La imatge:
Diferents tipus de desequilibri.
Una persona que estudia molt, acumula molta energia en la ment i poca en el cor.
Una persona molt emocional, i poc cerebral, acumula molta energia en el cor i poca energia en la ment.
Una persona molt activa, i poc mental o emocional, acumula molta energia en diferents parts del cos que l'ajuden a moure's i actuar però poca energia en el cor i en la ment.
Una persona que està molt ocupada en treballar per obtenir diners, comoditats i reconeixement o poder i en canvi no treballa o no presta suficient atenció en el seu món interior, en el desenvolupament de qualitats. So considera les qualitats i talents com a mitjans per aconseguir allò anteriorment citat en comptes de considerar les virtuts humanes com un objectiu per ell mateix, el desequilibri es produeix. Quan s'adona compte que totes les forces, talents, possessions, diner, els ha d'utilitzar per mostrar des de l'exemple, silenci i humilitat les virtuts, aleshores s'humanitza i s'equilibri.
L'equilibri.
Una persona que exercita el cos físic, domina la seva voluntat a través d'exercicis de respiració, realitza algunes activitats de cor com el cant, la música i les relacions humanes cooperatives, destina temps a la meditació, reflexió exercitant el cos mental, ressa, ora, contempla i fins i tot conversa amb el Creador que està a dins seu de manera que treballa l'ànima i l'esperit.
Té clar que el sentit de la vida es troba en el desenvolupament de qualitats i virtuts i considera els talents, coneixements, assoliments, títols, posicions com a mitjans o eines útils per assolir els objectius, però no com a fins per ells mateixos.
L'exercici:
Versió a:
1. Ser conscient de la importància de treballar les diferents parts de la persona (cos físic, cos emocional, cos mental, l'ànima per deixar que l'esperit es pugui manifestar en la matèria).
2. Sigues conscient de la teva constitució i quina és la teva part que necessita manifestar-se de manera significativa.
Per exemple, les persones molt físiques necessiten treballar activament, a l'exterior.
Hi ha persones que necessiten expressar-se emocionalment de manera important i d'alguna manera creativa i positiva per evitar que s'acumuli i s'estanqui una força a l'interior del cos.
Altres persones necessiten fer ús de la seva força mental, expressant idees, investigant i llegint, etc.
En definitiva, es tracte d'identificar allò que necessitem de manera prioritària expressar més.
Per tant quina part predomina o et resulta més fàcil per a tu? La ment o raó, el sentiment o l'acció?
3. Tot i que hem de prestar atenció especialment als talents que un té (per alguna cosa, els té, és a dir perquè s'expressin) sigui en forma sentiments purs, sigui a través de pensaments lluminosos i savis, sigui a través accions desinteressades, sigui a través de creacions artístiques, sigui a través de creacions intel·lectuals, sigui a través de creacions materials, cal prestar atenció en altres centres no tant desenvolupats per cercar l'equilibri.
Per tant quina part tens oblidada i cal treballar per cercar l'equilibri? La cerebralitat, el sentiment o l'acció?
El vertader artista de la vida, evoluciona desenvolupant especialment la funció psíquica del sentiment o bé evoluciona desenvolupant particularment la funció psíquica del pensament, ara bé, la persona que evoluciona és la que és capaç d'unir el sentiment amb el pensament.
El seu pensament va més enllà de la realitat concreta i material que hi ha a l'exterior, perquè sap que allò materialitzat prové d'un conjunt d'idees. Sap que de la mateixa manera hi ha lleis físiques com la llei de la gravetat, també hi ha lleis morals o intangibles que ens afecten.
El seu sentiment va més enllà de la cerca de plaer i comoditat i l'evitació del dolor, en lloc de sentir-se víctima de determinades circumstàncies que l'afecten, se sent part responsable i per tant pren consciència d'assumir la responsabilitat de generar i compartir sentiments d'alegria i bondat envers els éssers.
Quan es produeix aquesta unió entre el sentiment i l'intel·lecte, la persona desenvolupa la ment abstracte en primer terme i llavors la ment intuïtiva que permet comprendre la realitat de les coses sense tenir massa coneixement empíric. Un es va convertint més savi, més generós i desinteressat.
4. Quant temps dediques a la meditació, oració, relaxació durant la setmana? No es tracte tant de quantitat sinó de qualitat i atenció. Cal atendre l'ànima i l'esperit per evitar desequilibris, a més tot prové del esperit i per tant és el centre més important.
Versió b:
1. Quan estudies massa i necessites descansar, atura't escolta música, passeja, parla amb amics, fes esport, etc.
2. Quan escoltes, interpretes i composes música i arriba un moment de certa saturació, atura't passeja, relaxa't, medita, etc.
3. Quan fas molt d'esport, o tens molta activitat física, atura't, medita, relaxa't, escolta música.
4. Quan et sents trist, probablement voldrà dir en moltes ocasions que t'identifiques amb una imatge exterior (basada en possessions materials, títols, reconeixements, comoditats, etc.), atura't i escolta la teva veu interior per arribar a la conclusió que el més important és la millora del caràcter, la manifestació de les virtuts humanes per sobre dels coneixements que un adquireixi, les possessions materials i diners que tingui, i el nombre d'amics que t'estimen. És a dir, t'adonaràs compte que en lloc de reclamar de l'exterior i sentir-te víctima, és molt important, ser agraït i estar bé amb un mateix per aleshores estar bé amb l'exterior. Aleshores cal destinar temps a la reflexió, oració, contemplació.
En definitiva que necessites realment? Aprèn a escoltar el cos en la mesura de les teves possibilitats i aniràs fent descobriments i avenços.
L'explicació:
Ja se'n han fet, acompanyat dels exercicis.
La idea fonamental és la del equilibri partint de la constitució o necessitats particulars que cadascú té.
Si una persona és molt intel·ligent però no sap estimar, és un fracassat.
Si una persona estima sense seny, li manca direcció i sol ser vulnerable.
Si una persona actua amb seny, direcció, amor vertader basat en donar-se poca importància per donar més importància a la seva part divina i actua amb disciplina, rectitud i convicció per materialitzar les idees justes i pures, és un ésser encaminat a ser equilibrat.
L'energia no s'elimina sinó que es transforma, per tant és important deixar-la fluir dins del cos humà. Una acumulació excessiva en un centre en detriment dels altres centres és perillós per la salut i l'estabilitat del cos humà. El cos humà per estar equilibrat, necessita estar en moviment però quiet i estable a nivell de consciència.
L'educació ha prioritzat l'aspecte mental en detriment del sentimental i volitiu, ara bé hi ha l'esperança i hi ha fets que ho posen de manifest, que l'educació s'anirà equilibrant, donant cada cosa la seva importància per anar creant una societat més pacífica, justa, sàvia i evolucionada.
Salut i equilibri!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
