La imatge:
L'estudiant persistint en la seva activitat.
El jugador de tennis que no llença la tovallola ja que creu que fins l'última jugada pot passar de tot.
L'exercici i explicació:
Mentre dus a terme una activitat, tingues en compte que sempre hi ha un inici (escalfament), d'acció inicial, consolidació i finalment relaxació i finalització.
Persistir té a veure amb l'actitud mental de continuar una determinada activitat, per descobrir nous coneixements, profunditzar i aportar-hi quelcom nou, en definitiva per tal d'anar construint l'objecte de l'activitat.
Per tant una de les qualitats és la continuació. Perquè hi hagi continuació ha d'haver direcció o propòsit, atenció, motivació i disciplina. Si no hi ha direcció, tard o d'hora no hi haurà més motius per continuar una activitat, per consolidar-la. Si no hi ha motivació, no hi ha acció o emoció. I si no hi ha disciplina en una acció difícilment s'obtindran resultats perdurables en el pas del temps.
La qualitat de continuïtat té a veure amb la paciència. Difícilment s'obtenen resultats si no hi ha paciència, per tant és molt important treballar i saber esperar. De la mateixa manera que per fer molts kilomètres sigui corrents, caminant, o amb altra mitjà de transport que el propi cos, sovint es necessita anar per etapes, la naturalesa que és sàvia també necessita el seu ritme per assimilar coneixements, i habilitats per obtenir fruïts.
En una societat d'excessius estímuls, crec, que la persona intel·ligent no és només la persona capaç d'absorbir molta informació per fer-ne un ús intel·ligent de manera que fins i tot creï coneixement, sinó que també és la persona que sap discriminar la informació, prioritzar, focalitzar i posar atenció en allò que val la pena pel seus propòsits i això implica fer renúncies. Ja ho diuen, la naturalesa exigeix no que siguem perfectes sinó que treballem per la perfecció i per tant que ens dediquem a poques coses ben fetes que moltes i poc ben resoltes.
I finalment perquè hi hagi persistència en una activitat és necessària la motivació, entusiasme, en allò que un fa, aleshores quan fins i tot la persona estima el que fa, arriba a un nivell anomenat de flux mental en què sembla que el temps no passi per aquella persona.
Per tant, si la persistència té a veure amb la focalització o direcció, la motivació, i la disciplina amb paciència, és a dir sense anar amb presses, quins són els obstacles?
1. No tenir direcció.
2. No estimar prou l'activitat.
3. No saber esperar, anar amb presses.
Com que els recursos atencionals són limitats, el que passa és que l'individu sovint es veu amenaçat per moltes distraccions, de manera que tendirà a posar més atenció en aquella que li promet més emoció. Ara bé, si la persona sap realment el que li convé, no els petits plaers temporals, sinó el gaudiment de completar determinades activitats, sabrà renunciar a moltes temptacions a distreure's. El que és important és que l'individu no perdi el seu centre, que identifiqui realment el que li agrada o motiva i aleshores sàpiga treballar per un objectiu, ideal fins i tot fent certs sacrificis tenint posada la ment en els beneficis conseqüents.
Per exemple si un vol llegir un llibre i al mateix temps fan un partit de futbol, haurà de decidir entre fer dos coses que li agraden. Haurà de distingir el nivell de satisfacció no només en el moment de fer una o altra activitat sinó que també sobretot pensar com se sentirà posteriorment. Si per exemple ha estat un dia molt intens, l'individu necessitarà distreure's, descansar i mirar el partit amb una actitud atenta i relaxada pot ser positiu per les neurones. En canvi si ha estat un dia que ha fet poc treball mental, probablement serà més recomanable que llegeixi . Sempre pot mirar la primera part i posteriorment llegir.
Val la pena comentar, que certa distracció i descans és positiu, i persistir en una activitat sense prou amor i prou direcció, produeix desequilibris i cansament. Per exemple si un es posa a desenvolupar un negoci, sense prou direcció, al final per molta fantasia que tingui, serà convenient acceptar els fets i fer canvis importants o bé abandonar l'activitat.
També cal destacar que la persistència ha d'anar acompanyada d'un equilibri, és a dir no només en fer exercicis físics, estudiar, practicar un instrument, sinó també sobretot en activitats com la relaxació, meditació i oració. Tot dependrà de les necessitats i objectius del individu. Amb això vull dir que persistir amb diferents activitats, implica saber començar i acabar activitats per iniciar-ne d'altres i estar satisfet en la mesura que un camina i avança en la direcció correcta.
I finalment la persistència perquè sigui més eficient ha d'anar acompanyada de bons ideals i amb fe, perquè les activitats en què un s'involucri siguin fructíferes, positives, bones. Per exemple la humilitat. Si la persona es fixa objectius molt elevats en una activitat (sigui en l'aprenentatge d'una partitura musical per exemple), aleshores al no obtenir resultats a curt termini mínim que tothom necessita per sentir-se motivat, pot caure amb la frustració i el cansament i amb la possibilitat d'abandonar l'objectiu i l'activitat. En aquest cas l'obstacle ha estat una manca de claredat, una manca de direcció, un signe d'orgull ja que si la persona és més humil, s'adonarà que la naturalesa exigeix que un prosperi però sense que suposi grans traumes al sistema nerviós i és més raonable fixar-se objectius més fàcils d'aconseguir però que també requereixin un treball, que pretendre aconseguir allò que no és possible amb el temps que s'ho planteja.
Com exercici. Pensa amb una activitat qualsevol. Persisteixes? Tens objectius? Són raonables? Que fas per motivar-te? Mostres disciplina? Fins a quin punt et mostres pacient?
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
