La imatge:
Observant la vall des de dalt del pic.
L'exercici:
Recorda una cosa:
Sigui quina sigui l'activitat que desenvolupes, actua, sent, pensa des de dalt, des de la consciència, des de dalt del pic de la muntanya.
Sovint estaràs instal·lat en les emocions, en les preocupacions, en les racionalitzacions, en les sensacions, i de manera separada amb la teva consciència, i aleshores és important tornar-te a connectar amb la consciència, ja que aleshores un no és tant vulnerable al desequilibri. Com? Observant la respiració. Els exercicis de respiració a través de la meditació no només tenen per objectiu centrar l'atenció en un moment donat, sinó també perquè en siguem conscients vàries vegades durant el dia, sense deixar d'estar connectat amb les activitats que un desenvolupa.
Per exemple en el caminar un pot inspirar fent tres o quatre passes i espirar fent 4 passes, i prestar atenció al inici i llavors un es pot deixar portar per aquest ritme ja interioritzat, com aquell qui interioritza i aprèn de memòria una partitura i s'expressa deixant-s'hi portar.
En el menjar un pren consciència quan té la ment, el cor i l'ànima en l'acte de menjar, pensant com si fos l'activitat més important a realitzar en aquell moment.
En el moment en què una persona, s'integra es capaç de generar sentiments tals com la compassió, l'abnegació, el desinterès i gaudeix en l'expressió de tals sentiments i estructures de pensaments.
L'explicació:
Un individu fent exercici físic molt involucrat.
Un home emocionant-se a través de la música.
Un home visquent en la seva ment i en les seves racionalitzacions.
Un home visquent a través de les seves oracions.
Un home visquent a través de les seves meditacions.
Un home vivint la vida, amb integració (cos, cor, ment i consciència de la divinitat).
El cos s'identifica.
El cor suma.
L'intel·lecte separa i distingeix.
L'ànima multiplica.
L'esperit reparteix.
El que és important és l'equilibri i també la integració dels diferents cossos, donant més importància a l'esperit que es manifesta a través de l'ànima, és a dir la seu de pensaments i sentiments que llavors es tradueixen en accions.
Estem en una societat massa racional, de manera que la persona ha de ser conscient dels intercanvis que fa, i ser conscient dels seus dèficits per aleshores saber de què s'ha d'alimentar per equilibrar-se per aleshores donar fruïts i proporcionar estabilitat, alegria, pau i llum.
Quan condueixes i ets conscient de la teva presència.
Quan cantes i ets conscient de la teva presència.
Quan estudies i ets conscient de la teva presència.
Quan cuines i ets conscient de la teva presència.
Quan converses i ets conscient de la teva presència.
Quan jugues a tennis i ets conscient de la teva presència.
Quan toques un instrument i ets conscient de la teva presència.
Quan mires una persona amb amor i ets conscient de la teva presència.
Quan resses i medites i ets conscient de la teva presència.
Aleshores ets més conscient i la teva consciència creix.
La teva consciència és com un actor que el porten en diferents escenaris i diferents viatges, i pràcticament no es queixa, senzillament es limita a fer el millor possible, a estimar de manera desinteressada, a comprendre millor les lleis de la naturalesa, i a comunicar-se amb el seu Àngel de la Guarda.
En definitiva, aquell qui es va situant en la consciència, se situa en l'amor vertader, en la saviesa i en la voluntat impersonal.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
