19. Sobre la transformació. Oració i suggestió.

La imatge: 

El deixeble que es guia per la intuïció. Obeeix unes lleis divines, les estima i les comprenc.

L'exercici: 

Versió a: 

1. Pensa en destinar almenys 12 hores al dia a estar atent, amb silenci amb un mateix i els altres i donar importància en cada cosa que fas, per anar entrant en la intuïció. Per exemple.
- 8 hores de son
- 1 hora de meditació o horació
- 2 hores preparar i menjar els àpats.
- 1 hora distruïda en 6 sessions de 10 minuts durant el dia com a petits descansos.

 2. D'aquestes 12 hores, en la mesura que sigues conscient i de les possibilitats:
2.a. Tingues els ulls fixats en l'horitzó (seu de sons) i una mica per sobre (seu d'imatges), en lloc de cap a baix (seu de pensaments i sentiments) en la mesura que puguis. D'aquesta manera aniràs aconseguint reduir l'acció desordenada de la ment.
2.b. Observa la respiració.
2.c. Quan d'alguna manera la vista ja està fixada, i la respiració és rítmica aproximadament, aleshores escolta el soroll del teu voltant sense jutjar-lo, observa'l i presta atenció el que solsament facis.  
3. Procura moure't de més poc a poc a més ràpid.

Versió b: 

1. Observa amb acceptació un problema, una situació, una relació, un desafiament, sigui amb un mateix o els altres.
2. Visiona, desitja, creu, tingues fe, actua en una direcció noble i justa, dotant-li d'una emoció positiva (la persona en una situació de competència entre desitjos i pensaments, escull aquells que li resulten més satisfactoris i emocionants, la persona més evolucionada es capaç de posar emoció o sentiment positiu en activitats nobles encara no proporcionin plaer, cerca el gaudiment mental que prové de la consciència de complir amb les virtuts humanes).
3. Abandona el control o despreocupat d'allò que no pots controlar, ocupa't de mantenir la ment en el bon ideal i accepta les conseqüències dels teus pensaments, sentiments i accions de manera que si són bons per la llei de l'afinitat et trobaràs més capacitat per fer front les dificultats amb un cert èxit.

Versió c: 

1. Respecte la voluntat dels instints. Pensa en la voluntat, el desig del Creador, i fer la seva voluntat, el bon ideal.
2. Respecte els sentiments. Genera sentiments de pau, i amor al voltant de manera desinteressada. És el que s'anomena oració de sentir el sentiment.
3.Respecte els pensaments. Escolta la veu interior que et permeti tenir llum per prendre decisions, generar sentiments i fer accions tendents a ser justes i nobles.

En defnitiva es tracte de ser responsable dels propis estats d'ànim i ser receptiu de les influències celestials i emissiu d'aquestes bones influències a la terra.  

Explicació: 

Una de les diferències que permeten distingir a una persona més evolucionada respecte a una altra, és la capacitat d'atenció sobre els propis pensaments i sentiments. En la mesura que un vulgui dominar-los, no podrà, en el moment que s'escolta a ell mateix, aleshores tindrà la capacitat de dirigir-los d'alguna manera, apartar-los, acostar-los, redefinir-los, etc. És a dir una persona menys evolucionada va darrera dels pensaments i sentiments i en canvi una persona més evolucionada no es queda absorbit per a ells, sinó que els observa i pot prendre la decisió de deixar-se alimentar per a ells o al mateix temps si considera que són beneficiosos, fins i tot es capaç de ser conscient de la creació de bona part d'ells o bé de la seva responsabilitat per atraure'ls siguin d'una o altra naturalesa. En definitiva, es com la persona que condueix a no sap a on, o bé que condueix essent conscient en la direcció que es dirigeix. La diferència és important.

Una altra diferència es troba, en la capacitat de la persona de deixar-se alimentar per les entitats superiors o celestials obeint les lleis divines, estimant la vida tal com és, per exemple. Cal ser molt humil per aconseguir això de manera conscient.

Una altra diferència, rau en el fet de conversar intuïtivament amb un mateix, sense massa racionalitzacions de manera sàvia, considerada i atenta, en lloc d'ignorant, desconsiderada, i imprudent.

Una altra diferència, rau en el fet d'adonar-se que una part del sofriment que un pateix és fruït de concebre la realitat distorsionada i fins i tot egoista, i això és una bona notícia, ja que un s'adona que quan té el poder de canviar d'actitud davant el que li passa, amb una actitud equànime, acceptadora, noble, justa i recte sense reacció sigui positiva (aferrament) o negativament (rebuig), aleshores un comença a dominar els seus pensaments i sentiments, obtenint certa pau ja que abandona o observa de lluny les recreacions absurdes que li han provocat molt de sofriment.  

Es tracte per un costat de desitjar la puresa, la justícia, i aleshores deixar que la vida s'expressi com vulgui. Es tracte de tenir intencions, procurant que siguin correctes i aleshores acceptar els resultats amb desaferrament, assumint responsabilitats dels propis pensaments, sentiments i accions i viure per anar fent correccions i reajustaments. Segons unes persones que vaig escoltar en el programa de radio "l'ofici de viure", la direcció d'aquest comportament, portaria la persona a ser conscient que no es tant important, que és un més d'un gran Univers, i que començaria a experimentar que no hi ha res que decideixi o ordeni, ni la vida decideix o ordena per a ell, ja que la vida és ell o dit en altres paraules, el que decideix és el mateix que vol la vida, i per tant no hi ha conflicte, hi ha harmonia i pau.

Un dels invitats també comentava que els pecats eren els següent. No donar-li a la vida allò que un té, donar a la vida allò que no té, identificant amb un personatge idealitzat que no hi ha massa lligam amb el personatge real i la mandra a escoltar-se o distingir el que un té i el que no té.
Només afegiria, que l'autoconeixement, l'acció, els errors, els encerts són missatges que ens acosten en el nostre interior per anar desgranant el que un ha vingut a fer en la vida per fer la seva missió.

En definitiva, voluntat i acceptació, inconformisme i conformisme, que condueix a l'individu en experiències positives i doloroses, les quals sovint l'ajuden a fer més forta les cicatrius i més decidit a viure cap el que un és independentment del que un li agradi o desagradi d'entrada, i tenir la consciència tranquil·la d'haver fet el màxim que ha pogut, estimant el que un fa.


La claredat i la manca de distorsions mentals van fent acte de presència per la persona evolucionada respecte a una etapa anterior.

Salut!