La imatge:
L'equilibri entre la gana i la gula, la generositat i la cobdícia, la informació i la desinformació, l'idealista i el materialista, la comunicació externa amb la comunicació interna.
L'exercici o procés:
1. Quan menges, ves a poc a poc, quan el teu cos et demana menjar més sense tenir més necessitat realment ja que estàs prou ben alimentat, aleshores espera uns segons.
2. Observa't i t'adonaràs que el desig va desapareixent.
3. Aprecia't pel fet d'autodominar-te.
Doncs això passa en tot, quan vols ajudar massa, atura't, reflexiona i aleshores sabràs ajudar de manera més desinteressada i útil i fins i tot genuïna.
Quan vols massa possessions, coneixements, admiracions, atura't i t'adonaràs que és absurd i aleshores al ser més auster, la persona esdevé més lliure.
Hi ha activitats i impulsos que un ha de trobar l'equilibri, n'hi ha d'altres que les ha d'ignorar o transformar, per exemple quan un li venen ganes d'insultar a algú, millor que s'aturi, que observi l'odi i s'adonarà que va desapareixent, fins i tot en convertir-se en admiració.
L'explicació:
A mi a vegades em passa el següent.
Quan més menjo més ganes tinc de menjar, quan menys menjo tinc menys ganes de menjar.
Quan hi havia una època, més de jove, que sortia per les nits, més ganes en tenia i quan menys sortia menys ganes en tenia.
Quan més estudio més ganes tinc de saber més coses i quan menys estudio menys ganes en tinc.
Quan més m'informo del món exterior més ganes tinc de saber coses, quan més ganes d'estar en comunicació amb mi mateix, més ganes en tinc.
Quan més escolto música, més ganes en tinc, quan menys n'escolto menys en necessito.
Quan més idealista sóc més ganes en tinc de ser-ho, quan més materialista em torno més ganes en tinc de ser-ho.
I la llista continuaria,...
Com arribar al desitjat equilibri? Essent conscient que cada moment requereix la seva atenció i hi ha moments de per tot.
Si per exemple estàs estudiant i la veu interior et diu que ja n'hi ha prou, i en canvi l'ego et diu de continuar, cal aturar-se i deixar d'estar confús i escollir aquella veu que és més important, és a dir, la veu interior. Una manera eficaç d'aconseguir-ho és fixant l'atenció en la següent activitat associant-la amb una emoció o sentiment positiu. Per exemple, si el cos ens està dient que ja n'hi ha prou d'estudiar, la persona pot dirigir la seva atenció en passejar, tocar un instrument de música, conversar amb un amic, associant aquesta nova activitat amb una emoció o sentiment positiu. D'aquesta manera o estrategia, serà més fàcil posar punt i final amb una activitat que ja ens estava cansant.
És important actuar en els moments inicials, és a dir reaccionar positivament en el moment que la veu interior diu, ara toca una altra cosa, o ja n'hi ha prou perquè sinó la persona tendeix a l'excés d'una activitat i l'escassedat d'una altra i a patir en cert sentit a un cert desequilibri. Certament les necessitats de cada persona són diferents i també en el pas del temps canvien, per tant per cada persona el sentit del equilibri serà diferent perquè té una naturalesa diferent. Però també és cert que en el fons tots tenim una naturalesa molt similar. Tots necessitem alimentar-nos d'alguna manera en els diferents plans, és a dir el físic, l'emocional, mental i també espiritual.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
