La imatge:
Un restaurant pizzeria ubicada a Girona i gestionat per un cuiner emprenedor italià.
L'explicació:
Un dia passejo, i observo un restaurant (pizzeria) i miro la gent que hi ha a dins.
Ni molta ni poca i es tracte d'un dimecres o dijous (no ho recordo amb precisió).
I hem pregunto en el següent: Com és que no hi ha molta gent? Com és que no hi ha poca gent? Són aquells misteris de la vida.
Crec que la resposta està en la ment del seu creador. Certament segur que té dies que hi va molt poca gent, i altres que té molta gent, però de promig probablement té una quantitat de gent que fa que pugui mantenir el negoci perquè és el que té en ment, és el que ha acceptat, és el que treballa per mantenir.
Poc a poc vaig comprenent allò que diuen que cadascú és responsable de la seva pròpia situació a través dels pensaments i sentiments que crea. El que passa és que a vegades no sóm conscients d'això i també passa que la nostra situació actual és fruït del treball fet en les nostres encarnacions passades.
Sigui com sigui, estic convençut que el propietari d'aquest restaurant d'alguna manera no està preocupat realment, perquè ja sap el que tindrà. El seu grau de professionalisme és d'un grau elevat i per tant se sent confiat que amb el valor afegit que proporciona a la seva clientela que d'alguna manera ho acaba apreciant.
L'exercici:
Penseu en quina situació esteu sigui en relació amb les amistats, la feina, la relació amb Déu, etc. Pregunteu-vos quina responsabilitat tens d'aquesta situació sigui per bé o no tant per bé? Pots canviar la teva actitud perquè sigui més positiva? Que vols realment? Quins missatges emets al Cosmos? Són contradictoris o són coherents? Quin treball i quina actitud mostres per mereixer-te una situació sanament desitjable? El que vols és coherent amb els teus valors? El que vols és just? El que vols té quelcom de desinterès?
Les coses no passen perquè si, sempre hi ha algun motiu intangible que ho explica.
