La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 208. Sobre la meditació. Fer ús de les possibilitats interiors.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 208. Sobre la meditació. Fer ús de les possibilitats interiors.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de desembre del 2011

208. Sobre la meditació. Fer ús de les possibilitats interiors.

La imatge:

Fa sol i podem tenir les finestres tancades, o bé tenir les finestres obertes.

Exercici:

1. Un individu experimenta un cert avorriment.
2. Es pot frustrar si no troba res interessant a l'exterior.
3. Comença a cantar, comença a escriure, a ressar, a caminar, a fer gimnàsia, a escoltar, en definitiva a emetre el millor de dins seu.

L'explicació:

Malauradament a vegades algunes persones es queden en la segona etapa, és a dir que es frustren quan se senten avorrits, es frustren i es molesten o bé molesten als altres o bé s'inicien en activitats perilloses a la recerca d'emocions sense un brúixola que els permeti guiar si són bones les emocions o inestables i desequilibrants.
Entrar en la tercera etapa, implica assumir la responsabilitat de la pròpia llibertat, de la pròpia situació, i tenir la mínima perspectiva que tot i les dificultats, també hi ha moltes oportunitats per créixer i que el vertader creixement prové de la iniciativa interna, és a dir dels recursos interiors, és a dir que la vertadera alegria, l'alegria estable es treballa i només es rep en tant que un la treballi.
Entrar en l'etapa tercera de manera permanent, implica per un costat que a l'exterior hi ha eines que ens permeten avançar, obrir la llum, ajuts importants i per altra banda, que a dins nostra tenim uns recursos i potencials per donar el màxim de nosaltres pel bé col·lectiu.

Cal actuar per descobrir.

En aquest cas, si el Sol representa a Déu, això vol dir dos coses. Per un costat que Déu sempre dóna, i quan un nota la seva presència no és que hagi fet acte de presència, ja que Ell sempre està present, sinó sobretot, vol dir que un ha obert la parsiana, un s'ha acostat al Sol exterior, perquè Déu està en les persones, en el vent, en el calor, ... en definitiva en la naturalesa. Per un altra costat, també vol dir que ha descobert el Sol interior, el Sol espiritual, a l'interior a dins de la seva persona. Sí, perquè Déu està dins de cada persona, almenys tothom té una llavor que s'ha convertit en un arbre amb menys o més fruïts, depenent de l'estació del any, depenent de moltes altres coses,.... Sigui com sigui és important ser conscient d'aquesta unitat divina interior, que un pot regar cada dia en forma de bons sentiments i pensaments i accions nobles.
Entre altres vies, una via per sentir aquesta connexió, és la pròpia connexió, que es troba en el calor, en la fe, en l'esperança, en l'alegria interior, en l'amor desinteressat i amb significat. Es produeix un conflicte important, quan un té un desig, ja que hi ha una separació entre el que la persona és, té i fa amb el que voldria ser, tenir i fer. Dins d'aquesta conflicte, hi ha separació, hi ha por, hi ha una identificació amb allò que no és en lloc del que és i aleshores la persona ha de resoldre aquest problema. Aquest problema es pot resoldre, acceptant que no hi ha cap problema, acceptar que qualsevol desig pot ser legítim en la mesura que estigui connectat amb quelcom que hagi treballat interiorment, que faci que sigui d'una determinada manera, que tingui quelcom o alguna eina que el permeti desenvolupar una activitat que guarda alguna relació amb aquell objectiu. Aleshores no hi ha separació, no hi ha conflicte, hi ha unió, perquè d'alguna manera mentre treballa amb un cert sentiment d'acompliment per molt petit que sigui ja està començant a sentir-lo com a propi, i s'adona que el més important, és a dir l'actitud en relació amb l'objecte de desig és una opció individual, i sent la llibertat d'escollir de percebre'l fora d'ell o bé a prop d'ell, i que l'actitud sempre està a dins seu. Lògicament assolir objectius no comporta necessàriament la felicitat, sinó tot sovint el treball envers a ells, sobretot si són nobles, purs, i justos, ja que en cas contrari apareixen els problemes. Hi ha quelcom de subtilitat en tot això. Si una persona vol ser músic, a través del seus exercicis ja està d'alguna manera experimentant el sentiment de músic, encara que sigui a petita escala. En canvi, que per impaciència, no assoleix el que voldria, el problema no és tant, el fet que no sigui, tingui o faci el que voldria, sinó sobretot que el seu desig és injust en la mesura que és massa ambiciós, que vol quelcom que encara no ha pagat suficient. Per tant, és bo tenir desitjos i objectius ja que en cas contrari la persona no estaria mobilitzada però primer de tot desitjós de ser millor persona a través del treball, sigui a través de la música o en qualsevol altra professió i aleshores la resta ja vindrà per afegitura. Cal tenir visions, ideals elevats i al mateix temps treballar en el dia a dia per avançar en l'assoliment d'aquests objectius, que tinguin sentit en la naturalesa de la seva persona, per la seva trajectòria, pel seu treball, pel seu amor, per la seva intel·ligència.
Sigui com sigui, aquí cal recordar, que en la mesura que una persona se sent frustrat per no trobar a Déu, vol dir que ho planteja malament. No hi ha cap conflicte, Déu està a dins seu, només que ho ha de recordar cada dia, cal regar, i manifestar-ho a través del treball, les relacions humanes,...etc.
I qui és aquest DÉU? No jutja, no recrimina, ni amonesta, sinó que informa, observa, comunica amb de manera desinteressada, amb respecte perquè cadascú se senti lliure per actuar en un o altra sentit, anima, il·lumina, i guia la persona a l'amor, la saviesa i la llum, no ens exigeix que siguem perfectes sinó que treballem per la perfecció,... es troba lluny de la por, l'amenaça i prop del respecte, la generositat, la compassió, el treball, l'agraïment, la paciència, la responsabilitat, l'audàcia, i moltes altres qualitats que es poden resumir en la suavitat en la comunicació.