La imatge:
Una persona amb defectes
Siguin físiques: porta ulleres, té costelles flotants, té pigues irregulars, no té les orelles completament simètriques, etc.
Siguin emocionals: tendeix a comportar-se de manera susceptible quan li diuen quelcom que ell pensa diferent, a vegades es comporta de manera egoista cercant moments de comoditat i evitant molèsties, etc.
Siguin mentals: tendent a ser massa analític i poc sintètic, separatista, intolerant, i extremista, etc.
Siguin espirituals: tendent a sentir-se perdut, víctima, sense sentit i gust per la vida, amb dificultats d'escoltar la veu interior.
El procés o exercici:
1. Identifica un defecte sigui quin sigui.
2. Accepta'l.
3. Pensa que t'ensenya o el treball que has de fer.
4. Treballa sense queixar-te.
5. Estigues satisfet en la mesura que fas progressos encara que siguin petits especialment donant més importància el treball espiritual, llavors mental, emocional i també físic.
6. Estigues una mica insatisfet que et permeti tenir la motivació necessària per tenir un motiu per treballar i perfeccionar-te.
7. Sigues conscient que el vertader gaudiment està en el treball en lloc de la comoditat excessiva. Com aquell que fa una cursa de muntanya i arriba cansat però satisfet per haver-la acabat amb una certa dignitat. Ja se sap sense sacrifici no pot existir benefici.
8. Sigues conscient del equilibri, una gran qualitat en algun aspecte pot amagar un defecte en un altra de caràcter o d'habilitats d'adaptació en la societat que ens toca viure.
9. Accepta la imperfecció com a punt de partida (per això estem aquí) i la perfecció com un objectiu per anar a assolint. Aquells qui van de totpoderosos, o perfeccionistes, són orgullosos i tard o d'hora s'adonen de les seves febleses i es frustren. Cal acceptar que si un és colèric, o envejós com a punt de partida pot ser positiu, ja que un pot utilitzar una força o energia o poder per aleshores ser positiu, compassiu, admirador i equànime, lògicament cal saber-se controlar, dominar i transformar el mal en bé, com? Canviant la direcció del pensament i focalitzant l'atenció en les fortaleses posant-hi una emoció positiva i una aplicació beneficiosa per un mateix i els qui s'hi puguin alimentar de manera constructiva.
L'explicació:
Oh que no et sents malament quan portes ulleres? És una cosa acceptable, tenint en compte en la societat que vius? Doncs això, davant d'algun defecte enlloc de recriminar-se, menysprear-te, cal acceptar-ho. Cal evitar sentir-se malament, perquè si un ho fa aleshores s'està identificant amb algú que no s'estima, que veu l'ampolla mig buida, i es pot convertir en un ésser orgullós o perfeccionista desequilibrat i eternament frustrat.
Acceptar-ho no vol dir conformar-se, ni vol dir que cal ignorar una petita molèstia. Porto ulleres i no m'agradaria portar-ne.
Respecte a alguns dels meus defectes físics.
Tinc miopia, i tot i que faig alguns exercicis per corregir-la sóc conscient que és molt difícil erradicar-la del tot.
Com a mínim puc treballar perquè no empitjori i corregir-la una mica.
L'accepto per això no em desestabilitza perquè el cos és quelcom mortal, a canvi de l'esperit que és immortal.
Això no treu que tracto de treballar per evitar que s'acceleri (mirant menys estona una pantalla d'ordinador, per exemple).
L'acceptació no vol dir conformisme, només vol dir conformisme com a punt de partida per aleshores fer una vida més sana per la meva vista i així sigui més sostenible durant el temps.
Respecte a alguns dels meus defectes emocionals.
Tendeixo a l'enveja, i l'accepto com a punt de partida per transformar-la amb admiració i treballar per semblar-me els millors i sobretot per ser i sentir-me millor independentment de l'opinió dels altres i a esdevenir equànime i observar que tinc qualitats que les puc treballar i enfortir.
Tendeixo a ser susceptible davant les crítiques o judicis de valor dels altres o propis. Ho accepto com a punt de partida, i aprenc a saber separar-me d'elles i fins i tot qüestionar-les, modificar-les si cal per enriquir-les i essent respectuós envers les opinions dels altres. Quan deixo de voler imposar el meu criteri, estil de vida en els altres, sento una gran llibertat, de manera que si no complac en els altres tampoc és un problema, no vull imposar res a ningú i tampoc sentir que m'imposen res. Encara que m'imposin quelcom puc no sentir-me imposat focalitzant l'atenció en l'amor en el deure i els bons ideals. Ja ho diuen si vols influir en els altres més val l'exemple i l'acció que mil paraules.
Respecte a algun dels meus defectes intel·lectuals:
Tendeixo a criticar davant els defectes dels altres o les pròpies, o les maneres de pensar egoistes que en algunes ocasions alguns d'ells mostren o fins i tot jo mateix. Accepto aquesta tendència i aleshores m'adono que les persones no són bones o dolentes senzillament són atretes per sentiments o pensaments nobles o injustos i també m'adono que jo també he estat subjecte de la influència d'entitats positives o negatives. Cal ser compassiu davant les persones que estan dominades per les entitats negatives i desitjant-lis que les abandonin pel seu bé, de la mateixa manera que desitjo estar per sobre d'aquestes entitats a través de la voluntat, la saviesa i l'amor a tot allò pur i lluminós.
Respecte a alguna dels meus defectes espirituals:
Decideixo treballar, estimar i viure amb agraïment, generositat i saviesa en comptes de victimisme, egoïsme i ignorància. D'aquesta manera poc a poc aniré trobant significat a la meva existència i espero i desitjo que tothom trobi significat a la seva vida.
El que és important és l'actitud devant el perfeccionisme. Està bé treballar per la perfecció partint de la base que un és imperfecte, que cal aprendre, treballar amb molta devoció, cura i amor. Anar de perfecte és una mostra d'orgull que cal evitar. Acceptar que no ets perfecte allibera molta pressió i tensió, sense caure en l'autocomplaença, omés com un punt de partida i estímul per treballar i millorar en l'objectiu que estimem.
Finalment una manera de desfarrerar-se del cos (sigui físic, emocional o mental) es pensar que nosaltres no sóm nosaltres (com sovint ens identifiquem) sinó unes entitats espirituals que han atret uns determinats cossos o disfresses o rols a jugar en aquesta vida per utilitzar-los de la millor manera possible, és a dir obeint els anhels de l'ànima, aquest altra jo que es caracteritza per ser impersonal, desprès, desinteressat. Diga't jo no sóc jo, sóc un altra però que cuida d'aquest jo sense deixar-se sotmetre's, sinó que treballi per les forces superiors.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
