191. Sobre el silenci. L'obediència a la intel·ligència superior (2).

La imatge: 

La persona que la ment li juga males passades, ja que va darrera d'una a una altra preocupació, en front a la persona que es capaç d'observar i experimentar els pensaments i els sentiments associats sense tenir necessitat d'anar a darrera d'ells.

L'exercici: 

a. Escolta el teu cor o les teves pulsacions per minut
b. Observa la teva respiració.
c. Inspira lentament, reté l'aire uns segons i espira normalment.
d. Fixa la mirada en un objecte durant 5 minuts i estudia'l.
c. Fixa la mirada en un punt i imagina't un determinat escenari, realitzant una activitat, sigui tocant un instrument en un concert o en una audició, sigui llegint un llibre, sigui jugant a tennis, sigui nedant al mar, sigui pujant una muntanya, sigui conversant amb una persona intel·ligent o amb la natura.
e. Menja lentament de manera que traguis quan l'aliment sòlid sigui pràcticament líquid i l'aliment líquid havent-lo tractat com a sòlid a petits glops.
f. Escolta els xiuxiueigs dels ocells i res més o la brisa marítima o qualsevol sensació amb equanimitat.
g. Fer un dejuni de 24 hores de dinar d'un dia a dinar d'un altra, sense haver de fer grans treballs. 
h. Practicar la meditació sobre una concepte o qualitat (la generositat) sense intel·lectualitzar, només pensant en alguna imatge relacionada i esperar rebre revelacions.
i. Observa el conjunt de desitjos que tens i sent com disminueix la necessitat de satisfer-los. 

Explicació: 

La ment necessita estar ocupada i necessita aliment.
Els obstacles de la ment són varis i poden ser els següents:
- El desig cobdiciós.
- El rebuig, ira o còlera.
- La delusió (engany que pateix la ment).
- La inserenitat.
- El dubte persistent.

En la pràctica del silenci, en la pràctica d'escoltar-se i en alguna activitat de les descrites en els exercicis que serveixi per focalitzar i centrar la ment en una activitat, s'aconsegueix amb el temps que la ment segueixi a l'ànima, a l'esperit, a la vocació i el propòsit de la persona en lloc del revès. Aleshores un té la sensació d'un cert alliberament, es capaç de sentir una certa innecessarietat de fer, i de la importància del ser i posteriorment una certa necessitat de fer quelcom a la vida en base el que un sent com a correcte, en base
a la seva vocació i propòsit, en base a un sentit i significat que proporciona a la persona una certa tranquil·litat de consciència.
Si un és capaç d'observar la ment, el desordre emocional i físic que provoca els desitjos cobdiciosos, la separació, el rebuig i la intolerància, les distorsions mentals que pareix la ment, la inserenitat del cos a partir de determinades emocions provocades per pensaments atemorits, els dubtes persistents i obstaculitzadors de qualsevol obra, ja ha fet un pas endavant en la capacitat d'observar la ment. Més que dominar la ment, prefereixo dir que és preferible observar-la, perquè? Voler dominar la ment és massa agoserat i implica una intervenció de la voluntat, que sovint no s'obté bons resultats a mig termini. De la mateixa  manera que no és productiu voler que els altres pensin com un ho fa en algun aspecte, ja que les persones són lliures de pensar el que vulguin, tot i que hi hagi maneres de condicionar a determinades persones a pensar d'alguna manera, doncs tampoc és massa productiu voler que la nostra ment segueixi una determinada direcció, ja que sovint quan s'intenta que segueixi una determinada direcció, es revela ja que l'individu ho sol fer des del paradigma de la separació, com si la ment fos una cosa separada a l'individu i que l'hagués d'obeeir. La ment està influïda per altres ments, per altres entitats i per tant és millor acceptar-la tal com és, i millor voler observar la ment. Observar en lloc de controlar, denota una actitud més humil, amigable, unificadora i no separadora. I des d'on es pot observar la ment? Des de l'esperit a través de la identificació amb l'ànima superior, que es caracteritza per una consciència que està a dins nostra amb major o menor mesura o de manera més o menys latent, i que es caracteritza per ser estable, pacífica, observadora, guaridora. Per tant, aleshores a través de l'acceptació, la podem dirigir. De la mateixa manera que si tractem bé a un fill, deixeble o individu és probable que ens escolti, si escoltem, observem a la nostra ment, és més probable que sigui més fàcilment suggestionable als missatges que nosaltres li transmetem a través de la nostra ànima. L'obediència natural i duradera, és producte de l'amor i per tant en la mesura que siguem capaços de tractar millor la ment, serem capaços de descobrir la informació distorsionada que existeix, i de ponderar-la, filtrar-la i purificar-la adequadament en funció del context en què es trobi la persona. Aleshores en la mesura que l'individu sigui capaç d'escoltar-se interiorment i interactuar amb el món exterior de manera unida, i observar la ment, aquesta serà més fàcilment dirigida, i evitar així ser dirigida pels seus capricis.
Per exemple si un té gana i observa la gana, serà més fàcil que sàpiga dominar aquest impuls i menjar lentament. Si un té ganes d'estudiar moltes coses, serà més fàcil de posar ordre i prioritats si fa una llista de les coses que vol estudiar i observar-les i així preguntar-se la seva utilitat.
Si un té ganes de fer esport, és preferible observar-se en lloc de caure en l'impuls de fer qualsevol activitat i acostumar al cos a un determinat hàbit que fet d'una manera responsable i harmònica amb l'individu pot ser molt sa però també pot ser molt insà si repercuteix en un desequilibri en la persona. A través de l'observació, un pot decidir millor el tipus d'activitat a desenvolupar, la finalitat, la motivació. A través de l'acció, és convenient que l'individu s'observi, si realment se sent enfortit o pel contrari empobrit. Sovint les activitats no són bones o dolentes per elles mateixes, sinó que en funció de les intencions, les actituds que un desenvolupi se sentirà més o menys enriquit o empobrit. Una persona pot jugar a tennis amb certa impaciència per obtenir resultats i amb una certa angoixa que li privi de gaudir de l'activitat, fins al punt que si és capaç d'observar-se, pot saber aturar tal actitud i començar a focalització l'atenció en els moviments, en les sensacoins per posteriorment jugar de manera més relaxada i amb acceptació a qualsevol mena de resultats.




Per tant, no es tracte de rebutjar tots els estats que provoca tots els obstacles mentals, sinó que es tracte de  reconèixer-los no solsament com actor que experimenta sinó com observador que els observa i aleshores la persona al estar connectat amb el seu centre, amb la seva ànima, es capaç de col·locar-se en el seus oposats, és a dir en lloc de la cobdícia, la moderació, en lloc del rebuig, el respecte, en lloc de la delusió, la capacitat de veure les coses tal com són, en lloc de la inserenitat, la serenitat i tranquil·litat d'esperit, en lloc del dubte, la decisió meditada i amb cert grau de convicció.

Passar d'un estat a un altra no és una qüestió d'un moment a un altra, però cultivar l'atenció sobre un mateix, és una de les tasques o feines més importants que un pot fer. Treballar i viure la vida sense estar connectat en algun centre interior que proporcioni serenitat, amor, valentia, tranquil·litat  provoca angoixa i desequilibri, en canvi viure amb una certa connexió amb la mare naturalesa, dóna força, salut, vigor, saviesa, amor, pau.
És convenient cultivar l'atenció amb un mateix i evitar preocupar-se de viure sota les regnes dels desitjos o  capricis o ser víctima dels obstacles mentals. Quan es cultiva aquest hàbit, les coses per si soles flueixen i es posen en ordre, en harmonia encara que lògicament qualsevol nova actitud requereixi intenció, temps i paciència. Cal treballar sense esperar rebre resultats, aquests ja aniran arribant i la persona anirà evolucionant o incrementant la seva consciència i confiança amb l'interior en la mesura que treballi.

Per exemple, en el món del a formació, no es tracte de saber i tenir molts coneixements si després no sabem com utilitzar-los. Per tant, es tracte de seleccionar aquelles matèries que tinguem certa afinitat, cert amor, per dedicar-nos i aplicar els coneixements relacionats per fer contribucions sigui en la vida professional com també domèstica. Ja ho diuen, quan més tens, més endeutat estàs i per tant més obligat estàs de retornar quelcom a canvi, per equilibrar la balança entre el que un rep i el que un dóna. Si un viu des de l'interior, poc a poc, anirà veient quina és la seva missió en aquesta vida, per posteriorment utilitzar els mitjans necessaris i adequats per assolir fins que siguin positius en l'avenç no només científic, econòmic i cultural sinó també moral.

Lògicament, en funció de les situacions en què una persona es trobi, els contextos, els desafiaments seran uns o altres per tant, és d'esperar que en aquest procés de cultiu de l'atenció i la purificació de la ment, es trobi en situacions difícils, i alguns errors. Forma part del procés d'aprenentatge i si un té constància en aquest treball, aleshores pot observar la seva impulsivitat, és capaç d'aconseguir que no s'hi deixi portar, fins que un dia arribarà a sentir els obstacles mentals des de la llunyania i pràcticament no se sentirà afectat, perquè haurà cultivat una pau i estabilitat mental envoltat de pensaments justos i sentiments de bondat que seran una barrera infranquejable pels enemics de la ment. La ment estarà supeditada a treballar al servei de l'esperit.
Un hàbit interessant a realitzar consisteix en fer passar els pensaments pel cor perquè aleshores al integrar la part racional i la part sentimental, molts pensaments poden agafar un altra color, és a dir en lloc de separar, distingir, des d'un context de la separació, o pot fer des d'un context d'una certa unió. Preguntar-se si els pensaments són justos i els sentiments bondadosos, també és una manera d'anar configurant una manera de pensar que ens doni alegria, vigor, saviesa, amor i salut en lloc de malaltia, tristesa, separació, ignorància i distorsió.

En definitiva, es tracte de tenir paciència i no voler obtenir resultats ràpids en algun d'aquests exercicis que realitzeu o algun de similar que s'ajusti millor a les vostres necessitats. Es tracte de gaudir de l'experiència de l'art de l'atenció, de fer millores a través de la naturalitat i llavors un ja anirà percebent resultats.

La qualitat del silenci, pot estar relacionat amb l'equanimitat, és a dir de no reaccionar rebujant allò que ens desagrada, de recrear-se o aferrar-se en allò que ens agrada sinó senzillament acceptant les experiències de la vida tal com venen i actuant en base a principis i valors que siguin bondadosos i justos. Això és un art, l'art de la vida. No es tracte de matar el desig, es tracte de desitjar allò que un cultiva, allò que un es fa mereixedor, allò que a un el fa més responsable, just i bondadós, allò que estigui en coherència amb la pròpia missió i propòsit.

La qualitat de la puresa mental contribueix a la no interferència de la ment. Per tant, la persona aprèn a actuar sense la interferència dels judicis fets des de la separació, des de pensaments que separen la persona del seu ideal, sinó sota el guiatge o judicis fets des de la unió, amb la influència de l'acceptació, del amor, des de pensaments que uneixen la persona del seu ideal.
En l'exemple anterior del tennis si el jugador en lloc d'estar pendent del resultat, la qual cosa fa que la persona tingui dificultats en guadir de l'experiència, el tennista aprèn primer a gaudir de l'experiència, després a millorar la seva actuació, després a esperar un resultat fins que finalment es capaç de jugar integrant tots aquests elements, el gaudiment, l'aprenentatge físic, tècnic, tàctic i estratègic i a saber guanyar, serà més feliç. Si el tennista s'anima en lloc de recriminar-se quan comet errors, tindrà més possibilitats de tenir una bona actuació i sobretot el més important gaudir de l'experiència.

Sobre alguns dels exercicis m'agradaria fer alguns comentaris.

Quan escoltes el teu físic, és una manera de recordar la importància d'escoltar el nostre cor, la nostra intel·ligència superior, la veu interior, la intuïció, més enllà de qualsevol racionalitat.

Quan observes la teva respiració, és una manera de sentir-te protegit davant de la informació o el soroll exterior, per tant una manera de sentir-te centrat tot i que a l'exterior hi hagi certes amenaces. Et permet relaxar-te i no caure en cap tipus d'angoixa.

Si saps fer poques respiracions per minut ets capaç d'aprendre l'art del autodomini dels instints.


Si fixes la mirada en un objecte durants uns instants, els que vulguis, augmentes la teva capacitat de concentració si a més t'imagines un paisatge en un punt, augmentes la teva habilitat de visió. D'aquesta manera pots aprendre l'art de l'autodomini de la ment.

Si menges lentament, amb agraïment a la mare naturalesa per l'aliment que reps, amb la suficient atenció de manera que no t'empassis res que no estigui suficientment triturat, capturant l'aire, oxigen necessari, és a dir mengant sense presses, guadiràs més, t'alimentaràs millor, no tindràs tanta gana i tindràs més autodomini i per tant menys angoixa que si menges ràpid.

Si en lloc de tenir la ment dirigint en els teus pensaments, t'atures per tal d'escoltar els sons de l'exterior i interior (respiració), aleshores si escoltes el teu voltant, deixaràs de banda el teu soroll intern i et sentiràs més enèrgic.

Fer dejuni de 24 hores, de dinar a dinar, bevent líquid i amb la condició de no fer massa exercici, ajudaràs al teu organisme a purificar-se, els teus enzims interiors estaran de vacances i per tant podran fer altres activitats com netejar impureses, i et sentiràs més lleuger.

Practicar meditació sobre temes lluminosos, virtuts, emetent un pensament i escoltant algunes revelacions i introspeccions al respecte, t'ajudarà a entrar en contacte amb la saviesa interior.

Sembla mentida, però però per aconseguir certa habilitat en tals exercicis, cal direcció, estima i disciplina per practicar-los. No cal que siguin tots, i no s'ha d'esperar resultats a curt termini, de la mateixa manera que tampoc s'aprèn a jugar a tennis o un nou idioma en tres dies. El que és important és seleccionar algun d'aquests exercicis i ser constant ja que d'alguna manera tots ells ajuden a la persona a entrar en contacte amb l'ànima, i aleshores un nota una nova realitat.

El silenci, l'obediència també estàn relacionat amb la paciència, amb la capacitat d'esperar que les coses succeeixin. Si en lloc d'esperar resultats exteriors, nosaltres ens centrem en treballar interiorment, tindrem més poder sobre nosaltres mateixos, menys pacients d'aconseguir resultats, menys ansietat notarem. Si en lloc de desitjar quelcom exterior com un fi, sinó com un mitjà per aconseguir el fi de ser més savi i lluminós, si un es capaç de desprendre's de la matèria i utilitzar-la la que convé per fer l'obra que hem vingut a fer, aleshores l'harmonia comença a aparèixer. Quan dirigim la mirada en la nostra actitud i no tant en la resposta que obtenim de les nostres accions amb unes determinades expectatives, aleshores, les frustracions, angoixes per no obtenir resultats o determinats assoliments desapareixen ja que el nostre desig d'obtenir uns resultats tenen una intensitat més dèbil que el desig del treball interior, d'elevar la nostra concentració en una activitat que estimem. Esperar resultats estar bé, ara bé millor acceptar que apareixin quan la naturalesa ho decideixi. Tot producte, requereix el seu procés de maduració per tant no té sentit forçar i voler ser quelcom quan encara no hem superat determinades proves. No té sentit que un nen vulgui ser un adult quan encara no ha passat per l'etapa d'adol·lescència. La veritat, el resultat de les accions que no ens agradin poden ser una cura d'humilitat perquè demostra que les nostres expectatives eren errònies i ens poden donar pistes de com fer les coses i per tant ser més savis per descobrir les lleis, els mètodes, els coneixements, les motivacions necessàries que es requereixen per aconseguir tals objectius. Per tant, encara que la societat valori l'èxit, cal adonar-se que és més important l'èxit interior que l'exterior i acceptar amb equanimitat quan l'èxit interior es transforma també en una mena de reconeixement exterior. En una societat tant accelerada, cal saber avançar amb el ritme natural si un vol protegir la seva salut, cal saber renunciar a moltes coses menys aquelles que són importants per l'avenç, el nostre propòsit i missió. Cal renunciar a seguir el ritme de les exigències i autoexigències que cerquen el lucre, la comoditat personal, l'atenció dels altres, l'èxit material, el domini dels altres, i seguir el ritme i música interna i utilitzar allò material i extern a nosaltres que sigui estrictament necessari de manera justa i agraïda per alimentar-se interiorment per alimentar la vida de manera positiva.
Tal com diu l'Ona Cardona (música, clarinet solista) cal submergir-se en el ritmes per oblidar-se de l'autoexigència, de la perfecció en l'execució, oblidar-se d'un mateix i obrir-se en el ritme que s'esdevé.
Una manera de treballar la paciència, és observar la impaciència, i adonar-se compte de les conseqüències de mantenir una actitud pacient enfront a adoptar una actitud impacient, aleshores un s'adona compte que té un cert poder interior d'escollir el camí que sigui més saludable.
Una altra manera de ser més pacient a l'espera dels resultats de les nostres accions, és imaginar que allò que esperem ja ho estem rebent o experimentant d'alguna manera, aleshores en lloc de sentir-se mancat, un sent l'abundància i l'agraïment dins d'ell.
Les presses són males companyes de viatge al igual que la peresa de la immobilitat.Cal adonar-se compte que per molt correm no necessariàment s'arriba més ràpidament a destí. Per exemple, un esportista pot entrenar moltes hores i fins i tot amb certa motivació per si d'alguna manera fa algun gest tècnicament poc eficient, estarà limitat. Per tant, potser és més equilibrat prestar atenció en els gestos, els moviments de la mateixa manera que al prestar atenció en les sensacions i motivacions i les hores de pràctica que cal atendre per aconseguir una determinada habilitat. A més, treballar sense descans, pot fer que sorgeixin lesions, i un nivell de cansament que pot ser perjudicial des del punt de vista motivacional.
En definitiva, cal tenir en compte que la paciència, és una funció de la manera de ser d'un mateix,d'una decisió individual a partir de la reflexió, de l'educació o creences o influències més properes, del entrenament.

Els beneficis del cultiu del treball interior i de la paciència són varis, des de molts punts de vista. Ser amo d'un mateix des d'un punt de vista instintiu, saber aprendre a viure una mica per sobre de determinades circumstàncies  des d'un punt de vista espiritual, saber aprendre a observar les conseqüències de determinades decisions des d'un punt de vista intel·lectual i reflexiu, saber distingir els desitjos de béns exteriors necessaris pel desenvolupament de la missió i desenvolapament dels que són innecessaris, utilitzant amb moderació, agraïment els primers, i renunciant als segons des d'un punt de vista emocional o sentimental, a disminuir els índexs d'estrès i els problemes associats (cardiovasculars), des d'un punt de vista de la salut.

En definitiva es tracte de viure de manera més desinteressada, més pacient, més lliure dels nostres impulsos i emocions, identificant-nos amb l'esperit, amb l'ànima, amb una entitat estable.

Cal saber-se oblidar d'un mateix per escoltar la veu superior i posar-se al treball al seu servei, ja que aleshores la persona nota una nova essència, es comença a identificar amb un nou ser i es torna poc a poc en més lluminós, pur, bondadós, savi, valent, segur, i just.

Salut!