211. Sobre la motivació. El combustible perquè el cotxe funcioni.

La imatge:

El combustible que és necessari per un cotxe perquè funcioni.
L'energia és que fa que la persona funcioni i aquesta energia està en els aliments, en el Sol, en l'aire, en l'aigua, en la terra i per tant en el nostre esperit, els nostres pensaments, els nostres sentiments i en el nostre cos.
L'intermediari entre el pensament i l'acció que mobilitza qualsevol mena d'acció, és el sentiment, és la motivació.

L'exercici o sentiment:

1. Davant de qualsevol activitat que facis i especialment aquella que t'agradi més, que et sentis més inclinat a desenvolupar, fixa l'atenció en una emoció i imatge positiva. L'atenció seguirà allà on hi hagi una emoció positiva, i per tant serà més fàcil estar centrat i sobretot motivat. Per exemple si toques, una partitura, quan perdis la concentració, quan ets sentis desmotivat, torna a escoltar-la, imagina't tocant-la de manera perfecte, i aleshores poc a poc, pas a pas, aniràs aprofundint i recuperant la motivació, especialment en el moment que vas captant la sensació d'assoliment.

L'explicació:

Una fórmula de la motivació en una activitat és la següent.

M= (Sg + Sr + Ai + Ae + Rt + Ri)*Ne

Sg: Encaix genètica i inclinacions naturals amb les característiques de l’activitat.

Sr: Encaix entre els aspectes o situacions d'aprenentatge en una activitat i els recursos o mitjans del entorn existents.

Ae: té a veure amb els assoliments externs, és a dir la materialització de les idees o de la feina d’alguna manera producte del treball en relació a l’activitat i que per tant suposa d'alguna manera un reconeixement social exterior.

Ai: té a veure amb els assoliments interns, és a dir la materialització de les qualitats producte del treball en relació a l’activitat. Per exemple la motivació que prové de la sensació que un prospera en la mesura que creix, que desenvolupa tant talents com virtuts humanes.

Rt: té a veure amb la retribució tangible, material, econòmica o millora de mitjans fruït d'un reconeixement o mèrits assolits. 

Ri: té a veure amb la retribució intangible, té amb les mostres d'apreci o d'ànim que una persona es dona a ell mateix o bé que rep dels altres. És convenient un equilibri sense caure amb les dependències dels elogis (cla estar atent respecte els elogis, ja que aquests poden debilitar). El que em refereixo amb la retribució intangible és la confiança que un desprén en una activitat i/o que rep de la gent del voltant.

Ne: té a veure amb el nivell evolutiu de la persona

En la mesura que Ne augmenta es produeix una mena d’una aparent contradicció.
Per un costat un s’adona compte que si bé és molt important les seves decisions i la seva capacitat de construir i interpretar les coses, també hi ha aspectes genètics i de temperament i fins i tot transpersonals que el condicionen i per altra banda, dóna més importància a les retribucions intangibles i als assoliments interns per sobre dels externs quan la societat actual sovint dóna més importància els assoliments externs que els interns.

La motivació també està relacionada amb la responsabilitat, de manera que en la mesura que la persona assumeix la responsabilitat de la seva motivació, o bé assumint la solució als problemes, exercicis o desafiaments, aleshores se sent més motivat. Ara bé no cal crear dependències o problemes complexes per sentir-se ocupat, sinó que cal imaginació per estar ocupat per resoldre problemes variats, i més intangibles i que sorgeixin espontàniament. Cal valorar la qualitat a part d'una certa quantitat.

Interpreteu aquesta informació a la vostra manera. Sigui com sigui, la motivació en el fons té un únic significat, que és amor i perquè sigui sostenible ha de venir més del interior que del que ens passa nivell exterior.

Salut!!!