La imatge:
Un espectador d'un esdeveniment esportiu que pren partit per un equip o jugador en comptes d'un altra.
Un espectador que al cap d'un temps, s'adona que ni el seu equip és perfecte ni el seu rival és tant imperfecte. Sap veure les coses amb equanimitat fins el punt que sap felicitar el contrari si ha jugat millor.
El jugador de tennis que desitja el millor en el seu rival abans de jugar, perquè sap que si el seu rival juga bé, ell haurà d'esforçar-se i aprendrà molt més de l'experiència que si juga sense massa competitivitat.
L'exercici:
1. Mira un esdeveniment esportiu (un partit de tennis, un partit de futbol, etc.).
2. Escolta els teus sentiments o preferències. Si aquests prenen partit per un equip, accepta-ho, escolta.
3. Observa el teu desig que el teu jugador o equip preferit guanyi i el rival perdi.
4. Observa el sofriment o la por que les teves expectatives no es compleixin o les teves emocions i il·lusions de sentir que les teves expectatives es compleixin.
pensa que tot allò que no depèn de tu, és molt difícil que sempre es compleixi
5. Prioritza l'exhibició de les qualitats que es mostrin, del plaer de veure un esport en forma d'art amb equanimitat i independentment del resultat.
6. Observa els teus sentiments i com han canviat en el moment que acceptes qualsevol resultat, és a dir de manera que no t'empipes si perd el teu equip preferit, ni tampoc et sents exultant si guanya, ja que el que prioritzes és la valoració del resultat de la combinació de l'entrega, les ganes de fer-ho bé i la intel·ligència.
7. Observa la pau d'aquest sentiment d'acceptació i equanimitat davant del resultat.
La reflexió:
I perquè no experimentem aquesta capacitat de veure qualitats tants dels estimkats com dels adversaris? Saps que els teus jugadors preferits i els teus equips preferits són bons equips en la mesura que tenen rivals que saben estar a l'altura? Saps que les derrotes que et propicia el teu rival, és una lliçó per sentir-te més fort, per ser més savi i aprendre la lliçó per vèncer-la en el proper enfrontament? Per això, amb aquest sentiment d'agraïment de tenir rivals, podem encarar l'acceptació del resultat d'una manera més equànime. Si guanyem estem contents i si perdem amb esforç, ganes i seny, també perquè tenim una oportunitat i un estímul més important d'aprendre que si només haguèssim guanyat.
No es tracte de no estimar-se sinó es tracte de ser just, que guanyi el millor. Es tracte que guanyi l'espectacle, l'entrega, les ganes de guanyar i la intel·ligència cognitiva com emocional.
En efecte, de la mateixa manera que un aprèn a gestionar les emocions al tractar amb les altres persones, també aprendre a gestionar millor les emocions mirant espectacles esportius.
Salut,
ESQUEMA
Fa 3 mesos
