La imatge:
L'enamorament entre dues persones.
L'admiració en el Mestre, en les Grans Qualitats.
L'exercici o procés:
1. Moment de tristesa sigui per la focalització de l'atenció en una mancança individual o col·lectiva o en algun tipus de sofriment sigui físic o material, emocional, o mental.
2. És el moment de reaccionar ràpidament i positivament i pensar en la llum que un emet des de dins, allò que un té de diví, i pensar en què la seva missió es d'engrandir-la per ser vist des de dalt per les entitats noètiques.
Es tracte del següent:
- De sentir-se estimat per persones properes encara que en el moment present o ho manifestin.
- De sentir-se enamorat o bé sentir admiració no tant d'una o altra persona però sí de les qualitats concretes que tinguin.
L'explicació:
Certament quan la persona se sent estimat rendeix més que en condicions normals, de la mateixa manera que quan una persona estima una feina que fa, arriba un moment que perd la noció del temps, a un estat anomenat flux mental, d'un cert gaudiment.
Quan un pare estima i confia amb un fill, o un cap confia amb un subordinat, aquest últim tendeix a rendir més, especialment a tenir una millor actitud, per tal que continuin confiant amb ell.
Doncs bé, quan un es troba amb un estat d'ànim baix, cal tornar a trobar el camí, cal tornar a dotar significat i ple de propòsit a la seva vida, es tracte valorar-se a un mateix, de les qualitats que posseeix tot i que no sigui perfecte, i posar-les al servei de la humanitat, i així s'engrandirà, perquè sigui no solasament ell sinó també la humanitat qui s'engrandeixi i aleshores ell també s'engrandirà. Cal viure amb convicció i amb significat o amb un ideal que doti de sentit el que un ha de fer i fa en cada moment.
Quan un se sent desanimat, cal pensar amb quelcom positiu que ha fet durant el dia per sentir-se bé amb ell mateix i no importa tant el resultat com l'actitud, i també en el cas que un es trobi eufòric cal pensar en quelcom que no ha fet prou bé per continuar estant alerta de fer les coses amb responsabilitat i direcció.
En definitiva, quan un se sent desencoratjat, cal pensar en tot aquell conjunt d'entitats encarnades (persones que ens estimen les nostres qualitats) i entitats no encarnades de llum que esperen l'oportunitat d'instal·lar-se a dins nostra, perquè així almenys tindrem un motiu per viure, és a dir per treballar per elles, per treballar pel desenvolupament de les qualitats sigui la generositat, l'abnegació, etc.
Pensa en la sensació d'enamorament o de sentir-se estimat. Senzillament apareix un sentiment de reciprocitat, d'amor a aquells qui ens estimen.
Treballar per enamorar-se per la vida, ajuda a la persona a estimar sense esperar ser estimada.
Certament Jesús deia que cal estimar els enemics, en tals ocasions és més difícil adonar-se de la importància de continuar estant enamorat. Aleshores cal estimar-se interiorment encara que exteriorment un se senti rebutjat, fins i tot un pot veure alguna qualitat en l'enemic o fins i tot un motiu de tot plegat com l'oportunitat d'aprofundir en una o altra qualitat sigui la paciència, la tolerància, i l'agraïement.
En definitiva, com antídot a la depressió o la tristesa, cal reaccionar, cal observar-se i acceptar-la i focalitzar l'atenció en allò millor que cada ésser té a dins seu, la xispa divina, aleshores un deixa o abandona o redueix la identificació amb l'ego de manera que espontaniament s'identifica amb l'Ego Superior, un és Ell i tot ho fa per Ell i aleshores qualsevol mena de preocupació personal disminueix dràsticament, i nou sentit apareix en la vida, amb més saviesa, llum i llibertat.
No hi ha un desig d'identificar-se amb Déu, pensant com si fos un entitat externa a la persona, sinó que un ha de treballar per esdevenir una entitat de llum i aleshores sorgeix el Déu interior que hi ha a dins de cadascun de nosaltres.
Salut i pau!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
