa és afegir-hi més llenya que és el sofriment. Per tant, és important veure les coses tal com són, ja que d'aquesta manera un pot anar purificant el seu cos físic, emocional i mental i anar evolucionant per tenir aquesta actitud cada vegada més equànime davant les vicissituds de la vida, que permet a la persona se més savi, a prendre la iniciativa d'estimar sense esperar ser estimat i sobretot a tenir un major autodomini físic i mental.

Amb la meditació o la capacitat d'autobservar-se un pot ser capaç d'adonar-se compte de les conseqüències negatives de determinats pensaments, sentiments i accions impures i injustes i les conseqüències positives de respectar les lleis de l'amor (per exemple veure a tothom com a fill de Déu o del Creador), dels pensaments justos, sentiments desinteressats i accions nobles per tal d'escollir el bon camí.
Si un presta atenció en la llum, hi haurà menys espai per la foscor i la persona anirà experimentant un canvi per bé en aquesta vida, sobretot la interior, és a dir que l'actitud davant del que ens passi serà més justa, sàvia, bondadosa, desinteressada i justa.

Tenim la mala associació del sentiment de victòria o fracàs en funció del resultat extern, per exemple en una competició esportiva. Cal canviar i erradicar aquesta forma de pensament, ja que és molt nociva i gens educador. Fa poc vaig sentir un tennista americà que va néixer el mateix dia i mes que jo, però divuit anys més tard, que en ell primer el varen educar per ser persona i després per ser bon jugador.
Fins i tot la mare d'en Xavi del Barça,deia que li feia més il·lusió que el seu fill hagués rebut el premi del millor company que haver rebut tants tornejos, ja que la persona és el que queda i el jugador qui més qui menys tothom se'n oblida.

En definitiva, m'animo i animo a les persones que si volen canviar algun tipus d'actituds, el que és important i rellevant o significatiu és adonar-se compte que si la conseqüència d'una actitud nova és beneficiosa, cal adherir-s'hi. El sentiment seguirà l'acció que hi sigui coherent però cal que el pensament també sigui coherent amb el sentiment. És a dir, la reflexió és la següent: "només t'animes a esforçar-te per tenir una nova actitud quan t'adones dels beneficis reals de tal actitud".

Una persona evolucionada és aquella que en lloc de reaccionar amb rebuig o odi a un insult, és capaç d'observar el malestar, i deixar-lo marxar, acceptant la situació difícil, associant-la amb la saviesa i la compassió que comporta estar per sobre de l'atac per posteriorment ser un exemple de llum.

Finalment comentar que no crec que Déu o la part divina més o menys latent que hi ha dins nostra, vulgui que sofrim, sinó que el que vol és que treballem, que ens sacrifiquem no només per nosaltres mateixos sinó també pels semblants i sempre per obtenir un benefici, que pot ser subtil.
Els exemples són immensos:
- L'esportista que se sacrifica, entrena i purifica el seu cos físic i es converteix amb millor persona. Pot sentir dolor però aleshores obté un benestar i sinó és així es perquè li manca saviesa, i passió i disciplina.
- La persona que ressa per la salut dels altres i posteriorment se sent immensament feliç i content sense raó aparent.
- El membre d'una ONG que ajuda els més desafavorits i rep a canvi mostres d'agraïment de manera que sent que la seva vida té significat.



Per tant, més que rebutjar el dolor i per tal de disminuir el sofriment, més val acceptar el dolor amb equanimitat i treballar en el camí de la virtut que és el camí de l'alliberament de tot tipus de sofriment amb fe i temps i les transformacions ja aniran venint.

Equanimitat, connexió amb l'ànima immortal, pau, actitud interna positiva, alliberament!