La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 216. Sobre la salut. El guariment i la ferida.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 216. Sobre la salut. El guariment i la ferida.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de setembre del 2011

216. Sobre la salut. El guariment i la ferida.

















La imatge:

Jesús ressucitat ensenyant les ferides de les mans i els peus en els seus apòstols.

L'explicació:

Una persona es pot morir físicament, pot patir unes ferides i en canvi pot estar viu espiritualment essent agraït a la naturalesa i a les situacions ja que són les dificultats que li permeten elevar-se a nivell de consciència.

Una persona pot presentar ferides, imperfeccions físiques també, senyals d'errors del passat i estar més viu que altra gent sense ferides, i estar vital, emetent un aura molt pura. Jesús estava ferit, però el seu aura estava brillant i lluminós i sobretot ple de compassió envers les persones que l'havien crucificat.
Estava guarit.

Per tant, en comptes d'amagar les ferides, els errors, els defectes, les imperfeccions, en lloc d'evitar els sofriments, cal viure i acceptar la veritat i lliure i percebre'ls com a punts de partida pel vertader treball, essent conscient que el camí de la llibertat es troba en la disminució de la preocupació de la imatge personal i en l'increment de la preocupació i ocupació de les necessitats universals superiors.

Per no deixar-se influir per les accions negatives del entorn, cal fer com el mestre Jesús de ser molt compassiu davant els atacs aliens, imaginar-se un capa blanca al voltant i observar com totes les flextes enemigues reboten contra ells (la llei del eco) situant-se per sobre d'ells mentalment de manera que no penetren en el cos emocional i mental i espiritual que un construeix cada dia perquè sigui més pur i lluminós.

A vegades l'enemic més poderós és un mateix i cal observar-lo i fins i tot riure's d'un mateix, desdramatitzar i prendre's la vida com un teatre en què és important tenir cert humor i sobretot amor i passió per la vida.

I sobretot el que cal fer es stimar-se tot i les imperfeccions per estimar els altres.

L'exercici:

Despreocupa't de les ferides i les cicatrius siguin físiques o emocionals i somriu i aprèn de les experiències. Ocupa't en lloc de preocupar-te i dóna sentit a cada experiència i deixa't de costat les opinions, crítiques i elogis dels altres que sovint solen ser exagerades, excepte que siguin transformadores i positives, aleshores cal acceptar-les, facin més o menys mal.

Envolta't de llum i imagina't superant els atacs producte de l'enveja de persones amb actituds primitives o bé per autoatacs provinent d'un insà orgull que pretèn anar de perfecte, de manera que un es manté amb una actitud i mirada equànime, serena i compassiva.
Pensa que la salut va més enllà del cos físic, té molta importància el cos subtil, l'etèric i això depèn de les energies intangibles que envíem en forma de pensaments i sentiments. Cal observar-se i aleshores en lloc d'empipar-se per tenir un desig impur o injust, cal acceptar-lo ja que així un es transforma, un deixa d'identificar-s'hi, són visites alienes i podem imaginar dient-lis adéu amb molta llum. Moltes vegades al acceptar allò que ens neguiteja, posem poca atenció i aleshores la idea deixa de tenir poder sobre nosaltres fins i tot al no tenir una percepció fixa envers la idea, la visió es torna més rica. Si ens molesta una crítica (per exemple que un faci una mala compra d'un producte), però l'accepta amb el propòsit d'estar més atent, aleshores aquesta molestia, energia negativa que pot representar l'autorecriminació, desapareix.

Finalment, voldria comentar que si creieu en la llei de la reencarnació, un té la cara que té fruit de les seves acciones passades. Tot i que una persona a través de la cara reflecteix alguns defectes fisiognòmics fruït d'errors del passat (la ferida), no vol dir que en la vida actual sigui dolent. Lògicament tindrà determinades tendències, unes bones i altres no tant bones, però a través d'un bon treball d'educació pot transformar les energies negatives en positives i esdevenir una persona millor. Una persona amb una certa debilitat, per exemple envejosa o impulsiva, es pot convertir en una persona equànime, lliure i centrada. Pot reflectir alguna debilitat del passat, però mostrar-se guarida. Una persona pecaminosa durant una època de la seva vida, a través de sacrificis de la seva naturalesa inferior per alimentar la seva naturalesa superior, es pot convertir en una persona virtuosa. No hi ha res de dolent de tenir tendències i impulsos negatius, el més important és transformar-los en positius a partir de bons models, i d'una bona educació.  

  

Salut!