La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 210. Sobre l'autodomini mental. El yogui que no s'immuta encara que l'insultin.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 210. Sobre l'autodomini mental. El yogui que no s'immuta encara que l'insultin.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de desembre del 2011

210. Sobre l'autodomini mental. El yogui que no s'immuta encara que l'insultin.

La imatge:

1. El yogui que l'insulten o l'elogien i no s'immuta.

Alerta a vegades els insults poden venir de fora, però també poden venir de dins, és a dir del discurs intern d'autorecriminació o bé d'autoencoratjament.
Cal aclarir, que una cosa és el discurs del ego inferior sigui en forma de crítica o bé d'animació amb aires de grandiositat, o bé el discurs del ego superior sigui en forma d'observació sobre aspectes a millorar com animació d'allò que ha fet bé i que cal repetir. Una veu és sorollosa, inquieta, inestable, exigent, impositiva, possessiva i l'altra és fluixa, estable, amorosa, generosa, respectuosa, sàvia, ben intencionada.

Respecte a la imatge, també cal dir, que el yogui agrairà aquelles crítiques i elogis que siguin justos i desinteressats i respecte aquelles crítiques i elogis exagerats, sentirà una mena de compassió envers els qui ho emetin.

El procés o exercici:

La pregunta és la següent: Com es pot dominar els pensaments i els sentiments? És un art i ciència, requereix un cert mètode i certa improvisació o creativitat. També en la mesura que la persona està més evolucionada i que per tant es contenta o té com objectius el treball de les qualitats i virtuts humanes i com a mitjans valuosos, una feina, uns talents, uns amics, uns diners, unes mínimes comoditats, un aliment, etc., té més possibilitats d'autodomini. És a dir, quan un assumeix bona part de la responsabilitat de la seva felicitat i de la seva actitud i el seu treball interior, aleshores no és tant vulnerable davant les crítiques dels altres, davant els esdeveniments sigui satisfactoris o dificultosos.
Probablement hi ha diferents mètodes per parar els pensaments i sentiments. En descric, que penso anar utilitzant ja que crec que em pot ser útil i per això m'agrada compartir-ho amb vosaltres.

1. Pensa que els sentiments i pensaments són entitats que nosaltres per una o altra raó, atraiem. Poden ser interiors o bé exteriors, és a dir que tinguin a veure amb racionalitzacions o sensacions a fets, persones exteriors o bé a fets relacionats amb la vida d'un mateix i a la pròpia manera de ser.
2. Pensa que com entitats, tenen vida, en la mesura que es mouen.
3. Atura't de tant en tant, com si de la teva vida en depengués d'aquesta aturada.
4. Observa aquests pensaments i sentiments de manera distant.
5. Distingeix-los, basats en un criteri. Si són o no justos i si són o no purs o nobles.
6. Al aturar-te, aquests pensaments i sentiments deixen de moure's, i se senten amenaçats. Envia'ls llum blanca.
7. Observa els que es queden i els que desapareixen. Els que es queden són entitats afins a la llum blanca, és a dir, nobles, justos i purs, els que desapareixen són entitats pobres i inferiors.
8. Aquestes entitats que són estables i superiors són entitats que ens porten sentiments desinteressats i pensaments savis que ens condueixen a la intuïció, ja que es barreja l'amor incondicional amb el coneixement de les lleis morals que regeixen l'univers.
9. Un ha d'experimentar els sentiments de pau i gaudir-ne i actuar des de la simplicitat de les revelacions que va rebent. Això implica reqüestionar-se, ser humil i acceptar els errors, ja que és el primer pas per superposar-s'hi.
10. En la mesura que un practiqui un mètode o un altra, anirà obtenint resultats. Cal temps, treball i fe. Pot arribar un punt que com l'exemple de la imatge, el yogui l'insulten i no s'immuta. Sap que si reacciona negativament, serà pitjor per ell, el que pot fer es acceptar el seu Karma i en tot cas si li tapen els ulls, defensar-se no només pel seu propi bé sinó també pel bé del altra (perquè no cometi més irresponsabilitats que se'n hagi d'arrepentir).
11. En definitiva, quan un s'adoni que es troba envoltat de pensaments confusos i sentiments inestables, vol dir que es troba enmig de la corrent que condueix en el nàufrag , es tracte de separar-s'hi, distanciar-s'hi i polaritzar amb els pensamens, idees i sentiments oposats de manera simple, i aleshores tot tornarà a certa calma o serenitat interior.

També val a dir que per aquelles persones un xic indecises, millor prendre decisions en un estat de serenitat, sense necessitat de complaure els altres ni tampoc els capritxos del ego inferior, i guiats pels criteris de justícia i també puresa en la mesura que el seu estat evolutiu li permeti. En la mesura que no doni massa importància els fets exteriors (tenir una bona feina, bon sous, un bon reconeixement, etc.), i més importància el treball interior estarà més tranquil i serà cada vegada menys vulnerable del que li passa exteriorment, en definitiva més equànime.

Una manera de fer l'exercici per estar més preparat, abans que vinguin les dificultats, es agafar la costum d'emetre llum blanca al voltant amb una cara d'agraïment.

A més, a més, en la mesura que la persona mediti en qualitats, observi la seva respiració, i vagi prenent consciència del seu cos, també anirà prenent consciència de la seva supraconsciència, i poc a poc anirà integrant la ment (l'intel·lecte) amb el sentiment (amor), generant sentiments positius com la compassió, el desinterès, ja que anirà coneixent, estimant i posant en pràctica les lleis morals.

L'explicació:

Cal afegir que és important diferenciar el següent:
- L'actitud de voler que les coses siguin com un vol, i per tant voler controlar allò que per naturalesa no es pot.
- L'actitud de que quan passa alguna cosa, treballi per tenir un domini o control sobre la interpretació del que realment succeeix per interpretar-ho de manera més aviat rica.

La primera actitud provoca sofriment i d'alguna manera es pot solucionar en la mesura que un accepta la veritat, la vida, i les seves lleis, focalitzant l'atenció en tenir bones intencions, acceptar allò que no es pot canviar i canviar allò que un sí pot fer-ho per mitjà de la intel·ligència per distingir una cosa de l'altra, aleshores la persona es pacifica i veu la llum.
La segona actitud es base en controlar allò que un sí pot controlar, és a dir, els seus pensaments i els seus sentiments i lògicament provoca molta pau i serenitat en la mesura que es connecta intuïtivament en l'ésser de llum que té a dins seu per actuar de manera generosa i justa.

Salut!