La imatge:
Un home o dona que després d'un cert descans o dispersió, està determinat que camina cap a una direcció i així és valent ja que està compromès.
Un home o dona que dubte constantment, està dispers de manera més aviat permanent i és feble.
Una persona que observa els seus pensaments i sentiments de manera que el segueixen.
Una persona que experimenta els seus pensaments i sentiments sense ser capaç d'autoobservar-se.
Una persona motivada, atenta o una persona desmotivada o desatenta.
Una persona amb un rumb clar cap a on ha d'anar o una persona que va a la deriva.
L'exercici:
1. Experimentes un moment de molta creativitat, et venen vàries idees al cap, et venen molts desitjos.
2. Atura't, no et perdis en superficialitats, sigues simple, recorda el nom del grup de música "Simple Minds", pensa en allò que és més important, és a dir tu, la teva essència, la teva ànima. Imagina't amb silenci.
3. Observa el que experimentes i posa ordre, abandona determinats desitjos que et tensionen, que et fan cobdiciós, i escull aquells en què puguis no només rebre sinó també donar. Per exemple si vols llegir moltes coses, escull aquells temes que d'alguna manera et serveixin com a persona o/i també per la teva professió, que siguin importants, que et facin reflexionar. Pensa que més val llegir menys però que un utilitzi els bons consells i coneixements que rep que tenir molts coneixements i experimentar-ne i interpretar-ne pocs.
4. Centra't, dirigeix la ment en allò que va la pena i centra't, focalitza, treballa, actua i fes el millor que puguis en cada instant, arriba en l'estat mental anomenat "flux mental".
L'explicació:
Hi ha el proverbi que diu que no és més ric el qui més té sinó el que menys necessita. No només es refereix a la riquesa material sinó també espiritual. Per tant quan un escolta realment la seva ànima, s'adona compte que no necessita tantes coses per ser feliç, per estar bé i ben adaptat a la naturalesa més que en la societat.
Per anar aconseguint aquesta pau i serenitat interior, és important, saber observar-se i per tant no només actuar sinó també ser, observar-se com un sent, pensa i actua per fer els reajustaments adequats per realment satisfer a l'ànima interior i abandonar la cobdícia o un excés de desitjos siguin materials, com fins i tot espirituals.
En el moment que la persona és capaç d'unir-se o identificar-se no només amb el pensament sinó amb el pensador, no només l'experimentador sinó també l'observador, aleshores serà capaç de focalitzar la seva atenció però no només en temes externs a ell sinó també amb ell mateix, amb la seva consciència, amb la seva respiració.
Insisteixo el que és important, no es només identificar-se amb el que actua o observa, ja que aleshores hi ha divisió. Moltes vegades ens ha passat, que aquell qui s'identifica amb el jutge o observador des del intel·lecte i separat del que actua, aleshores se separa, es divideix i apareixen tota una sèrie de trastorns i una comunicació basada amb un mateix i amb els altres que canta de la següent manera,...hauria de ser així,...i no és així,... i m'empipo,....en canvi, quan un es capaç de fusionar el personatge que actua amb el que s'observa, al unir-se, hi ha amor i aleshores, un accepta la realitat, la veritat tant si li ha fet sentir bé com malament, i treballant per visionar, sentir, i fer accions més justes i nobles. S'allunya de les crítiques, dels atacs, amb un mateix o bé els altres, les exigències egoistes, i s'apropa en el treball, en l'ocupació en lloc de la preocupació personal, en la preocupació per complir amb les lleis de la naturalesa, en la pau, humilitat, sinceritat, i aleshores molts problemes se solventen per si soles, de manera natural, a partir del amor amb un mateix i els altres. Els traumes del passat, les ferides del passat han fet mal en el passat, i encara que la persona tingui cicatrius, està guarit psicològicament, el més important, ja que s'ha fusionat amb la compassió, amb l'amor amb un i els altres i això és un signe d'evolució.
Per tant cal actuar i cal observar-se, al mateix temps en la mesura de les possibilitats, poc a poc i aleshores tindrà lloc la unitat, d'aquesta manera hi ha més possibilitats d'aconseguir l'autodomini mental, ja que l'atenció té lloc on hi ha concentració, allà on hi ha un sentiment o una emoció. Si aquesta emoció ve del gaudiment interior, de la consciència, de la plasmació d'una determinada qualitat o virtut, més que del gaudiment de l'ús o consum d'un producte extern a un, serà més perdurable, més lliure de les cobdícies, i això no treu que allò extern pot ser i normalment és una eina valuosa en la mesura que sigui un mitjà i no un fi per ell mateix per aconseguir materialitzar les virtuts, qualitats i talents.
Amor i salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
